El govern català declara l’emergència climàtica

El Govern de la Generalitat ha volgut unir-se a les institucions públiques que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental. La declaració d'emergència climàtica, que te per objectiu assolir les fites en matèria de mitigació establertes a la Llei del canvi climàtic del 2017, és un dels acords aprovats en el Consell Executiu d'aquesta setmana. Catalunya esdevé el quart país que assumeix aquesta declaració, després d'Escòcia, Gal·les i el Regne Unit. Tot i que l'acord no va acompanyat d'un calendari de desplegament de les mesures que planteja, el moviment juvenil Friday For Future de Catalunya s'ha mostrat satisfet amb aquesta declaració, i - si mirem més enllà- la mateixa Greta Thunberg se n'ha fet ressó al seu Twitter.

[foto] 

Per tal d’encaminar-se cap a l’assoliment dels objectius de mitigació que estableix la Llei del Canvi Climàtic de Catalunya aprovada l’estiu del 2017, el Govern, que també ampara la declaració d’emergència climàtica en el Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, es mostra disposat a adoptar els següents compromisos::
– Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a un model energètic 100% renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat.
– Adoptar mesures per recuperar ecosistemes i aturar la pèrdua de biodiversitat.
– Apostar per l’economia circular i la creació de llocs de treball verds.
– Assumir un model de mobilitat urbana basat en el transport públic, el vehicle compartit, la micromobilitat i els vehicles d’emissió zero.
– Reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic: gent gran, malalts, nens…
– Implantar instal·lacions d’energia renovable (eòlica i fotovoltaica).
– Celebrar anualment un ple parlamentari monogràfic sobre el canvi climàtic.
– Detectar la legislació vigent que dificulta combatre el canvi climàtic.

Pressions des de la societat civil i des de la comunitat científica
La declaració de Catalunya arriba també després que en els darrers mesos, el clam per l’emergència climàtica està agafant presència al carrer en forma de mobilitzacions dels col·lectius Friday For Future i Extinction Rebellion i després que el passat 23 d’abril el Club de Roma fes públic un manifest, que compta amb unes 200 adhessions, en el que demana al govern català un “gir copernicà” en la política del país per facilitar la promoció i implantació de les energies renovables. Un manifest sorgit de la necessitat de diferents sectors ecologistes i empresarials i que es va sortir publicat el passat diumenge a la premsa.

Declaracions d’ emergència climàtica
Fa temps que tots plegats estem sent advertits de les terribles conseqüències ecològiques i socials a què ens aboca el canvi climàtic. I tots els actors (els públics -governs i administracions-, empreses, entitats i ciutadania) no hem acabat assumint-ne la gravetat. En aquest escenari, han irromput amb força moviments com Extinction Rebellion -sorgit a Gran Bretanya- que s’escampen per tot el món.
Conseqüència d’això, el Regne Unit és el primer estat (abans ho havien fet Escòcia i Gal·les) que s’ha declarat en emergència climàtica com a resposta al clam d’Extinction Rebellion per demanar mesures dràstiques i urgents «per evitar el col·lapse de la nostra civilització i dels ecosistemes terrestres i marins».

Pel que fa a Universitats, també el dimarts 7 de maig, el claustre de la UPC aprobava una declaració sobre l’estat d’emergència climàtica seguint els exemples d’altres universitats com la de Bristol o NweCatle al Regne Unit.

L’Estat Espanyol no ha seguit encara l’exemple d’aquests països, tot i que és d’esperar que ho faci ja que la ministra de Transició Energètica Teresa Ribera va mostrar-se clarament a favor d’aquesta declaració, el dimarts 7 de maig en un debat sobre  “Transició ecològica i reforma de les finances” celebrat a Barcelona quan, al final del mateix, un membre del col·lectiu Extinction Rebellion li va preguntar pel seu posicionament.

Comparteix-me:

El Govern finança la retirada de la fusta morta del bosc per minimitzar el perill d’incendi forestal

El Departament d’Agricultura està tramitant una línia d’ajuts que anima les propietats forestals a retirar la fusta morta del bosc. Amb un valor de mig milió d’euros, l’ordre de finançament...

El saló B-Travel 2025 marca la ruta per a un turisme més sostenible i de qualitat

B-Travel, el saló de turisme organitzat per Fira de Barcelona, tanca una edició marcada pel foment i promoció d’un turisme més sostenible i de qualitat després de tres dies de...

L’orina humana, un recurs valuós com a fertilitzant per a l’agricultura urbana sostenible

La reutilització de l’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles per a l’agricultura urbana, amb importants beneficis ambientals. Això conclou un estudi fet per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de...