El Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC–EdC) ha presentat al·legacions al projecte de modificació del parc eòlic del Baix Ebre, situat al terme municipal de Tortosa. La iniciativa, impulsada per l’empresa Parc Eòlic del Baix Ebre, S.A. (PEBESA), planteja la substitució dels actuals aerogeneradors per altres de més potents, amb l’objectiu d’augmentar la producció energètica
El projecte preveu retirar els 27 molins existents —en funcionament des de 1995— i reemplaçar-los per només tres aerogeneradors de grans dimensions. Tot i mantenir una potència total similar (4,05 MW), les noves turbines —que podrien arribar als 100 metres d’alçada fins a la punta de pala— permetrien multiplicar fins a 3,7 vegades la producció d’energia.
Un projecte eòlic dins d’un espai natural protegit
Malgrat els beneficis energètics, l’entitat alerta que tant el parc actual com el projecte de remodelació es troben dins de l’espai natural protegit Serres de Cardó–El Boix, inclòs a la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació (ZEC), LIoc d’Interès comunitari (LIC) i Zona d’espacial protecció d’aus (ZEPA)
Segons el GEPEC–EdC, el document ambiental presentat pel promotor no demostra adequadament que la instal·lació sigui compatible amb la conservació dels valors naturals de l’espai. En aquest sentit, denuncien que l’estudi de fauna encara no està finalitzat ni s’ha posat a disposició durant el procés d’avaluació, un fet que consideren una mala praxi administrativa. També remarquen que els estudis ambientals i faunístics són fonamentals ja que poden comportar limitacions severes als projectes d’energies renovables o fins i tot la seva prohibició.
L’entitat afegeix que l’article 8.2 del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, estableix que els espais ZEPA són incompatibles amb la instal·lació de parcs eòlics, i recorda que el parc eòlic del Baix Ebre va ser un dels primers de Catalunya, i que quan es va fer, no hi havia tota la legislació actual en aquest sector, però que en aquests moments, amb les normatives actuals hauria de ser incompatible. Per tot això, l’entitat afirma que caldria desmantellar l’actual projecte i regenerar tota la seva àrea d’ocupació.
Riscos per a espècies protegides
La biodiversitat de la zona és abundant, i entre ella destaca la presència pròxima de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), i altres espècies d’aus i també quiròpters. Així, a l’espai podria viure el còlit negre (Oenanthe leucura), o ratpenats com el de ferradura mediterràni (Rhinolophus euryale) i el de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum). Si hi fossin, es tractaria d’espècies protegides i amenaçades, que cal tenir en compte alhora d’avaluar els impactes.
El repte dels residus de les pales
El GEPEC també posa el focus en els residus de la instal·lació actual i en què passarà amb les diferents parts dels actuals aerogeneradors. Si bé hi ha components que es poden reciclar fàcilment, les pales suposen un problema. L’entitat reclama que el projecte especifiqui amb claredat quina serà la gestió d’aquests residus, un aspecte que considera insuficientment detallat malgrat haver estat previst en el projecte original.
Transició energètica amb criteris ambientals
El GEPEC–EdC defensa la necessitat d’avançar en la transició energètica, però insisteix que aquesta no es pot fer a costa dels espais protegits. “La producció d’energia renovable s’ha de planificar amb criteris ambientals rigorosos i prioritzant espais ja alterats”, apunta l’entitat.
En aquest cas, asseguren, la remodelació del parc eòlic del Baix Ebre obre un debat clau sobre els límits de les renovables en zones d’alt valor ecològic.
