El film Sheperds of the Earth planteja a SunCine el dilema entre tradició i conservació de la natura

La pel·lícula, protagonitzada per l'investigador de l'ICTA-UAB Álvaro Fernández-Llamazares, aborda els problemes entrellaçats del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat a través de les històries i cançons tradicionals de la comunitat daasanach del nord de Kenya. En el fons es tracta d'una història sobre la humanitat, sobre l?Homo sapiens que planteja les preguntes que sempre ens hem fet: D'on venim i on anem? La història de la pel·lícula te lloc a Turkana, Kenia, un lloc únic i conegut com el bressol de la Humanitat, que és on es realitzen els descubriments dels orígens humans prehistòrics.

El film, produït per Guerrilla Films, es presentarà oficialment el proper diumenge dia 6 de novembre a les 19 h als Cinemes Girona (carrer Girona, 175, Barcelona)

La pel·lícula “Sheperds of the Earth” (Pastors de la Terra) que planteja històrias del bressol de la humanidad, està protagonitzada per Álvaro Fernández-Llamazares, etnobiòleg de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels llargmetratges documentals que concursen a la secció oficial del 29è SUNCINE (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) que se celebra entre el 2 i el 8 de novembre del 2022 a Barcelona.

Pastores de la Tierra és una pel·lícula de la premiada directora finlandesa Iiris Härmä que explica una història fascinant sobre la lluita dels pobles nòmades per la seva supervivència, la conservació de les tradicions i la pèrdua de la biodiversitat a la zona del llac Turkana, al nord de Kenya, un lloc únic conegut com “el bressol de la humanitat”, on es van descobrir les restes d’alguns dels nostres primers ancestres humans.

El llargmetratge acompanya Álvaro Fernández-Llamazares al costat de Mar Cabeza, de la Universitat d’Hèlsinki, a les seves expedicions científiques per estudiar la relació de la comunitat indígena de pastors daasanach amb la natura a través dels antics contes tradicionals sobre animals. Acompanyat per un membre de la tribu, Job Nasak, que els fa de guia en la vida quotidiana al poblat, quedaran impressionats per les faules tradicionals i els contes sobre animals de la comunitat i començaran a recopilar-los al primer llibre escrit en llengua daasanach després de la Bíblia.

Tot i això, durant aquest procés, els investigadors descobriran com la comunitat i algunes de les seves pròpies tradicions infligeixen també un gran impacte sobre la naturalesa local. “Les històries reflecteixen l’importantíssim paper de la fauna salvatge a la cultura local, però mentre exploràvem el parc nacional vam descobrir un paisatge sec, on gairebé no queden animals” explica Fernández-Llamazares, que va haver de fer front al dilema de “qui som nosaltres per assenyalar el que està bé i el que està malament a la seva cultura”.

La pel·lícula mostra una història fascinant sobre el bressol de la humanitat, la lluita dels pobles nòmades per sobreviure, la caça furtiva, la pèrdua de tradicions sagrades, el paper dels guardes de la reserva natural, les guerres tribals pels recursos escassos i els fòssils prehistòrics. El film, que ha estat presentat en una desena de països de tot el món i àmpliament guardonat en nombrosos festivals de cinema, mostra el xoc de dos mons, el dels biòlegs i el dels membres de la comunitat, i revela el valor que la vida salvatge i la natura té per a cadascun.

El film, que acaba de ser guardonada a l’Africa Human Rights Film Festival de Sud-àfrica, aborda els problemes entrellaçats del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat a través de les històries i cançons tradicionals de la comunitat daasanach. Ens mostra les amenaces més grans per a la Terra en un lloc tan simbòlic com és el bressol de la humanitat, el canvi climàtic i l’extinció d’animals, i ens desafia a pensar en la nostra contribució en tot això. Ens descobreix aquests pobladors nòmades, la contribució al canvi climàtic dels quals és mínima, però són els més exposats als seus efectes devastadors i els que tenen menys recursos per resistir i adaptar-s’hi.

La pel·lícula ha estat vista per més de 12.000 persones, i entre els guardons que ha rebut destaquen el premi a millor documental a l’Atlantic International Film Festival, al Pärnu Film Festival i al Kotka International Film Festival.

El film, produït per Guerrilla Films, es presentarà oficialment el proper diumenge dia 6 de novembre a les 19 h als Cinemes Girona (carrer Girona, 175, Barcelona).

 

 

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...