Habitualment, quan els embassaments estan alts, el funcionament de les dessalinitzadores és baix (un 10% la del Llobregat i un 20% la de Tordera), però aquestes incrementen producció precisament quan els embassaments comencen a baixar de volum.
[foto]
Arran de l’increment de producció de les dessalinitzadores s’ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equivaldria al consum d’aigua de cinc milions de persones per a un període de dos mesos. Si la situació de descens de reserves persisteix, aquestes plantes incrementarien més la producció.
Al llarg dels darrers anys s’han recuperat els volums disponibles de l’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat, amb el que ara es pot incrementar el seu ús aportant 1,77 hm3 cada mes.
Pel que fa a la resta d’embassaments, Darnius Boadella (Alt Empordà) està al voltant del 37%, amb 22,4 hm3, un volum similar al de fa un any. Amb aquests volums, les demandes domèstiques de la zona estan garantides durant tot un any i caldrà esperar a les pluges que caiguin en els propers mesos per saber si es podrà garantir la campanya de reg prevista per a l’estiu vinent.
En una situació similar estarien els embassaments de Siurana (12,5%) i Riudecanyes1(8,4%).. Siurana, amb els volums actuals, garanteix les demandes domèstiques per dos anys a la zona del Priorat però caldrà esperar a les pluges per saber si es pot garantir la campanya de reg de l’estiu vinent. En la mateixa situació estaria el pantà de Riudecanyes.
El Pla Especial de Sequera
Aquestes són les mesures que s’estan duent a terme actualment i que es van revisant diàriament. De cara a la primavera es preveu tenir aprovat el Pla Especial de Sequera, l’eina que farà possible la gestió d’una possible sequera (ara estaríem en una fase de pre-alerta, la qual no comporta restriccions d’usos, i s’entraria en una hipotètica fase d’alerta quan els embassaments del Ter-Llobregat arribessin al 34% de la seva capacitat).
Segons l’ACA, actualment Catalunya disposa de més recursos hídrics que en la sequera de 2007 i 2008, uns 122 hm3 provinents de la dessalinització, la recuperació de captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització. En cas d’agreujar-se la sequera i arribar al 25%, es recorreria a l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el cabal del riu i així disposar de més aigua per ser potabilitzada.