El descens del nivell dels embassaments potencia la producció d’aigua de les dessalinitzadores

L'Agència Catalana de l'Aigua està potenciant l'ús d'aigua dessalinitzada per compensar el descens de les reserves embassades. Amb els embassaments del sistema Ter-Llobregat al 49% i 300 hm3, la dessalinitzadora del Llobregat està funcionant al voltant del 70% de la seva capacitat, mentre que la planta de la Tordera produeix al 75%, per satisfer les necessitats d'aigua de Barcelona i la seva zona d'influència. L'objectiu d'aquesta mesura, que ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del Ter i el Llobregat, fa possible alentir la reducció d'aigua dels pantans. Les mesures es complementen amb l'increment de l'extracció d'aigua subterrània de l'aqüífer del delta del Llobregat fins arribar a 1,77 hm3 cada mes.

Habitualment, quan els embassaments estan alts, el funcionament de les dessalinitzadores és baix (un 10% la del Llobregat i un 20% la de Tordera), però aquestes incrementen producció precisament quan els embassaments comencen a baixar de volum.

[foto] 

Arran de l’increment de producció de les dessalinitzadores s’ha evitat extreure 50 hm3 dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equivaldria al consum d’aigua de cinc milions de persones per a un període de dos mesos. Si la situació de descens de reserves persisteix, aquestes plantes incrementarien més la producció.

Al llarg dels darrers anys s’han recuperat els volums disponibles de l’aigua subterrània de l’aqüífer del delta del Llobregat, amb el que ara es pot incrementar el seu ús aportant 1,77 hm3 cada mes.

Pel que fa a la resta d’embassaments, Darnius Boadella (Alt Empordà) està al voltant del 37%, amb 22,4 hm3, un volum similar al de fa un any. Amb aquests volums, les demandes domèstiques de la zona estan garantides durant tot un any i caldrà esperar a les pluges que caiguin en els propers mesos per saber si es podrà garantir la campanya de reg prevista per a l’estiu vinent.

En una situació similar estarien els embassaments de Siurana (12,5%) i Riudecanyes1(8,4%).. Siurana, amb els volums actuals, garanteix les demandes domèstiques per dos anys a la zona del Priorat però caldrà esperar a les pluges per saber si es pot garantir la campanya de reg de l’estiu vinent. En la mateixa situació estaria el pantà de Riudecanyes.

El Pla Especial de Sequera
Aquestes són les mesures que s’estan duent a terme actualment i que es van revisant diàriament. De cara a la primavera es preveu tenir aprovat el Pla Especial de Sequera, l’eina que farà possible la gestió d’una possible sequera (ara estaríem en una fase de pre-alerta, la qual no comporta restriccions d’usos, i s’entraria en una hipotètica fase d’alerta quan els embassaments del Ter-Llobregat arribessin al 34% de la seva capacitat).

Segons l’ACA, actualment Catalunya disposa de més recursos hídrics que en la sequera de 2007 i 2008, uns 122 hm3 provinents de la dessalinització, la recuperació de captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització. En cas d’agreujar-se la sequera i arribar al 25%, es recorreria a l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat per incrementar el cabal del riu i així disposar de més aigua per ser potabilitzada.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...