La secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot, i el director de Serveis, Joan Antoni Lucas, durant la reunió informativa amb la premsa sobre l’operatiu de les eleccions agràries.

La votació s’iniciarà a les 9 hores i continuarà ininterrompudament fins les 19 hores en les 430 taules electorals habilitades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i distribuïdes arreu del país.

La secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot, ha explicat, en una reunió informativa sobre l’operatiu de les eleccions agràries, que per al Departament és prioritari facilitar el vot a tothom: “Per això, tots els municipis que compten amb més de 15 electors en el cens electoral tindran un punt de votació. També s’ha publicat el cens electoral perquè tots els possibles electors coneguin amb exactitud quina és la taula a la qual s’han de dirigir per votar.” 

En aquest sentit, Massot també ha assenyalat que des del Departament “estem fent molts esforços per apel·lar a la responsabilitat de totes les persones que estan cridades a votar, perquè exerceixin aquest dret amb total normalitat dins d’un sistema democràtic que reforça els òrgans de debat i consulta”. 

Del 26 de gener al 5 de febrer, els votants interessats han pogut sol·licitar el vot per correu a les oficines comarcals del Departament. L’enviament del vot s’ha de fer a través de les oficines de Correus; el termini d’enviament finalitzarà el 26 de febrer de 2026. 

Distribució de les taules electorals 

Les taules electorals s’han distribuït arreu de Catalunya segons el nombre d’electors de cada comarca. Aquests espais estan emplaçats en seus del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i en ajuntaments. 

Aquests punts per a la votació s’han establert aplicant el que preveu la normativa vigent: els municipis que tinguin un mínim de 15 electors han de disposar d’una mesa electoral; els electors dels municipis amb menys de 15 electors s’han inclòs al cens d’altres meses seguint criteris de proximitat i comunicació. En casos molt puntuals acordats per la Junta Electoral, diversos municipis limítrofs que no arribaven a la xifra mínima d’electors s’han agrupat per crear un nou punt de votació i afavorir així la proximitat dels votants a les meses.

En aquestes eleccions es presenten cinc candidatures: Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA Catalunya), i Assemblea Pagesa

Què està en joc en aquestes eleccions?

Aquestes eleccions determinen la representativitat de les diferents organitzacions professionals agràries als òrgans col·legiats de l’Administració, com ara la Taula Agrària, les taules sectorials (de la fruita, de la flor i planta ornamental, de l’oli, etc.), el Consell Català de l’Alimentació, el Consell de Caça de Catalunya, i les juntes consultives de les reserves nacionals de caça, entre d’altres.

La representativitat s’establirà a partir del percentatge de vots obtinguts per cada candidatura. El percentatge necessari per adquirir la condició d’organització professional representativa és del 15% dels vots vàlids emesos en les eleccions. La llei marca en cinc anys el termini entre convocatòries. 

Les primeres eleccions agràries van tenir lloc l’any 1994. Posteriorment, se n’han fet els anys 1998, 2002, 2007, 2011, 2016 i 2021.  

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació disposarà un desplegament de seguiment i informació de la jornada electoral durant tota la jornada de votació, amb 600 persones, entre ajuntaments, el personal de suport del DARPA, els membres de la Junta Electoral i Comissions Territorials. L’Oficina de Comunicació informarà permanentment durant tota la jornada electoral, amb avanços de participació i, finalment amb el resultat de l’escrutini un cop acabada la jornada electoral i efectuat el recompte dels vots.  

Dades clau del procés d’eleccions agràries de 2026

Qui pot votar

Les persones físiques o jurídiques que exerceixen per compte propi activitats econòmiques agrícoles, ramaderes o forestals en el territori de Catalunya. 

Per què es vota

Per determinar la representativitat de les diferents organitzacions professionals agràries als òrgans col·legiats de l’Administració, com són la Taula Agrària; les divuit taules sectorials (de la fruita, de la flor i planta ornamental, de l’oli, etc.); el Consell Català de l’Alimentació, el Consell de Caça de Catalunya, les juntes consultives de les reserves nacionals de caça, etc. També, per determinar la representativitat de les diferents organitzacions professionals agràries a més de 30 òrgans col·legiats del Departament i als òrgans col·legiats d’altres departaments (com el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, i el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua). 

Què és la Taula Agrària

La Taula Agrària és un òrgan d’interlocució i col·laboració del Departament competent en matèria d’agricultura, que té l’objectiu de debatre i contribuir a la formulació de propostes sobre polítiques públiques agràries, desenvolupament rural i qüestions similars. Va ser creada pel Decret 127/2012, de 16 d’octubre. 

La Taula Agrària està formada per: 

·Representants de les organitzacions professionals agràries més representatives

·Representants del món cooperatiu

·Representants de l’Administració (designats pel Departament) 

La manera formal i normativa de ser representat a la Taula Agrària és a través del sistema de eleccions agràries. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació convoca periòdicament eleccions agràries per determinar quines organitzacions del sector són considerades representatives i, per tant, quines poden tenir representació als òrgans col·legiats com la Taula Agrària. 

Perquè una organització agrària obtingui condició de representativa i pugui tenir possibilitat d’interlocució (per exemple,. representació a la Taula Agrària), ha d’aconseguir almenys el 15 % dels vots vàlids emesos en les eleccions agràries.

Un cop identificades les organitzacions professionals agràries més representatives (segons els resultats electorals i la normativa aplicable), aquestes organitzacions designen els membres que representen el sector a la Taula Agrària. El Decret 127/2012, de 16 d’octubre, especifica que hi ha d’haver un nombre de representants del sector dins la Taula Agrària (per exemple,. 10 organitzacions agràries i 2 cooperatives en la configuració estàndard). 

Quines són les candidatures

A la sessió de la Junta Electoral celebrada el dia 16 de gener de 2026, es va adoptar per unanimitat l’acord de proclamar les candidatures següents: 

·Unió de Pagesos (UP) 

·Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

·Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA)

·Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA Catalunya) 

·Assemblea Pagesa

Quines són les dates claus d’aquest procés electoral

·16 de juliol: acord de la Taula Agrària sobre la data electoral 

·31 de desembre: publicació de l’Ordre de convocatòria 

·2 de gener: constitució de la Junta Electoral 

·26 de gener – 5 de febrer: sol·licitud del vot per correu (l’enviament del vot s’haurà de fer a través de les oficines de Correus; el termini d’enviament finalitzarà el 26 de febrer de 2026) 

·5 de febrer: tancament definitiu del cens electoral 

·12-26 de febrer: campanya electoral 

·27 de febrer: jornada electoral

Quin és el cens

El cens publicat el 5 de febrer de 2026 és de 21.374 electors en total: 17.426 persones físiques i 3.948 persones jurídiques. 

El cens ha crescut en 764 persones respecte al de les eleccions de 2021.  

En el cens figuren electors de 908 municipis dels 947 de Catalunya (el 95,9%).  

El municipi amb més electors és Lleida (el Segrià), amb 578, seguit d’Alcarràs (el Segrià), amb 487. El tercer municipi amb un cens més alt és Batea (la Terra Alta), amb 217 persones electores. 

Hi ha 27 municipis amb més de 100 electors. Hi ha 47 municipis amb 1 sol elector, 53 municipis amb 2 electors, i 39 municipis (el 4,1%) sense cap elector. 

Com es distribueixen les meses electorals

Les meses electorals s’han establert en funció del número d’electors de cada comarca i del temps necessari per al desplaçament per carretera (20 minuts com a màxim) entre el municipi de l‘elector i la seu del punt de vot. 

Les meses estan ubicades a seus del Departament (oficines comarcals, escoles agràries…) i a ajuntaments. 

Hi ha un total de 430 meses electorals per al dia 27 de febrer.

Les meses electorals estaran formades per tres membres, que hauran estat escollits per un sorteig dels ajuntaments d’entre els electors dels municipis que formen el cens de cadascun dels punts de votació. El personal del Departament donarà suport en tota la jornada electoral, i es coordinarà per assistir a totes les meses i punts de votació. 

Quines són les modalitats de vot 

Les persones físiques i les jurídiques poden emetre el vot en dues modalitats: 

·De forma presencial a les meses electorals  

·Per correu 

La identificació de les persones físiques i els representants de les persones jurídiques per a l’exercici del vot en la modalitatpresencial la duran a terme els membres de la mesa. Caldrà presentar el DNI, NIE, permís de conduir o passaport (documents originals). 

Pel que fa al vot per correu, del 26 de gener al 5 de febrer, els votants interessats han pogut sol·licitar a les seus de les oficines comarcals del DARPA el vot per correu. L’enviament del vot s’ha de fer a través de les oficines de Correus; el termini d’enviament finalitzarà el 26 de febrer. 

Com és la campanya per incentivar el vot

En aquestes eleccions, el Departament ha impulsat una campanya de publicitat amb l’objectiu de fomentar la participació i incentivar el vot del sector agrari. 

La campanya es desenvolupa a través de dos suports (audiovisual i gràfic). Consta de quatre peces creatives: 

·Dos vídeos: un de caràcter informatiu (amb dades pràctiques per facilitar el procés de votació) i un altre de caràcter emocional (que exposa els motius per participar-hi); i  

·Dues peces gràfiques: una amb informació útil sobre com votar, i una altra de centrada en les raons per exercir el dret a vot i en l’impacte que té la Taula Agrària en les decisions que afecten el sector. 

·Articles promocionats en diversos mitjans d’àmbit local per explicar tant el procés i les diferents formes de votació com els motius pels quals els professionals del sector agrari han de participar en les eleccions agràries. 

Quines van ser les dades de les eleccions agràries de 2021

Els comicis anteriors es van celebrar el 25 i 26 de març de 2016, i van ser les primeres eleccions agràries de Catalunya pel sistema de votació electrònica. El vot electrònic es va fer de manera remota o presencial en els 209 punts d’assistència que es van habilitar arreu del territori català.  

En les eleccions agràries de 2021, la participació va ser del 35,82% sobre un cens de 20.609 electors. La participació va ser molt baixa en relació amb les eleccions de 2016, en què van votar el 53,98% d’un cens de 26.001 electors. 

Pel que fa els resultats, amb el 55,04% dels vots, Unió de Pagesos (UP) va ser l’organització agrària que va obtenir més vots a les eleccions per determinar la representació de les organitzacions professionals agràries a Catalunya. Les següents van ser Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), amb el 30,15%; l’Asociación Agraria-Jóvenes Agricultores (ASAJA), amb un 12,73%, i la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA), amb un 2,57%. Aquestes dues últimes organitzacions agràries no van obtenir el 15% necessari, i no hi van aconseguir representació. D’aquesta manera, UP va obtenir 6 representants a la Taula Agrària, i JARC, 4.