El Consorci Forestal de Catalunya recull en la Declaració de Solsona les principals reivindicacions del sector

El sector forestal català reclama acabar amb la visió urbanocèntrica de les polítiques de conservació. Aquesta és una de les reivindicacions del sector que recull la Declaració de Solsona per garantir una gestió forestal sostenible, activa i eficient.

Entre les demandes prioritàries del sector que recull la Declaració de Solsona, signada en el marc de l’assemblea general del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), celebrada a la capital del Solsonès el passat 24 de maig, destaquen la modernització de l’administració forestal amb la creació d’un interlocutor únic o  la reforma de la Llei de l’Agència de la Natura per garantir una governança participativa i equilibrada. Aquest és un compromís adoptat pel govern per donar peu i capacitat de decisió al territori, i que incomprensiblement aixeca contestació d’un determinat sector dins del mon conservacionista.

El document també defensa la proposta d’incentius fiscals per a les finques amb plans de gestió forestal aprovats i denuncia la manca de coherència en determinades normatives ambientals que sovint ignoren la realitat territorial i econòmica del món rural. El sector reclama posar fi a una visió urbanocèntrica que considera el bosc només com un espai de lleure i reivindica la funció protectora, productiva i ecològica d’un paisatge viu que cal gestionar activament.

La Declaració de Solsona assenyala que, malgrat el consens tècnic existent sobre la necessitat d’incrementar la gestió per millorar la resiliència dels boscos, sovint les polítiques públiques no es corresponen amb aquesta evidència, fet que posa en risc els serveis ecosistèmics i l’oportunitat de convertir el bosc en un motor per al desenvolupament sostenible.

Els silvicultors veuen com una oportunitat la transició cap a una economia basada en recursos naturals però constaten que l’administració és el principal escull pel sector

Com associació forestal catalana, el CFC adverteix que encara queda molt camí per recórrer per assolir el reconeixement i el suport institucional que els boscos catalans requereixen. El sector forestal, la pagesia i un ampli col·lectiu de sectors vinculats al món local i al territori es reivindiquen com a protagonistes imprescindibles de les polítiques de conservació, tot i que se senten ignorats per l’administració. I posen com exemple paradigmàtic d’això la proposta de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, que és ben rebuda al territori, però que -segons el CFC- també genera crítica per la manca de visió i escolta per part del Departament de Territori.

Alguns dels punts que recull la Declaració de Solsona ja han estat tractats pel Consorci amb representants del Govern i/o reclamats al Parlament de Catalunya

En aquest sentit, el Consorci ja va reclamar accions per evitar que la política ambiental freni la gestió forestal, en una entrevista mantinguda amb la consellera Paneque el passat 15 de maig, i va defensar una proposta per incentivar fiscalment la gestió forestal sostenible dels boscos, en una compareixença del CFC davant la Comissió d’Economia i Finances del Parlament de Catalunya realitzada a principis del passat mes d’abril.

En el marc de la celebració de l’assemblea, el CFC va organitzar una visita al Centre d’Innovació Tecnològica Forestal i una conferència sobre els camins privats

Com a prèvia a la celebració de l’assemblea general del Consorci Forestal de Catalunya, el mateix CFC va organitzar una visita guiada al Centre d’Innovació Tecnològica Forestal- Hub Forestal situat al municipi d’Olius, per mostrar les instal·lacions i els equips que estan en fase de proves i es va explicar el servei que preveu donar al sector forestal aquest Hub.

Impulsat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Hub Forestal és un nou equipament de referència dedicat a impulsar la ciència forestal del futur, la bioeconomia, la química verda, la gestió sostenible i la socioecologia dels boscos i pretén ser un referent en la divulgació tecnicocientífica per crear nous productes que contribueixin a mitigar el canvi climàtic des del sector forestal

L’edifici, que ocupa una parcel·la de 3.900 m2 cedida per l’ajuntament d’Olius i finançat amb el Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya, amb un import de 2.230.000€, disposa d’una unitat d’assaigs, una planta de prototipatge on es desenvoluparan productes innovadors, i laboratoris de química verda i de plantes aromàtiques, amb un espai per a la promoció de la micologia finançats pel projecte PECT Biomarkets de la Generalitat de Catalunya, amb el cofinançament de la Diputació de Lleida. El nou’Hub també compta amb un laboratori per a assajos preindustrials de construcció amb fusta, fusteria, ebenisteria i activitats per afavorir la implementació de la bioeconomia circular valoritzant la fusta local serrada o triturada.

Un espai que, en paraules de l’expert en boscos i doctor en Ciències Ambientals Martí Boada i Juncà, “vol ser motor de coneixement, innovació i connexió entre recerca i territori”.

Després de la celebració de l’assemblea del CFC, l’advocat i secretari del Consorci, Jordi Salbanyà, va oferir la xerrada “En defensa dels camins privats”.

Comparteix-me:

Les poblacions de peixos i la salut dels mars amenaçats per la davallada de l’oxigen als oceans  

La davallada progressiva dels nivells d'oxigen als oceans s'està intensificant a causa del canvi climàtic, cosa que afecta significativament els ecosistemes marins, incloses les poblacions de peixos mesopelàgics. Aquest fenomen...

No protegir el planeta del canvi climàtic viola el dret internacional

El màxim tribunal de les Nacions Unides ha anunciat aquest dimecres, en una opinió consultiva històrica, que, si els països no prenen mesures per protegir el planeta del canvi climàtic,...

El riu Noguera Pallaresa, el primer amb certificació ecològica a Catalunya

La Noguera Pallaresa es converteix en el primer riu amb certificació ecològica i de conservació "Wild Rivers Site" a Catalunya i a l'Estat...