El Consorci de la Zona Franca posa al servei de la indústria catalana un magatzem de darrera generació per a dipositar productes químics i perillosos amb les màximes garanties de seguretat

El nou magatzem de productes químics és un dipòsit altament especialitzat que reb el nom ADN i constitueix una infraestructura bàsica per a la seguretat industrial. Aquest nou equipament, que ve a substituir el que hi havia fins ara, que era més senzill i de dimensions més reduïdes, té com a finalitat emmagatzemar productes químics perillosos que utilitzin indústries d⿿arreu de Catalunya.

El magatzem, que ha estat inaugurat aquest desembre (16-12-2009) pel delegat de l’Estat al Consorci, Manel Royes, reb el nom ADR per l’acord europeu Agreement Concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road, és un dipòsit altament especialitzat que ha incorporat les darreres normatives de reglamentació europea sobre manipulació, transport i emmagatzematge de productes químics.

El Consorci ha invertit 1,1 milions d’€ en la seva construcció en el recinte de la Zona Franca Duanera (al carrer 5 del polígon industrial), un recinte duaner on fins fa poc existia un dipòsit ADR, més senzill i la meitat de gran, el qual s’ha hagut de desmantellar per trobar-se en els terrenys afectats pel projecte penitenciari de la nova Presó Model de Barcelona.

Més capacitat i especialització  ADR
Per normativa, el centre d’emmagatzematge s’ha hagut de construir aïllat perimetralment dins d’una parcel·la de 2.000 m2, de manera que la superfície construïda és de 800 m2 i té el doble de superfície d’emmagatzematge que l’antiga nau ADR.
Seguint totes les exigències reglamentàries de la Normativa Contra Incendis en Establiments Industrials i en Emmagatzematge de Productes Químics, la nova nau aixecada per la constructora VOPI 4 i dissenyada pel despatx d’enginyeria i arquitectura MG Ingenieros, té un aspecte particular a causa de l’especificitat dels seus usos.

Es dóna el cas que la tecnologia aplicada no es apreciable a simple vista, ja que bona part de la inversió necessària es troba enterrada en l’àrea de cimentació de la parcel·la.

Així, la nau es troba construïda sobre una gran cubeta de formigó en previsió de que un vessament accidental pogués contaminar el sòl. El vessament, tant si és produís a l’interior com a l’exterior, podria ser fàcilment recollit per camions bomba gràcies a un sistema de drenatges sectoritzats, de manera que s’evitaria també qualsevol mena de reacció per interacció de dos productes.

La nau, de 10 metres d’alçada, no té tancaments laterals des de terra fins als 3,5 metres, per garantir una ventil·lació òptima. Quan a la distribució interior, l’espai es troba dividit en tres grans sectors segons els productes a guardar: hi ha una àrea per líquids inflamables i combustibles, un altre àrea per líquids corrosius i una àrea del doble d’extensió per guardar els líquids tòxics.
Els tres grans sectors de productes es troben separats per murs resistents al foc EI 120, i la instal·lació elèctrica també és antideflagrant. La zona exterior de la nau, delimitada per un mur de formigó i una tanca metàl·lica, té un doble moll per carregar i descarregar productes, així com rampes d’accés per carretons elevadors. Les prestatgeries d’emmagatzematge es troben assegurades especialment per evitar caigudes accidentals.
La seguretat
A més a més es disposa de sis sales absolutament sectoritzades i independents per guardar productes incompatibles amb els abans esmentats, com poden ser els peròxids orgànics, fertilitzants, productes incompatibles amb l’aigua i altres.
La protecció contra incendis també és molt exhaustiva, de manera que la nau s’ha dotat de diversos sistemes i d’agents extintors. Així, hi ha indicadors de temperatura d’emmagatzemament, amb alarmes d’alta i baixa temperatura, abastiment d’aigua contra incendis, hidrants exteriors, ruixadors d’aigua-escuma, boques d’incendi equipades, extintors, deteccions automàtiques, polsadors d’alarma, alarmes manuals, comunicacions d’alarma, enllumenat d’emergència, dutxes i rentaülls d’emergència, sistema de tele-vigilància per vídeo i sensors de presència per infraroigs i portes tallafocs.
L’empresa gestora de la instal·lació serà CELMAR, que ja gestionava l’anterior magatzem, on unes 50 empreses li confiaven els seus productes perillosos i químics. Al duplicar l’alçada i espai d’emmagatzemament, hi haurà capacitat per triplicar l’oferta d’espais per les indústries que necessiten instal·lacions amb normativa específica per guardar les seves substàncies.

Infraestructura al servei de la indústria
El magatzem ADR es troba dins del recinte duaner de la Zona Franca però està a disposició de tota la indústria, ja que és de lliure accés malgrat que el recinte sigui un àrea exempta d’aranzels d’importació i IVA sota la vigilància de la Guardia Civil.

En aquest sentit, el fet que el magatzem ADR es trobi en un recinte duaner seu de l’Administració de Duana de Carretera i Zona Franca redunda en les seves bones condicions de seguretat i amb una més gran possibilitat de trànsit duaner, afegint-hi un atractiu comercial especialment per les empreses ubicades a la Zona Franca Duanera.

La Zona Franca Duanera té una superfície de 160.000 m2 entre el recinte principal del carrer 5 i la plataforma portuària situada al Moll Àlvarez de la Campa. Disposa de 84.000 m2 de magatzems, 9.000 m2 d’oficines i 3.000 m2 de lockers que el Consorci de la Zona Franca arrenda a operadors en règim de Zona Franca.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona és un dels principals agents econòmics de la ciutat de Barcelona i és l’entitat gestora del polígon industrial de la Zona Franca. El polígon és el principal pol industrial metropolità, amb unes 300 empreses ubicades en una àrea de 600 hectàrees d’extensió. Té una situació logística immillorable entre el port, l’aeroport i el centre urbà de Barcelona. El centre de la ciutat aviat serà fàcilment accessible a través de la xarxa de metro, concretament amb la Línia 9, que tindrà al polígon 6 parades, una d’elles molt pròxima a la Zona Franca Duanera.

Comparteix-me:

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...

L’oceà Àrtic s’està “atlantificant” a causa del canvi climàtic

L’expedició internacional Biodiversidad Global de Calcificadores Planctónicos Marinos (BIOCAL), encapçalada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha aportat noves evidències sobre un...

Risc per fortes ventades a les comarques del sud de Catalunya

Protecció Civil activa l'alerta del Pla VENTCAT davant la previsió de fort vent dimecres gairebé a tota la meitat sud de Catalunya. L'episodi pot comportar ratxes de 72 km/h. Es...