La jornada, que es va celebrar el passat divendres 9 d’octubre a l’Institut d’Estudis Catalans, partia de la idea que el bosc necessita ser gestionat per treure el màxim rendiment del seu valor ambiental, econòmic i social. Segons el CPF, la producció real dels boscos catalans està molt per sota de la seva producció potencial, ja que actualment es consumeixen 6.000.000m3 de fusta i se’n produeixen al voltant de 700.000m3. Això implica que el 90% de la fusta que es consumeix a Catalunya sigui importada.

Des del Centre de la Propietat Forestal s’aposta pel desenvolupament de la biomassa com una bona sortida 
Per a la càrrega de combustible del bosc que, si no és extreta, comporta un risc d’incendi forestal.

Si bé en un principi, s’ apostava per la no intervenció en els forests, l’experiència sembla demostrar que una gestió adequada podria permetre rendibilitzar la superfície forestal, augmentar la productivitat de les espècies i reduir el risc de grans incendis forestals. 

Josep Maria Panareda, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, va destacar la necessitat de desmuntar la fal·làcia que impera a la societat, segons la qual s’afirma que “els bosc sempre ha estat igual”. De fet, les necessitats humanes al llarg del temps i la variabilitat del clima han modificat contínuament la superfície, la densitat i la composició dels forests. Actualment, els aprofitaments forestals catalans estan marcats per la recent crisi econòmica global i per la crisi sectorial que, a diferència de l’altra, porta molts anys fent estralls a les economies que depenen dels aprofitaments forestals. En aquest sentit, Panareda va lamentar que la societat s’ha urbanitzat i desconeix el bosc: “hem vist reduïda la gestió dels boscos a l’extinció d’incendis i aquest és un error històric molt greu. Hem de trobar la manera que el bosc sigui rendible”. 

El conjunt de participants al debat celebrat en el marc de la Jornada Forestal del CPF van coincidir a lamentar el procés que, en les darreres dècades, ha comportat un allunyament progressiu i un desconeixement del conjunt de la societat vers els aprofitaments forestals. Javier Retana, director del CREAF i catedràtic d’Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar, després de detallar que la superfície forestal catalana creix any rere any, que “ha augmentat la presència de població urbana en territoris forestals, fet que comporta una sèrie de disfuncions i, al mateix temps, potencialitats”. Retana es va mostrar un ferm defensor de la necessitat d’invertir en coneixement per poder gestionar adequadament el bosc, ja què hi ha moltes variables determinants: “Cal definir quin paisatge volem, si heterogeni o de continuïtat. Cal veure quins serveis ambientals podem aprofitar. Com pot el sector forestal ser el motor de desenvolupament del medi rural?”.

Miquel Corominas, membre del consell executiu de l’IACSI, va anar més enllà i va afirmar que, tal i com ha passat en altres espais econòmics i industrials del país, “cal reestructurar el sector i buscar noves industries per donar sortides als productes forestals”. Corominas va demanar a les empreses disposades a invertir en biomassa que siguin més flexibles en els seus marges de beneficis, ja que “fins ara només tenim petites iniciatives que no acaben amb l’excedent que tenim al bosc”. Més tenint en compte que els aprofitaments forestals “són una de les matèries primes renovables més importants del món”.

“Tenir un bosc era com tenir un pou de petroli”
Tradicionalment, la gestió forestal sostenible al territori català ha anat de la mà de la transmissió de les masies i la seva figura més representativa: l’hereu. Aquest sistema va portar equilibri al territori forestal, format pel paisatge, la biodiversitat i les reserves d’aigua. La gestió forestal donava fusta, productes com suro, tòfones, pinyes, bolets i energia. “Fins el 1950 tenir un bosc era com tenir un pou de petroli; l’energia sortia dels recursos del bosc”. Amb aquesta sentència, Joan Botey, membre del consell rector del CPF, va valorar el sentiment general dels silvicultors. Botey va assegurar que la mala gestió s’ha fet des de la llunyania: “s’ha creat una societat urbanita que vol gaudir, sense cap cost, dels recursos forestals i del caràcter de lleure, exigint, sense coneixement, paisatge i biodiversitat”. Botey va ressaltar la necessitat d’incentivar noves formes d’aprofitament dels forests, com l’agroturisme i el turisme rural.

Experiencia amazònica

Evitant l’error d’extrapolar dades i resultats d’una regió a una altra, Jorge Wagensberg, director de l’Àrea de Ciència de la Fundació “La Caixa”, va aprofitar els seus coneixements sobre els boscos amazònics i de Costa Rica per mostrar fins a quin punt poden ser beneficiosos els resultats que s’obtenen de la gestió forestal. La gestió forestal, però, ha d’anar acompanyada de coneixement científic i investigació local per tal de poder obtenir el màxim rendiment sostenible. Per Wagensberg, el canvi climàtic és una oportunitat per modificar pautes de comportament: aprofundir en el coneixement perquè el ciutadà arribi a comprendre la complexitat del bosc amb la idea que “no hi ha convicció més forta per canviar el comportament que comprendre el que està passant”.

La força de l’associacionisme
Jaume Rabeya, president de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, i Josep Maria Cabanas, responsable de Gestió Forestal d’Unió de Pagesos, van analitzar el futur dels aprofitaments forestals des d’una perspectiva col·lectiva. D’acord amb la normativa catalana i europea, l’associacionisme és una de les sortides existents per poder gestionar els forests, tot i que a parer de Rabeya, cal afegir-hi nous incentius i estendre plans tècnics col·lectius de gestió i millora arreu del territori. Al seu torn, Cabanas va recordar que la crisi del sector s’ha vist agreujada enguany per l’entrada de fusta francesa provinent dels temporals. El responsable d’UP va assegurar que els silvicultors “tenim la sensació que la política forestal no és una prioritat. Només cal observar els recursos destinats”. Cabanas també va lamentar que cada any es parli de gestió forestal un cop s’ha acabat l’estiu i es fa balanç dels incendis forestals.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que va tancar la jornada, va demanar col·laboració entre el sector públic i privat per tal que hi hagi una política forestal efectiva. Pel conseller, el bosc ha de ser “la punta de la llança”, per importància econòmica, social i ambiental per fomentar la biodiversitat i l’acció directa contra el canvi climàtic. El conseller de Medi Ambient va demanar que s’atorgui el reconeixement que es mereix al bosc pel paper que juga a Catalunya.