[foto]
Es calcula que durant l’últim fenomen del Niño (2015-2016), un 50% de la barrera de corall d’Austràlia ha deixat de ser funcional: els coralls han mort o han estat severament danyats. El canvi climàtic està erosionant a tots els nivells els sistemes més complexos, com els esculls estructurats per coralls escleractinis, eficients animals que capturen la llum a través dels seus simbionts (algues microscòpiques) per nodrir-se i construir “pedra”. Aquesta mateixa “pedra” (la part dura del corall, formada per carbonat de calci) és en part la responsable de l’elevada taxa de fotosíntesi de les algues, que li faciliten fins al 95% dels nutrients que necessita l’animal per viure. Què està passant? Doncs que tot i que la llum potser és força constant, la temperatura s’ha elevat al mar”, explica Rossi. A més temperatura, més acceleració dels processos metabòlics relacionats amb el procés fotosintètic, fins al punt que es creen molècules tòxiques. L’excés de toxicitat provocat per les algues incomoda el corall … o a les pròpies algues, no està clar. El que sí està clar és que quan aquesta temperatura és massa elevada, les algues, simplement, es van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor.
Davant d’aquesta situació, les gorgònies (i les esponges) estan rellevant al corall un cop mort de manera molt significativa. El treball, que ha estat publicat recentment a la revista Scientific Reports, tracta d’entendre com funciona l’escull de corall per poder preveure el seu futur. Per això compara per primera vegada l’eficiència fotosintètica en nou gorgònies del Carib, un dels llocs més castigats per la transició d’un escull de coralls a un dominat per espècies diferents (no només pel canvi climàtic). L’estudi demostra que l’eficiència fotosintètica té a veure amb la morfologia dels organismes -de les gorgònies en qüestió-, que tenen més flexibilitat alimentària (tròfica) respecte als recursos existents que els coralls escleractinis. Aquestes dades permeten entendre millor per què els octocoralls semblen tenir avantatge en processos de transició respecte als escleractinis “tot i que encara queden moltes preguntes per contestar per entendre quin serà el futur paisatge submarí en zones tropicals del món sencer”.
No obstant, la substitució de coralls per gorgònies no és del tot satisfactòria ja que segons l’investigador, tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s’aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l’atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans. Rossi recorda que “el 99% de l’energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d’huracans és absorbida pels esculls de coral”. Per això, conclou que la desaparició d’aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta.
Artcile d’investigació:
Rossi S., Schubert N., Brown D., Oliveira Soares M., Grosso V., Rangel-Huerta E., Maldonado E. (2018). Linking host morphology and symbiont performance in octocorals. Scientific Reports 8: 12823 https://www.nature.com/articles/s41598-018-31262-3#article-info
