El canvi climàtic està acidificant i alterant la qualitat de les aigües de l’alta muntanya pirinenca

La problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Un estudi preliminar liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica revela que l'acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s'està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes

 [foto] 

L’estudi, “Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat” (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona)

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques. Segons els investigadors, “els resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural”.

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. “La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda”, assenyalen.

L’estudi ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...