El canvi climàtic està acidificant i alterant la qualitat de les aigües de l’alta muntanya pirinenca

La problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Un estudi preliminar liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica revela que l'acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s'està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes

 [foto] 

L’estudi, «Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat» (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona)

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques. Segons els investigadors, «els resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural».

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. «La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda», assenyalen.

L’estudi ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Comparteix-me:

AdaptaClima 2030, el primer programa d’inversions en adaptació al canvi climàtic

És un programa pioner que ha permès als municipis de la província desenvolupar actuacions com la naturalització d’espais urbans, la generació d’ombratge, i la millora de l’eficiència energètica i tèrmica...

Reimagina, lema del Dia Mundial dels Oceans 2026

El Dia dels Oceans es celebra per conscienciar del gran paper que juguen els oceans en les nostres vides. En l’actual situació d’emergència climàtica els oceans s’estan escalfant, acidificant, perdent...

Neix el Fòrum d’empresa i biodiversitat de Catalunya

El Fòrum, que es presentarà aquest dilluns 8 de juny, vol ser un espai de suport i aprenentatge compartit per avançar en la integració de la biodiversitat a l’empresa...