El canvi climàtic està acidificant i alterant la qualitat de les aigües de l’alta muntanya pirinenca

La problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Un estudi preliminar liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica revela que l'acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s'està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes

 [foto] 

L’estudi, «Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat» (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona)

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques. Segons els investigadors, «els resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural».

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. «La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda», assenyalen.

L’estudi ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Comparteix-me:

Invasió de la serp Colobra de ferradura a Eivissa

És una serp invasora que ja ocupa el 90% d'Eivissa i pot nedar fins als illots amenaça amb extingir la sargantana de les Pitiüses. L’espècie va arribar a l’illa fa...

Espais Naturals Protegits a Catalunya: xarxa extensa però amb mancances per a una gestió efectiva

En el Dia Europeu dels Parcs, que commemora la declaració dels primers parcs nacionals europeus a Suècia el 24 de maig, us oferim un reportatge sobre la situació dels Espais...

Es regula l’aprofitament forestal del llentiscle i del bruc per garantir-ne la sostenibilitat a Catalunya

La regulació ha de permetre ordenar una activitat amb impacte creixent al territori, protegir les propietats forestals i les persones que treballen legalment al sector...