El cap de Creus, zona de cria de la tintorera

Entre finals de la primavera i mitjans d'agost de 2023, es van trobar 10 cries d'aquesta espècie de tintorera en dies diferents en aquesta zona, fet que demostra que el canó del Cap de Creus és una àrea de reproducció activa de tintoreres. Les observacions es van fer durant els treballs duts a terme pel Departament d'Acció Climàtica amb el centre d'immersió Sotomar per determinar quines són les zones i els hàbitats més importants per als taurons amenaçats a Catalunya i altres aspectes bàsics per a la seva conservació.

Els estudis sobre els taurons endegats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en col·laboració amb el centre d’immersió Sotamar confirmen el canó de cap de Creus com una àrea estable de reproducció de la tintorera. Aquest treball forma part d’un programa d’avaluació més exhaustiu dut a terme per determinar quines són les zones i els hàbitats més importants per als taurons amenaçats a Catalunya i determinar aspectes bàsics per a la seva conservació. Els primers treballs han servit per delimitar la zona del canó de cap de Creus com un indret de reproducció de la tintorera (Prionace glauca), també anomenada tauró blau. Entre finals de la primavera i mitjans d’agost de 2023, es van trobar 10 cries d’aquesta espècie en dies diferents en aquesta zona, fet que confirma que l’indret és una àrea de reproducció activa. Els naixements semblen concentrar-se fonamentalment entre mitjan juny i mitjan juliol. En aquest moment, les cries, que són parides per les seves mares i neixen ja lliures en el medi marí, no fan més de 35-45 cm i ja estan capacitades per a valer-se per elles mateixes.

Els treballs semblen demostrar que la major part dels taurons adults abandonen aquestes aigües després dels parts  i desapareixen a partir dels primers dies de juliol

La tintorera és una de la setantena d’espècies de taurons i rajades que viuen al Mediterrani. Al mar català, hi ha 26 espècies de taurons, una part important dels quals es troben en perill d’extincióo en estat crític, com és el cas de la tintorera, segons dades recollides pel Departament a través de l’avaluació que es va encarregar l’any 2020 a l’entitat CatShark per tenir més informació sobre l’estat de les poblacions de taurons i rajades a Catalunya.

Ara, el Departament vol ampliar el seu coneixement in situ sobre aquestes espècies mitjançat vigilàncies des d’embarcacions, amb atraients i observació directa a través de filmacions i fotografies..

La major part del coneixement que tenim sobre els taurons prové de l’activitat pesquera, i no es refereix a animals observats en el medi natural. Les espècies de taurons que viuen a Catalunya, com en el cas de la tintorera, no són litorals, és a dir, habiten en alta mar i en aigües profundes. Un estudi realitzat per investigadors europeus de diferents països que va marcar desenes de tintoreres amb emissors satel·litals demostra que és extremadament rar que s’acostin a aigües de menys de 100 metres de profunditat. La major part dels exemplars que podem observar molt ocasionalment a les platges, o bé arriben ferits o es tracta d’individus que han arribat morts o malalts a la costa.

Tot plegat fa que no tinguem informació ni coneixement profund sobre aspectes com ara el nombre d’exemplars que componen les poblacions de cada espècie, la relació real de sexes, quina selecció de l’hàbitat realitzen, on es reprodueixen, com cacen o com es relacionen entre si i amb altres espècies, entre d’altres. El Departament està impulsant aquests treballs més orientats a la seva conservació.

Per això, es vol abordar un projecte d’estudi i conservació que permeti elaborar treballs sobre les poblacions salvatges d’aquests animals in situ que permetrà, entre d’altres, desenvolupar un sistema de cens/monitorització interanual i fer un seguiment per determinar l’estatus de les espècies amenaçades o que puguin començar a estar amenaçades. També s’estudiarà la seva fenologia i els seus moviments. Amb aquest objectiu, el Departament està començant a col·laborar amb els pocs equips que treballen actualment amb taurons a Catalunya (l’Institut de Ciències del Mar, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, CatShark i la Fundació Barcelona Zoo).

La segona fase de l’estudi es durà a terme al llarg de l’any 2024 i disposarà d’un pressupost de 50.000 euros

Tota aquesta informació servirà per desenvolupar plans per conservar les espècies que ho necessitin i determinar quines són les àrees més importants per a la seva conservació.

Així mateix, s’elaborarà material divulgatiu i protocols de gestió en els casos d’aproximació de taurons a la costa, fonamentalment tintoreres.

Comparteix-me:

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...

La transició energètica centra l’edició d’enguany del cicle Desnormalitza’t de Coopsetània

Sota el títol "L’energia et crema, o cremes energia", l'ateneu cooperatiu Coopsetània organitza del 9 al 12 d'octubre el cicle Desnormalitza't, que en aquesta 4a edició posa al centre del...