La Salut Pública, el paper de les dades ciutadanes i la gestió odorífera han estat els tres eixos centrals de la segona jornada del 3r Congrés de la Qualitat de l’Aire. Una matinal intensa de debat i reflexió al voltant de dades i conclusions extretes d’estudis científics de primer ordre sobre l’Impacte en la Salut de la Qualitat de l’Aire.
Tres ponents han estat els encarregats d’obrir el dia i posar de manifest el context de salut a nivell normatiu, tant nacional com internacional. A l’Auditori, Roman Pérez Velasco, de l’Oficina Regional de l’OMS a Europa ens ha apropat, en connexió remota des de Bonn (Alemanya) a les directrius globals de qualitat de l’aire en un termini de dos anys. Recomanacions per a protegir la salut pública en els nivells de partícules contaminants.
Per la seva banda, Sara Basart, de la Organització Meteorològica Mundial (WHO), ens ha explicat com s’està treballant amb la xarxa d’estacions de mesura de CO2 reivindicant la necessitat de cobrir més zones d’estudi per entendre bé el canvi climàtic i la seva magnitud. “El 70% dels països no tenen estacions de mesura ni estratègies de qualitat de l’aire”, sentencia. A nivell català, des de la direcció del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, Isabel Hernàndez, ha compartit el protocol d’activació d’escenaris amb puntes de Contaminació a Catalunya. Hernàndez demana més comunicació entre administració i ciutadania, i actualitzacions necessàries pel que fa a la Futura Llei per adaptar-nos bé a la nova normativa. Una de les regions referents, que duu anys focalitzada amb la mesura de la contaminació de l’aire, és la de la Lombardia. Guido Lanzani, Director de la Unitat de Qualitat de l’Aire de l’ARPA (Agència per a la protecció del medi ambient) ha explicat el seu modus operandi amb dades relatives al camí traçat posant-se al servei de la nostra comunitat científica.
A l’escenari de l’Auditori de Sabadell i a tota pantalla, científiques de diferents institucions han compartit els seus resultats d’estudis sobre l’impacte directe de la contaminació a la salut de la ciutadania. Exemples de quantificació a diferents escales geogràfiques que ha moderat Anna Gómez de l’ASPB comptant amb realitats fefaents. A Europa amb Sasha Kokenko d’ISGLOBAL, aportant dades sobre mortalitat per contaminació atmosfèrica, a Espanya amb les conclusions en connexió en remot des de Madrid de Rebeca Ramis de l’ISCIII (Instituto Superior Carlos III) amb els efectes adversos a l’embaràs i el cost econòmic d’aquest, i el cas de Barcelona a través de l’estudi d’ASPB amb Laia Font molt concloent: “La contaminació de l’Aire a Barcelona té efectes com la mortalitat, el càncer de pulmó i l’asma infantil”.
Seguint amb Salut, el congrés ha analitzat els Efectes de la Pandèmia en la Qualitat de l’Aire. La davallada de les emissions de contaminants atmosfèrics amb els confinaments durant la pandèmia va comportar una millora en la salut de la ciutadania de Barcelona i altres regions europees que s’han comentat a la Taula Rodona moderada per Ioar Rivas de l’ISGLOBAL i amb Andrés Alastuey, d’IDAEA-CSIC, Hicham Achebak d’Inserm França i Eva Pérez Gabucio de la Generalitat de Catalunya.
Les campanyes de comunicació de l’aire són fonamentals. El triangle determinant format per Contaminació, aire i salut, com es resol? A aquesta pregunta han portat
respostes, Caroline Daher d’ISGLOBAL amb la demanda de la necessitat d’un espai públic per altres usos no només per al trànsit motoritzat: “Hem de ser capaços de reconduir-lo, l’entorn on vivim determina un 25% de la nostra salut”, al seu costat, Natàlia Vilor Tejedor de la Fundació Pasqual Maragall – Barcelona Beta BrainResearch Center moderades per Jordi Jové de l’AMB qui ha explicat el plantejament i llançament de la campanya “Contaminació i Salut”.
Pel que a l’eix de l’avaluació i Modelització de la Qualitat de l’Aire, alguns són els casos, mètodes, bones pràctiques i aprenentatges en dissenys que hem pogut constatar a dues sessions. Per una banda amb el desenvolupament de productes i serveis digitals per la qualitat de l’aire aplicats a diferents ambits com la ciutadania, l’educació, la investigación i el sector públic. Per a dues sessions han donat de sí els casos d’èxit implementats amb els seus representants apropant-los: Lobelia, BSC, Aquatec SAU. El cas del Consell Comarcal del Vallès Occidental, s’ha compartit la prova pilot sobre qualitat de l’aire realitzada a Badia del Vallès Barberà del Vallès per valorar l’impacte en vies d’alta capacitat i plantejar actuacions.
Les olors han estat també protagonistes d’aquest segon dia de Congrés, amb tres espais on s’ha debatut sobre el control, la gestió i la col·laboració. Glòria Sànchez, de l’AMB, tècnica de Gestió i Prevenció de Residus ha proposat construir mapes d’olor col·laboratius mitjançant Ciència Ciutadana amb una metodologia desenvolupada en la proposta de norma espanyola que ha estat la primera en incloure la CC en una norma o estàndar en el món, tot un precedent.
L’impacte per olors a l’entorn d’activitats de gestió de residus, com per exemple Ecoparcs i Dipòsits controlats, és una problemàtica que s’ha d’abordar des de diversos àmbits i hi ha implicats diversos actors: la pròpia activitat, l’administració local i supramunicipal, així com les institucions de recerca. En una altra taula rodona s’ha presentat el treball de col·laboració que s’està duent a terme entre totes aquestes entitats per tal de conèixer millor aquests esdeveniments, molt molestos pels ciutadans, i proposar millores per reduir aquests impactes. Sota la moderació de l’UPC amb Eva Gallego, els intervinents han estat l’UPC, Prezero Iberia, l’AMB i l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola.
En aquesta línea, l’altra taula rodona, on s’han exposat diverses eines per gestionar la problemàtica dels ajuntaments a nivell municipal repassant l’ordenança municipal d’olors que fa anys que es treballa des de la Diputació de Barcelona, amb la finalitat que pugui ser adoptada per tots els muncipis que tenen problemes crònics d’olors. Part jurídica i técnica amb l’olfactometria dinàmica de camp, com a alternativa als models de dispersió. Ho hem abordat amb el cas de l’Ajuntament de Terrassa, tècnic de Socioenginyeria i tècnics d’Àrea de la Diputació de Barcelona.
L’últim tram de la jornada l’ha centrat la Ciència Ciutadana que permet monitoritzar de forma activa implicant la ciutadania. S’han presentat experiències i metologies innovadores per analizar la contaminació per olors amb Science for Change i “Odour Collect”, implicació escolar amb CleanairSchools de GreenScent, el model Caliope de BSC, i les passejades conscients promogudes per CTTC.
El Congrés arribava a la seva fi amb la traca final audiovisual i comunicativa. Per una banda, amb el Docufòrum “Respira, Mamá” amb la coautora i mare Meri Collazos i Susana Pascual, una altra mare amb fills afectats per una anomalia genètica que els dona menys protecció a les malalties pulmonars. A la sessió s’han vist fragments del documental actualment en fase de postproducció i que recull, entre altres testimonis, científics de la 1ra edició del Congrés de la Qualitat de l’Aire.
El debat final l’ha protagonitzat un duet de periodistes especialistes en ciència i medi ambient que compten amb una àmplia trajectòria en programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, Xavier Duran i Jordi Regàs. A la cloenda “Com comuniquem per un aire + net” i amb el seu irònic títol: “Lluitant contra l’amenaça fantasma”. ens han recomanat una comunicació positiva, clara i concisa sobre la contaminació i la qualitat de l’aire, sense amagar la crua realitat. Enfocant
el relat cap a la salut pública.
Amb un pressupost de 45.000€, el 3r Congrés de la Qualitat de l’Aire s’ha tancat amb 462 persones inscrites, 68 organismes representats, prop de 100 ponents i l’anunci de la propera edició, també a Sabadell, per l’any 2025.
