Durant dos dies, Granollers es va convertir en l’epicentre europeu del debat sobre llavors i biodiversitat cultivada, establint les bases per a una col·laboració més estreta entre ciutats per a la posada en marxa de futurs projectes conjunts

Després de dos dies de ponències i treball en xarxa, el 1r Simposi Europeu per fomentar la Biodiversitat Cultivada mitjançant Polítiques Alimentàries Locals va concloure el passat dimecres 30 d’abril amb la presentació del Manifest de Granollers, un document desenvolupat gràcies al treball col·lectiu de les entitats organitzadores i participants amb l’objectiu de traçar un full de ruta de cara a que el 2050 tots els municipis d’Europa tinguin polítiques alimentàries que contribueixin a generar aliments sostenibles i saludables dins dels límits planetaris, garantint la viabilitat econòmica de les seves comunitats i habitants.

A la sessió inaugural, l’alcaldessa de Granollers Alba Barnusell va donar la benvinguda destacant el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat. Per la seva banda, l’alcalde d’Aínsa i president de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia Enrique Pueyo,, ha assenyalat que les polítiques alimentàries amb enfocament agroecològic han d’integrar la biodiversitat cultivada i ha celebrat l’oportunitat de compartir l’espai amb representants de municipis i organitzacions de tot Europa.

Mariateresa Lazzaro, investigadora de FiBL Suïssa i cocoordinadora científica de LiveSeeding, va subratllar que les llavors locals són essencials en els sistemes alimentaris d’orientació agroecològica: “Junts i juntes podem impulsar un treball coordinat, multiactor i multinivell, per augmentar la biodiversitat cultivada, des del camp fins al plat.

Finalment, María Carrascosa, responsable del projecte LiveSeeding a la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, va afegir que l’objectiu de la trobada és “enfortir la integració de la biodiversitat cultivada a les accions municipals com a eina per construir sistemes alimentaris locals sostenibles, saludables i biodiversos, establint les aliances necessàries per recolzar aquest esforç”.

A la sessió sobre marcs legislatius, mesures polítiques i programes de finançament multinivell per a un sistema de llavors biodivers celebrada el primer dia del simposi, Cristina Massot va remarcar des de la Generalitat de Catalunya, que “la biodiversitat és la base de la seguretat, la resiliència i la qualitat dels aliments”. Per la seva banda, Sonia Callau, de la Diputació de Barcelona, ​​va defensar que la seva institució “treballa per conservar i promoure el patrimoni natural mitjançant una gestió sostenible i integrada dels sistemes agraris”; mentre que a nivell local, Francesc Arolas, tinent d’alcalde de Medi Ambient de Granollers, va destacar el paper del banc de llavors comarcal i la marca Productes de Palou: “La biodiversitat cultivada és un element clau per al nostre sistema alimentari: sostenibilitat, patrimoni, gastronomia, cultura, adaptació al canvi climàtic…”.

El segon dia del simposi, dedicat a les iniciatives municipals a nivell europeu, va permetre compartir iniciatives tant de municipis com d’organitzacions per al foment de la biodiversitat cultivada als sistemes alimentaris locals, sostenibles i saludables

En aquest sentit Jérémy Camus, vicepresident de la Metròpoli de Lió (França), va presentar una ambiciosa política alimentària, ‘de la llavor al plat’: Lió ha creat un banc metropolità de llavors de 6.000 m² i una estació experimental dedicada a multiplicar varietats adaptades, produint llavors programes de millora participativa. Durant els propers anys, els aliments procedents d’aquestes llavors s’integraran als menjadors escolars locals.

Des del País Basc, Iker Santocildes, alcalde d’Orduña, va relatar l’estratègia alimentària del seu municipi cap al 2030, basada en l’agroecologia i la recuperació de varietats autòctones. pomeres i pereres locals, el suport a mercats de productors i productores i la reintroducció de cultius tradicionals en la restauració col·lectiva local.

Carmelo Troccoli, director general de la World Farmers Markets Coalition, va emfatitzar el paper dels mercats d’agricultors i agricultores en la gestió sostenible de la biodiversitat. .Gràcies al compromís d’agricultors i agricultores “custodis” i xarxes de venda directa, molts productes únics s’han salvat de l’extinció, va subratllar Troccoli, que va afegir que cada compra en un mercat local és “un vot per la sostenibilitat i la biodiversitat cultivada”.

La sessió dedicada a les emergències climàtiques i de la biodiversitat va aportar visions des de la gestió municipal i la societat civil. Saverio Mecca, regidor de Transició Ecològica de Scandicci (Itàlia), va exposar les polítiques de la seva ciutat per integrar l’agrobiodiversitat al planejament urbà. Scandicci ha adoptat un enfocament “Una Sola Salut” (One Health) que vincula el benestar humà amb la salut dels ecosistemes, desenvolupant un pla integral que incorpora horts urbans ecològics i la biodiversitat cultivada a l’ordenació territorial des d’una perspectiva de política alimentària municipal àmplia.

Per la seva banda, Maria Young, representant del Consell Alimentari de Cork (Irlanda), va advocar per reimaginar el sistema alimentari irlandès davant de la crisi climàtica. Young va criticar que el full de ruta actual de la indústria consideri el seu país com una mera plataforma per produir 7 milions de caps de bestiar i la intensificació com a única via, ignorant els seus actius humans, culturals i ambientals. Davant d’això, va destacar iniciatives comunitàries a Cork —com a horts urbans i bancs de llavors locals— i va subratllar que l’alimentació pot ser “part d’una renovació cívica” que ofereix múltiples beneficis socials, econòmics i ambientals.

El simposi va concloure amb la validació del Manifest de Granollers que proposa sis ambits clau (governança, dietes, equitat social, producció, distribució i malbaratament alimentari) que conformen el marc de treball del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà

Aquest document planteja una visió ambiciosa: que al 2050 tots els municipis europeus tinguin una política local que impulsi sistemes agroalimentaris ciutat-regió saludables i sostenibles, dins dels límits planetaris i garantint mitjans de vida dignes per a les seves comunitats. Per aconseguir-ho, assenyala l’agroecologia i la producció ecològica com a marc indispensable, i situa la biodiversitat cultivada al cor d’aquests sistemes alimentaris com un bé públic gestionat per la comunitat local.

El Manifest de Granollers proposa línies d’acció municipals en sis àmbits clau: governança, dietes, equitat social, producció, distribució i malbaratament alimentari.

Aquest àmbits conformen el marc de treball del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà. Entre les mesures concretes figuren prioritzar la compra pública alimentària ecològica i basada en la biodiversitat cultivada, l’impuls de l’autoproducció de llavors en horts urbans comunitaris permanents i inclusius, el suport a l’emprenedoria de les petites i mitjanes empreses en el sector de les llavors i la millora vegetal ecològiques, el suport vegetal aliments locals, ecològiques i biodiversos, així com promoure els bancs comunitaris de llavors locals i l’educació alimentària de la població.

Tanmateix, el text eleva recomanacions a les autoritats nacionals i europees, com incloure el suport a la biodiversitat cultivada en les estratègies estatals d’alimentació i clima, així com en els plans de transició ecològica justa; o incorporar la “compra pública alimentària sostenible” com a part integral de la propera revisió de la Directiva sobre Compració orientació agroecològica, com ara l’ús de biodiversitat cultivada.

A la sessió dedicada a la presentació del Manifest de Granollers, Francesco Cagnola, de la secretaria del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, ha assenyalat que “quan parlem de biodiversitat cultivada, la producció urbana d’aliments sovint es considera un entreteniment, però ens ho hem de prendre de debò. La ciutadania europea ha de participar de manera important”. Sobre això, Judith Féher, de la Coordinadora Europea Alliberem la Diversitat, va apuntar la necessitat de la cocreació de polítiques amb la societat civil organitzada per augmentar l’impacte de les actuacions: “Hi ha municipis europeus que treballen juntament amb xarxes locals de llavors, que fa temps que actuen al territori. Al simposi hem vist diversos exemples d’èxit d’aquest”.

El simposi, organitzat per l’Ajuntament de Granollers juntament amb la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i el projecte europeu LiveSeeding, amb la col·laboració d’un comitè internacional de ciutats europees i organismes internacionals com ara la FAO o el Pacte de Milà, es va tancar amb una visita a la finca El Mas Roig de Palafolls, on es produeixen llavors ecològiques i varietats tradicionals.