Amb el lema ‘La solució al canvi global no és només una qüestió de tecnologia’, els ponents, moderats pel periodista Xavier Coral, han posat sobre la taula dades i propostes per tal d’articular alternatives sostenibles al model d’organització i gestió actuals, davant les més de 150 persones assistents a l’acte que ha tingut lloc el 23 de maig a la Universitat de Barcelona.
Tomàs Molina, encarregat d’inaugurar la jornada juntament amb el delegat del rector de la Universitat de Barcelona per a la Sostenibilitat, Jordi Serra, i el president de Cellers Torres, Miguel A. Torres, ha assegurat que “calen solucions concretes i factibles contra el canvi climàtic i la degradació de l’entorn, per evitar que milers de persones morin en onades de calor -com va passar el 2015 a la Índia- o que s’alteri la vida dels ecosistemes”.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, ha clausurat l’acte subratllant la importància de celebrar debats mediambientals com aquest, impulsat des de l’àmbit de l’empresa, i ha senyalat que “cal lliurar la batalla contra el canvi climàtic amb ètica, pragmatisme, acció i coneixement, assumint des del Govern el compromís amb determinació”. “És justament abraçant aquest compromís que serem capaços de fer una economia al servei de la gent i al servei d’uns valors que permetran l’existència de la humanitat”, ha manifestat Rull.
Canvi en l’organització i gestió econòmica
Christian Felber, pare de l’economia del bé comú, cofundador del Banc pel Bé Comú i autor de ‘Salvemos el Euro’ i ‘Dinero, de fin a medio’, ha posat de manifest que cal prevenir el divorci entre ecologia i economia, fent que l’objectiu dels negocis sigui el bé comú i no la producció de riquesa, i retornant els diners a la seva condició de mitjà i no de finalitat. Segons Felber “en lloc de mesurar el creixement econòmic (Producte Interior Brut) s’hauria de mesurar el benestar de les persones (Producte del Bé Comú), que hauria de ser l’objectiu suprem de la política econòmica i social i, la resta d’objectius, haurien de quedar subordinats a aquest”.
L’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i coeditor del llibre ‘Decreixement: un Vocabulari per una Nova Era’, Federico Demaria ha fet una crida al decreixement en la seva ponència. Segons Demaria, “decreixement és una expressió provocadora, però no s’ha d’interpretar en el sentit literal. Quan al·ludim al decreixement volem qüestionar el creixement econòmic com a font de benestar i proposar alguna cosa nova i alternativa”. I ha afirmat que “el progrés sense creixement econòmic és possible”.
Canvis socials i culturals
El catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona, Norbert Bilbeny, ha posat de manifest que “el tracte que donem a la natura és un mirall del tracte que donem als éssers humans i que donem a la nostra pròpia persona” i que, com deia James Lovelock, “hem de ser el cor i la ment de la Terra, no la seva pertorbació”. Bilbeny ha assegurat també que “estem malferint la Terra, que ens avisa sobre la temeritat de la nostra indústria i comerç, inconscients de les seves conseqüències en la generació actual i les següents”.
En el mateix sentit, Joan Carrera, llicenciat en Medicina, Teologia i professor d’Ètica Fonamental, ha advertit “que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d’integrar la justícia, per tal d’escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres”, recollint la defensa de la naturalesa que fa l’Encíclica del papa Francesc, presentada el juny del 2015.
Teresa Ribera, exsecretària d’Estat de Canvi Climàtic i directora de l’Institut del Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) a París, ha remarcat la necessitat d’una “transformació de fons i no d’ajustos marginals”. Segons Ribera, l’acord de la Cimera del Clima de París permetrà avançar més en aquest sentit sempre que es tinguin en compte tres factors indispensables: la transparència en el procés de canvi, l’avaluació dels riscos i les oportunitats a llarg termini i l’equitat per assegurar cobertura també als més vulnerables.
La responsable de campanya per Greenpeace a les negociacions climàtiques de Nacions Unides, Aida Vila, ha afegit que el fet de conèixer les solucions viables, no condueix necessàriament a l’acció, de manera que “cal col·laborar en formar una nova consciència per ajudar a trobar i a implementar noves solucions”. També s’ha fet ressò dels papers sobre les negociacions sobre el TTIP entre els Estats Units i la Unió Europea publicats recentment per Greenpeace i ha denunciat que “aquest tractat ignora sistemàticament les garanties comunitàries sobre el medi ambient i la salut de les persones, sense tenir en compte els acords de Kyoto i de París”.
La taula rodona que s’ha ofert en acabar les ponències ha generat un interessant debat entre els ponents i el públic assistent, entre els que hi havia nombrosos professors i alumnes de la Universitat de Barcelona.
III Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
En el marc de les Jornades Ambientals, s’ha fet el lliurement del ‘III Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental’, que ha estat per l’estudi “Educació Ambiental (Les Escoles com a instrument)” de Noelia Seguer Avilés, Anna Albalat Solé, Albert Garcia-Benadí i Albert Bosch Mas, quatre estudiants del Màster en meteorologia de la Universitat de Barcelona. Aquest certamen té l’objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i de grups científics que vetllen per la preservació del medi ambient. En l’edició d’aquest any, s’han presentat 15 treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.
