Vivim en un temps en què el canvi climàtic ja no és una idea llunyana, sinó una realitat que ens afecta en el nostre dia a dia. En aquest context de creixent preocupació per la petjada ecològica dels productes que consumim i de la sostenibilitat de la seva producció, el món editorial també ha començat a aprofundir en que implica realment imprimir i distribuir un llibre o quin cost ambiental té. D’aquestes reflexions ha nascut el concepte d’ecoedició, que és una manera de fer llibres intentant ser el màxim sostenible que sigui possible.
A Barcelona, una petita cooperativa anomenada Pol·len Edicions ha estat una de les primeres a posar-ho en pràctica. Els seus membres entenen la publicació com una forma de comunicació responsable, on cada decisió, com el tipus de paper, les tintes, la impremta o la distribució compta. No es tracta només de reduir residus o emissions, sinó de treballar des d’un punt de vista coherent, que entengui el llibre com un objecte cultural amb un impacte real, i que editar-los pugui convertir-se en un acte de respecte cap al medi ambient.
Amb aquest objectiu va néixer l’Institut de l’Ecoedició, una entitat que des del 2022 ajuda a editorials i impremtes per poder realitzar una producció més sostenible. Aquest Institut estableix una sèrie de criteris que afecten totes les fases del procés (des de l’ús de paper certificat, producció local, tria de tintes menys contaminants o la valoració de l’energia que es consumeix), amb l’objectiu de que cada llibre pugui continuar-se produint amb un resultat semblant al que hem tingut sempre, però que tot el procés de producció sigui molt més sostenible.
Per a facilitar aquest canvi en el procés, s’ha creat una calculadora que permet saber la petjada ecològica d’un llibre en concret, bookDAPer. A partir de les dades que dona, les editorials poden obtenir una Declaració Ambiental de Producte (DAP) de cada llibre, un document verificat que mostri quins recursos s’han utilitzat i quin impacte s’ha generat. Aquesta nova facilitat de transparència, ajuda a prendre decisions més conscients a les empreses productores dels llibres, però també als lectors al saber de quina manera s’ha produït el llibre que estan comprant.
Tot plegat ens demostra que l’ecoedició va molt més enllà d’optimitzar la tecnologia i la producció que involucra el món editorial. És una manera de mirar la cultura amb una nova sensibilitat, entenent que cada llibre té una “motxilla ecològica” que no sempre és visible. Quan som capaços de reconèixer-la, llegir deixa de ser només un plaer íntim per convertir-se també en una forma de cuidar el món. En una època en què sembla que les alternatives digitals s’estiguin imposant, la ecoedició ens recorda i lluita perquè el paper pugui encara tenir un futur digne, si es fa amb respecte, responsabilitat i consciència. Potser és l’hora de començar a veure cada llibre que llegim no només com una història per llegir, sinó com una petita llavor de canvi.
Grup 2-5: Aura Jiménez, Marta Queralt, Pau Rubió i Nil Vilarnau.