Tot i que ens han ensenyat que no està ben vista i l’hem d’amagar, la regla forma part de la vida de la meitat de la població del món. De mitjana, una persona menstruant té la regla al llarg de la major part de la seva vida (dels 13 als 49 anys) amb una regularitat 4 dies, cada 28 dies. És a dir, en total, les persones que menstruen ho fan durant 2.400 dies.
En la majoria de casos, les dones, mentre tenen la regla, utilitzen proteccions per evitar pèrdues que solen ser d’un sol ús
Malgrat que la vida d’una compresa o tampó és molt curta -dura com a màxim 8 hores abans de convertir-se en un residu-, les persones menstruants es passen moltes hores en contacte directe amb aquests productes d’un sol ús. És a dir que, durant 57.600 hores de mitjana, una de les parts més sensibles i absorbents del nostre cos està en contacte amb les compreses o tampons d’un sol ús.
Els productes menstruals d’un sol ús tenen una composició molt variada i és sorprenent que avui dia no puguem saber, mitjançant la informació del producte, quines substàncies entraran en contacte amb el nostre cos. Per més que diverses anàlisis han revelat la presència de compostos químics tòxics com substàncies carcinogèniques, disruptors endocrins o al·lèrgens, actualment la persona consumidora desconeix totes les substàncies que contenen i, per tant, la seva possible afectació sobre la salut. Entre d’altres, s’ha detectat la presència de clor, dioxines, estirè, residus de pesticides i insecticides, additius petroquímics i fragàncies fetes amb còctels de més de 3.000 productes químics.
El plàstic també és un ingredient protagonista en els productes menstruals d’un sol ús. Una compresa convencional està feta en un 90% de plàstic i el percentatge d’aquest material en un tampó és del 6%, sense tenir en compte el plàstic de l’aplicador, el de l’embolcall individual o el del paquet. S’ha calculat que un paquet convencional de compreses conté la mateixa quantitat de plàstic que 4 bosses de la compra i una sola compresa tardaria al voltant de 500 anys en descompondre’s.
A causa de la vida tan curta que tenen els productes menstruals d’un sol ús, aquests generen una gran quantitat de residus que, a més, no són reciclables. Una sola persona menstruant, al llarg de la seva vida consumeix més de 14.000 productes menstruals d’un sol ús, el que significa al voltant de 180 kg de residus. Si extrapolem aquestes dades pel total de la població menstruant a Catalunya, el total és de més de 9.000 tones de residus menstruals no reciclables que acabaran en incineradores, abocadors o abandonats, en el pitjor dels casos, al medi ambient. En tot el món es generen al voltant de 45 mil milions de residus menstruals anualment. El volum és tal que, si els poséssim un darrera de l’altre cobririen la distància compresa entre la Terra i el Sol.
Les compreses i els tampons es troben entre el top 10 dels plàstics d’un sol ús més freqüentment trobats als mars i els oceans, que són els responsables de més de la meitat dels residus plàstics marins. Aquests productes són llençats al vàter i arriben als ecosistemes marins a través dels sistemes d’aigües residuals, als quals també causen greus problemes d’obstrucció de canonades i instal·lacions.
És en aquest sentit, que cada vegada més persones, per qüestions de salut, econòmiques o criteris mediambientals opten pels productes menstruals reutilitzables, com les compreses de roba, la roba interior menstrual o la copa menstrual. La pràctica del sagnat lliure també permet retenir la menstruació i evacuar-la al vàter sense utilitzar cap mena de producte.
En qualsevol cas, des de Rezero juntament amb organitzacions europees demanen a la Unió Europea i als Estats Membres que adoptin una estratègia normativa i legal pel que fa aquests productes menstruals d’un sol ús. Només serà possible l’economia circular que senyala la UE si es priotitzen els models reutilitzables i el reciclatge un cop el producte ja no es pot reutilitzar o utilitzar més.
Informació relacionada:
New Tampon Testing Reveals Undisclosed Carcinogens and Reproductive Toxins
