L’extraordinari material d’arxiu ens mostra un fons marí exuberant que s’ha anat empobrint per la voracitat humana. Els colors del paisatge submarí de fa dècades brillen com mai amb la pel·lícula analògica de 16mm. La bellesa de les imatges revela un món misteriós en què els taurons deixen de ser un enemic ferotge per convertir-se en un ésser viu intel·ligent. El coratjós treball de Taylor trenca prejudicis i malentesos sobre el principal depredador de l’oceà. Apassionada, entranyable i honesta, Valerie Taylor ens regala una lliçó d’humilitat sobre la posició de l’espècie humana dins de l’enorme diversitat ecològica del planeta.

La directora Sally Aitken és coneguda per les seves arriscades col·laboracions i el seu treball es caracteritza per la compassió, l’humor i una intel·ligència ferotge. És coneguda per les seves arriscades col·laboracions i el seu treball es caracteritza per la compassió, l’humor i una intel·ligència ferotge.

Taming the garden

Dirigida per Salomé Jashi, “Taming the garden” construeix una increïble història sobre l’antropocentrisme, l’abús de poder i el canvi climàtic a partir de la pregunta: Et vendries un arbre centenari plantat per la teva besàvia? A quin preu?

El documental explica la increïble història sobre un milionari, exprimer ministre de Geòrgia, que pretén transformar el jardí de la seva mansió plantant-hi arbres ancestrals arrancats de diversos punts del país. Els dilemes ètics dels habitants dels petits pobles rurals de la costa de Geòrgia ens interpel·len directament, qui no s’ha trobat algun cop en la dicotomia entre ser fidel al seus valors o vendre’s l’ànima a canvi de diners? Un documental imprescindible per sentir la força de la maquinària capitalista xocant contra el ritme de vida pausat i tranquil dels arbres. Poesia fílmica per reflexionar sobre l’antropocentrisme, l’abús de poder i el canvi climàtic. 

La directora Salomé Jashi va passar dos anys perseguint una imatge que la va deixar perplexa: un arbre gegant flotant sobre el mar, una immensa taca verda volant en un horitzó blau. La paciència de Jashi per capturar la transformació del paisatge de diferents pobles de Geòrgia ens hipnotitza i la serenor de la seva càmera mostra com la realitat pot superar la ficció.

Gunda

Dirigida per Victor Kossakovsky, “Gunda” és un vívid retrat de la vida d’un truja i els seus porquets que ens retorna a la puresa del cinema dels orígens. 

Gunda és la protagonista d’aquest documental en blanc i negre. Cuida dels seus fills, els acompanya en els seus descobriments i es pren un petit respir per recuperar l’energia. S’acosta curiosa a la càmera. Sap quin serà el seu destí? Què és el que estarà pensant? Què pensarà de nosaltres? Gunda és una dels diversos centenars de milions de porcs que habiten el planeta juntament amb mil milions de caps de bestiar i més de 20 mil milions de pollastres. Estiguin jugant en el fang, espolsant-se les mosques o buscant cucs, tots ells són herois.

Una experiència sensorial sense filtres que ens trasllada a una granja per seguir les vides dels animals que l’habiten. El cineasta Victor Kossakovsky ens convida a baixar el ritme i a submergir-nos en un entorn idíl·lic, en un potent blanc i negre, sense diàlegs ni interferències. Des d’una nova perspectiva, ens fa meditar sobre la misteriosa consciència animal, fet que com a societat hem decidit ignorar per a evitar-nos dilemes difícils de digerir.

Victor Kossakovsky és un realitzador de documentals innovador que ha estat guardonat amb més de 100 premis en festivals nacionals i internacionals. La seva peculiar filmografia abasta molts temes diferents, però sempre explora la interacció de la realitat i els moments poètics.

“Gunda” ha estat produït per Joaquin Phoenix i estrenat a la Berlinale 2020.

The last forest

Dirigit pel guionista i director Luiz Bolognesi, “The last forest”  és una lliçó de resistència, mitologia i consciència ecològica a través de la lluita del poble ianomami, a la selva amazònica de Brasil, contra l’amenaça dels extractors d’or. 
Des que Jair Bolsonaro va prendre possessió del càrrec el 2019, els extractors d’or han tornat massivament a pertorbar les condicions vida del poble ianomami, a la frontera entre Brasil i Veneçuela. Els intrusos no només enverinen l’aigua amb mercuri, sinó que també porten malalties mortals —recentment el COVID-19— a les comunitats indígenes de l’Amazones. Amb les seves promeses d’un món modern, els prospectors també tempten els joves a abandonar la seva vida tradicional a la selva.

El cineasta i antropòleg Luiz Bolognesi col·labora amb el xaman Davi Kopenawa, una de les veus més respectades del poble ianomami, per denunciar la vulneració dels drets indígenes. Bolognesi alterna metratge observacional de la vida en comunitat amb seqüències escenificades que ha dissenyat amb l’ajuda de Kopenawa, co-guionista del film. Les impressionants imatges i la riquesa dels paisatges sonors ens submergeixen en la cosmovisió ianomami, els seu mites de creació, la seva relació amb la natura i la lluita actual per preservar el seu entorn natural.

Arica

Dirigit per Lars Edman i William Johansson Kalén, “Arica” és una història d’investigació impactant sobre abocaments tòxics a Arica, Xile. Un jove docuactivista portarà una multinacional sueca als tribunals. 

Una història d’investigació impactant sobre l’abocament il·legal de residus tòxics a la ciutat xilena d’Arica. Bebès amb malformacions, càncers, avortaments no desitjats… les conseqüències van ser terribles pels habitats d’Arica però ningú vol assumir responsabilitats. Boliden, la multinacional sueca responsable dels fets, va amagar durant dècades el desastre. Lars Edman, un jove suec d’origen xilè, es va interessar pel cas el 2009 i la seva recerca acabarà portant la totpoderosa empresa als tribunals.

La mala fama de Boliden ve lluny. El desastre ecològic al parc natural de Doñana, que va contaminar el riu Guadiamar el 1998 i va trasbalsar la societat espanyola, es va produir per un vessament tòxic de la multinacional.

L’empresa sueca té recursos suficients per rentar la seva reputació, però l’escàndol d’Arica exigeix una reparació més profunda que una campanya de màrqueting. El govern suec pot desentendre’s de les demandes de les víctimes de l’abocament? La realitat és innegable, però el poder és capaç de tot per evitar d’assumir els costos d’indemnitzacions milionàries.

La cloenda del Festival tindrà lloc el 28 i 29 de maig amb la projecció de “Dani Karavan” de Barak Heymann. Un viatge fascinant per la vida d’un artista irreverent i carismàtic, reconegut arreu del món per transformar l’espai públic amb instal·lacions monumentals.