Dia Mundial dels Aiguamolls: les zones humides són reservoris d’aigua, de fauna, de flora i de biodiversitat

El 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, que te per objectiu conservar aquests espais i fer-ne un ús racional, proposant accions, tant a escala local com comarcal, regional i nacional, per implantar un pla comú que contribueixi al seu desenvolupament sostenible a nivell mundial

Els aiguamolls i zones humides són zones de la superfície terrestre que estan temporalment o permanentment inundades. Pel que fa als tipus d’aiguamolls ha: els continentals, formats per marismes, llacs, rius, planícies d’inundació, riberes i pantans i embassaments; els costers, formats per marismes d’aigua salada, estuaris, manglars, llacunes i esculls de coral; i les zones humides artificials, com els estanys piscícoles, els arrossars i les salines.

Els episodis de pluja, com els d’aquest mes de gener a Catalunya, contribueixen a reomplir les zones humides del territori, que actuen com a reservori d’aigua davant d’episodis més secs

Malgrat la seva importància, les zones humides estan desapareixent un ritme alarmant. Des del 1700 s’han perdut prop del 90% de les zones humides del món. Concretament, des de 1970, s’ha perdut aproximadament el 35% d’aquests ecosistemes a nivell mundial, principalment a causa de l’activitat humana, com el drenatge per a l’agricultura o per a la urbanització, la contaminació de diversos tipus o la introducció d’espècies exòtiques invasores. A Espanya, entre el 60% i el 70% del patrimoni húmit original ja havia desaparegut a la segona mitad del sègle XX.

El Dia Mundial dels Aiguamolls o de les Zones Humides es celebra el 2 de febrer perquè en aquesta data de l’any 1971 es va adoptar l’anomenada Convenció sobre els Aiguamolls de Ramsar, ciutat iraniana situada a la riba del mar Caspi. Es tracta del primer tractat relatiu a la conservació i l’ús racional dels aiguamolls que es va fer al món i inclou una llista (la llista de Ramsar) amb les zones humides del planeta que han de conservar-se. Una llista que l’any 2024 incloîa 2.435 zones humides de 171 paísos amb una superficie de 254.685.425 hectàrees

Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són àrees naturals de praderes humides, torberes, pantans, marismes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar l’any 1982, i fins a gener l’any 2022 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional76 zones humides amb una superficie de 313.083 hectàrees, entre les que destaquen parcs nacionales com Doñana (Huelva) i Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) o llacunes com Villafáfila (Zamora) i Gallocanta (Saragossa). A Catalunya la llista de Ramsar inclou el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (Lleida), el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i l’Estany de Banyoles (Girona) i el Delta de l’Ebre (Tarragona).

La celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls o Zones Humides el 2 de febrer es ve fent, als països signants del Tractat de Ramsar, des de l’any 1997, per recordar la importància d’aquests ecosistemes que cobreixen entre un 4% i un 6% de la superfície de la Terra i un dels més productius des del punt de vista biològic, per la biodiversitat que acullen, ja que són l’hàbitat del 40% de totes les espècies conegudes de plantes i animals.

Actualment, una bona part de las espècies de fauna en perill d’extinció, depenen de les zones humides. Hi ha tres espècies de peixos (fartet, samaruc i espinos) que depenen gairebé exclusivament de llacunes i marismes de les zones de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia i les Illes Balears).

Els aiguamolls són molt importants per combatre el canvi climàtic i els seus efectes devastadors i fer un toc d’atenció sobre la conservació d’aquests ecosistemes únics de gran riquesa natural i vitals per a l’ésser humà i l’economia del nostre país

La importància de les zones humides és que són ecosistemes que contenen gran diversitat biològica, regulen el cicle de l’aigua i del clima i generen recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen un refugi per a la fauna i flora silvestre. Els aiguamolls també ajuden en el control d’inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua.

Amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls, tant les administracions, com les organitzacions i entitats i la societat civil promouen i organitzen actes i activitats encaminades a augmentar la conscienciació i la sensibilització de la ciutadania sobre els valors dels aiguamolls i les zones humides del planeta i els beneficis que reporten, per tal de fomentar la seva conservació i restauració

Des de la federació d’Ecologistes en Acció es convida la ciutadania a sumar esforços i visibilitzar la urgència de restaurar els aiguamolls aprofitant l’impuls polític del Pla Nacional de Restauració, que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està elaborant en coordinació amb els diferents territoris i comunitats. En aquest sentit, des d’Ecologistes en Acció es reclama:

Un llistat Nacional de Zones Humides Susceptibles de Recuperació, per priorizar actuacions ambicioses i coherents per incloure-les en un futur Pla Nacional de Restauració.
L’actualizació i conclusió inmediata de l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de més de 20 anys de retard.
La derogació de l’article 111.6 de la Llei d’Agües, que permet la desecació de zones humides declarades insalubres o per motius d’interès públic general.
La partició o delimitació de zones humides alterades, garantint la correcta identificació i protecció del domini públic hidráulic.
L’establiment de programes de reducció d’impactes de l’agricultura i ramaderia intensiva, per evitar la contaminació i el deteriorament continu.

Quan s’hi actua, les zones humides responen: la vida torna, la biodiversitat es recupera i es restaura la memòria col·lectiva. A Catalun ya en tenim alguns exemples com els Aiguamolls de la Pletera, a Girona, on es va recuperar un sistema llacuna costaner que havia quedat sepultat sota restes d’urbanització, tornant la funcionalitat ecològica i la connectivitat amb el riu Ter. A Galicia també hi ha l’exemple de la torbera de Camp de Lamas, a la Corunya, on l’eliminació d’espècies invasores i la restauració de la hidromorfologia del terreny han permès que aquest ecosistema únic recuperi la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i refugi de biodiversitat.