[foto] 

Es considera que la primera recomanació oficial internacional que planteja utilitzar l’eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental és la Declaració sobre el Medi Humà, document final de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a la ciutat sueca d’Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972. Aquesta declaració és el punt de partida de tot un seguit de conferències, reunions i programes que intenten desenvolupar i definir el concepte d’educació ambiental.

De totes aquestes, la que possiblement ha definit més clarament els objectius de l’educació ambiental ha estat el Seminari Internacional d’Educació Ambiental (Belgrad, 1975), les conclusions del qual es coneixen com la Carta de Belgrad: document que planteja com a fita principal millorar les relacions ecològiques, incloent-hi les dels humans amb la natura i entre ells.

Uns anys més tard, el 1987, es va consensuar la definició més estesa d’educació ambiental al Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient celebrat a Moscou:

«L’educació ambiental és un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l’experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs.»

La celebració, el 1992, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro introdueix el concepte de desenvolupament sostenible que fa evolucionar amb el temps el concepte d’educació ambiental pel d’educació per a la sostenibilitat entès com una forma d’educació per a la ciutadania, compromesa i activa.

Així, deu anys més tard, la Declaració de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible i el VI Programa d’Acció Ambiental de la UE(2001-2010) insisteixen en la necessitat de la participació i l’acció a favor de la sostenibilitat.

L’Assemblea de Nacions Unides va declarar el Decenni de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible el període comprés entre 2005-2014 i convida als Governs de tot el món a integrar l’educació per al desenvolupament sostenible en els plans d’acció nacionals.

La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS son universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo.

A Catalunya prop de 1.300 centres educatius de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) tenen, entre altres finalitats, la de fomentar el debat intern per avançar en la conceptualització d’una educació per a la sostenibilitat, concepte que va més enllà que l’educació ambiental en el sentit que considera la perspectiva humana i social a més de la dimensió científica com a essencials per a la protecció ambiental.

La societat civil organitzada també ha fet seus els objectius de l’educació ambiental: a Catalunya, més de dues-centes associacions i fundacions ambientals fomenten la implicació de la ciutadania en la protecció del medi ambient i la conservació de la natura.