La inclusió de Gallecs al PEIN, que estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya., i que s’ha acordat en la sessió del Govern de la Generalitat del 20-11-2009, té per objectiu protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès, situat principalment en territori de Mollet, i Parets, però que també afecta altres poblacions vallesanes com Sta. Perpètua de Mogoda, Palau Solità i Plegamans; Lliçà de Vall i Montcada Reixac.
La consideració de Gallecs com a zona protegida arriba després de 30 anys de lluites i reivindicacions tant per part de la societat civil com per part dels ajuntaments que hi tenen territori dins del seu terme municipal, i suposa el manteniment de les activitats agrícoles que actualment s’hi porten a terme. Tanmateix, la nova qualificació de Gallecs com espai protegit permet que aquesta zona pugui optar a ajuts econòmics i tècnics exclusius per a espais d’interès natural. A banda de la preservació del patrimoni natural -de gran riquesa i diversitat biològica- la incorporació al PEIN també posa en valor el patrimoni arquitectònic de l’església de Santa Maria de Gallecs i les masies de l’entorn.
Tot i que la proposta inicial d’inclusió al PEIN era d’unes 1000 hectàrees i afectava tant els terrenys de titularitat pública com alguns espais forestals de titularitat privada, l’acord final n’ha exclòs els boscos privats per bé que s’ha fet constar que aquests siguin considerats per a futures ampliacions de l’espai d’interès natural o per a la seva delimitació definitiva. En aquest sentit, l’Associació de Veïns de Gallecs ja ha expressat la seva intenció de parlar amb ajuntaments i propietaris per augmentar la superfície inclosa al PEIN
Així, el conjunt de l’espai que s’incorpora al PEIN suposa una superficie de prop de 700 hectàrees (698,91) de titularitat pública i està actualment gestionat pel Consorci del Parc de l’espai d’interès natural de Gallecs -integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge- i pels ajuntaments de Mollet del Vallès (amb 426,83 hectàrees) Santa Perpètua de Mogoda (amb 121,77), Parets (amb 70,11), , Lliçà de Vall (36,20) , Montcada i Reixac (amb 32,05) i Palau-solità i Plegamans (amb 11,95).
Pel gerent del Consorci, Xavier Pablo, a qui sempre li agrada remarcar que l’agricultura ha estat l’activitat antròpica generadora del paisatge agroforestal de Gallecs, la inclusió definitiva d’aquest territori al PEIN suposa ‘’el reconeixement de la importància de Gallecs com un espai agrícola amb grans valors naturals i ambientals que dóna resposta alhora a les necessitats lúdico-socials i culturals per les poblacions veïnes i per tot l’àmbit metropolità”
Pel que fa a l’Associació de Veïns de Gallecs, la valoració que en fa el seu president Pol Ansó “és positiva però amb moltes reticències. Celebrem la inclusió al PEIN, però la considerem encara insuficient perquè aquesta figura legal no protegeix l’Espai de la multitud d’infraestructures projectades considerades d’interès nacional.”
Un pulmó al mig del Vallès
Situat entre els dos vallesos i considerat com un pulmó d’aquestes dues comarques, l’espai rural de Gallecs, és una zona de gran diversitat biològica i riquesa natural gràcies al manteniment que s’ha fet al llarg dels anys de l’activitat agrícola i a la conservació de clapes de bosc i boscos de ribera seguint els cursos fluvials. També en aquesta zona s’han identificat diverses comunitats vegetals d’elevat valor com a hàbitat de les espècies d’aus nidificants, migradores i hivernants vinculades als espais oberts.
La vegetació, tot i trobar-se al país de l’alzinar litoral, actualment es troba modificada pels conreus, la urbanització i les infraestructures i es troba barrejada amb pi blanc i pi pinyer. Així mateix, les rieres de Caldes i de Caganell, el torrent de Can Salvi i la riera de Gallecs conserven certa representació de vegetació de ribera. La riera de Caganell és la que presenta el millor potencial per a aquests ambients, on trobem els aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito.
Pel que fa a la fauna, la situació de Gallecs a la Plana del Vallès, entre les serralades litoral i prelitoral, així com la conservació d’una bona superfície agrícola d’explotació no intensiva, fan que sigui un lloc de pas i parada de moltes espècies d’ocells. De fet, Gallecs és l’únic lloc del Vallès on s’han citat alguns ocells com el sisó, l’alosa becuda, la calàndria o la trenca que a Catalunya troben la seva principal àrea de distribució als secans de Lleida. Tanmateix, Gallecs és un dels llocs on més s’aturen espècies amb presència regular com la piula gola-roja i del falcó cama-roig, i una de les localitats vallesanes on cria la terrerola vulgar, que es troba en regressió a Catalunya.
Els cultius extensius de cereals i el mosaic agroforestal també afavoreixen una major densitat d’espècies presents arreu de la comarca, com ara la perdiu roja, i que són una de les preses principals d’altres espècies protegides i en regressió, com l’àliga cuabarrada. Cal destacar que els camps de conreu, sobretot els de secà, són un dels llocs principals d’alimentació d’una bona part de les espècies que crien al Vallès.
Una lluita que es remunta als principis de la democràcia
La lluita per la protecció i la defensa de Gallecs té el seu primer orígen en un projecte de l’època franquista de construcció d’una macrociutat (1968), en el que el Pla Director de l’Àrea Metropolitana volia desenvolupar un nou centre de creixement de 1500 Ha al llarg de l’eix Mollet-Caldes. El projecte -que dibuixava 1000 Ha residencials i 500 Ha industrials- es va aturar el 1980, i tot i que no es va arribar a executar, va suposar a partir del 1973 tot un procés d’expropiacions als propietaris que aleshores vivien a Gallecs i tenien i treballaven aquelles terres. Amb l’arribada de la democràcia i el traspàs de competències a la Generalitat, els terrenys expropiats -que tenien la qualificació de sòl urbanitzable no programat- van passar a mans de l’Institut Català del Sòl, que d’acord amb els ajuntaments afectats, va desenvolupar diverses actuacions urbanístiques al llarg de 750 Ha de sòl expropiat. Fruit d’aquestes actuacions van sorgir diversos polígons industrials de la Riera de Caldes i el Nord de Mollet, així com la Central Integrada de Mercaderies de Sta. Perpètua de Mogoda.
La necessitat de garantir i blindar la protecció de l’espai rural de Gallecs, que s’anava reduint, propicia l’any 2005 la redacció d’un Pla Director Urbanístic que determina la creació d’un Plà Especial de Protecció i la necessitat de crear un organisme que aplegui les diferents administracions propietàries dels terrenys. Per això, l’any 2006 es crea el Consorci del Parc de l’espai d’interès natural de Gallecs que -sota la presidència del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal- integren la Generalitat de Catalunya (amb un 51%) i els ajuntaments que tenen territori de Gallecs al seu terme municipal (amb un 49%). Aquests són Mollet del Vallès i Parets, municipis integrants de l’anterior consorci de l’espai rural de Gallecs, a més de Santa Perpètua de Mogoda , Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Palau-solità i Plegamans.
A partir d’aquí, el Departament de Medi Ambient inicia els tràmits per a incloure Gallecs al PEIN l’octubre del 2005, un cop aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, acordat el 20-10-2004 per la Generalitat i els municipis de Gallecs, en un document on ja es preveia la incorporació de l’espai obert de Gallecs al PEIN.
A partir de la incorporació de Gallecs al Pla Especial d’Interès Natural, el Consorci ha d’elaborar un Pla Especial de Protecció de la zona que combini el valor natural i mediambiental d’un territori que té en l’agricultura el seu màxim exponent , amb l’us lúdic i social d’aquest espai que, encara avui, es considera un pulmó del Vallès.
També en aquest sentit, de posar en valor l’agricultura, tant en la seva vessant més tradicional com de recuperació de conreus autòctons, treballa l’Associació Agroescològica de Gallecs que s’autodefineix com una comunitat de slow food que té entre els seus objectius el d’oferir “producte bo just, i fresc” i amb certificat ecològic de la CCPAE.
La lluita continua
La inclusió de Gallecs al PEIN suposa una garantia de protecció de les 700 hectàrees que hi queden incloses, però no significa el blindatge total d’aquest territori que podria trobar-se travessat per vies ràpides projectades al Vallés com l’autovia interpolar o el IV cinturó. Precisament per protestar contra aquesta possible construcció, es va crear l’any 2008 la Plataforma per la Defensa de Gallecs, que segons explica al seu blog “va néixer fruit de la desinformació deliberada que hi ha sobre Gallecs i la seva falsa protecció”. Segons la PDG la construcció de l’autovia que hi ha projectada “provocaria la destrucció de la diversitat biològica i convertiria l’espai de Gallecs en una taca verda sense possibilitat de corredor verd, i per tant desapareixeria la seva sostenibilitat natural i forestal”. De fet, i per tal d’evitar que passin per Gallecs aquestes infraestructures, la PDG ha presentat al·legacions en aquest sentit al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).
Des l’Associació de Veïns de Gallecs l’objectiu és ara lluitar, a més de per la integració dels terrenys privats al PEIN, per “la inclusió de Gallecs al Pla Nacional d’interès Natural, figura molt més proteccionista i que creiem que és la que mereix el Gallecs que ara resta”.
