La plataforma ciutadana StopAgroparc, a través de l’Associació Naturalistes de Gelida, representada
per la lletrada Elena Moreno Nogué, ha presentat un recurs contenciós-administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La demanda impugna l’aprovació definitiva de la
Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (MPOUM) per a la implantació del
projecte AGROPARC d’Ametller Origen a Gelida, acordada per la Comissió Territorial d’Urbanisme
del Penedès el 12 de juny de 2023. L’Associació considera que el projecte és “contrari a dret” a causa
de “greus irregularitats ambientals, urbanístiques i procedimentals”.
Un dels arguments principals de la demanda és que l’Agroparc està totalment inclòs dins d’una Àrea d’Interès
Faunístic i és territori de caça i repòs d’una parella d’Àligues Cuabarrades. Aquesta espècie està catalogada “En Perill d’Extinció” a Catalunya i protegida per directives europees i nacionals.
Informes previs del Servei de Fauna i Flora (SFF) de 2017 i 2022 van concloure que el projecte era incompatible amb la seva supervivència, qualificant-lo de “sentència de mort”. Un informe posterior del SFF (22/03/2023) va suavitzar condicions sense l’aval de cap tècnic, basant la viabilitat en un Pla Pilot de mesures compensatòries.
Dies abans de l’aprovació definitiva, el Director General de Polítiques Ambientals va emetre una nota d'”aclariments” a petició de la promotora, que reinterpreta la Declaració Ambiental Estratègica (DAE), permetent l’inici dels moviments de terra i obres sense esperar la comprovació de l’èxit de les mesures compensatòries.
El projecte preveu una excavació de 724.482 m3 -l’equivalent a 290 piscines olímpiques- en la “core area” o K50%
de les àligues, part essencial del seu hàbitat. Experts independents alerten que les obres sense previ trasllat podrien suposar la seva “desaparició” i, conseqüentment, la comissió d’un delicte mediambiental (article 334 codi penal).
L’Associació ha sol·licitat la suspensió immediata de immediata dels efectes de l’Acord d’aprovació definitiva de la MPOUM, prioritzant la preservació ambiental.
Gestió de l’aigua: un impacte insostenible
L’informe pericial denuncia un augment injustificat de la dotació d’aigua per a ús industrial (multiplicant per quatre la previsió del POUM 2015, passant de 35.256 m3/any a 150.000 m3/any). Això resulta “insostenible” en un context de crisi climàtica i suposa un augment del 22,5% del consum per habitant a Gelida (de 232 a 284 litres/dia). També es qüestiona la “insuficient justificació” de la disponibilitat d’aigua per als hivernacles tecnificats, ja que el seu diagrama de gestió és “irreal, imprecís i inviable”, i implicaran un increment del 45% de la despesa d’aigua per activitats econòmiques de tot el municipi. A més, hi ha “inconsistència en les estimacions” de les necessitats d’aigua globals del projecte, que no contemplen totes les activitats previstes.
Altres irregularitats que denuncia la plataforma StopAgroparc són:
Fragmentació urbanística i ambiental: El projecte afecta dos municipis (220 ha), però la
MPOUM impugnada només abasta Gelida (94 ha). Aquesta fragmentació ignora la normativa
urbanística que exigeix un planejament supramunicipal i una avaluació ambiental global.
Manca de justificació de l’interès territorial: El projecte es basa en promeses (1.000 llocs de
treball, 50.000 visitants) sense estudis que les corroborin. Un estudi de la Universitat Pompeu
Fabra contradiu la creació de feina, ja que el projecte es basa en l’automatització.
Reclassificació il·legal i excés d’ocupació: La MPOUM reclassifica il·legalment sòl no
urbanitzable d’especial protecció (Clau 11a i 11b) a sòl urbanitzable industrial (Clau 7g) i
terciari (Clau 8d), i crea la nova clau 11h (“sòl agrícola hivernacles”). Aquesta transformació
és incompatible amb la condició de sòl especialment protegit. L’ocupació en la parcel·la Clau
7g (75,6%) excedeix el 50% permès. Es preveuen 7,5 hectàrees d’hivernacles tecnificats de
fins a 9 metres d’alçada en sòl no urbanitzable protegit, amb un 46% d’excés d’ocupació i
transformant irreversiblement el sòl amb obra civil fixa.
Impactes sobre paisatge i connectivitat: El projecte generarà un “impacte greu, visible,
evident i irreversible” sobre el paisatge des de Gelida. A més, no resol les necessitats de
mobilitat i provocarà l’escissió i fragmentació dels connectors ecològics essencials, malgrat
que l’àmbit és un punt estratègic per al flux d’espècies (PEIN, locals, fluvials). La implantació
de grans infraestructures impedirà el pas de la fauna, generant un “impacte molt negatiu” i
incomplint la normativa que exigeix la preservació d’aquests connectors.
La MPOUM ignora el previst en el POUM actual, que prioritzava la construcció d’un nou
pont sobre l’Anoia i una variant de la BV-2249 que evités el pas per Cases Noves, essencial
per a un accés acceptable a l’AP7. Una carretera que doblarà la seva intensitat de trànsit i ja
presenta problemes d’amplada i restriccions.
La demanda conclou que en la redacció i tramitació de la MPOUM han existit “clares motivacions alienes a l’interès general”, que només beneficien els interessos de la promotora de l’Agroparc: Ametller Origen. S’al·lega que el Departament de Territori i, especialment, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, han actuat amb “manifesta desviació de poder”, exercint potestats administratives per a fins diferents dels fixats per l’ordenament jurídic.
L’Associació Naturalistes de Gelida insta el Tribunal a declarar la nul·litat de la MPOUM i a deixar-la sense efecte per no ser conforme a dret
