JUDIT ALONSO

Amb veu entretallada i visiblement emocionat, el president de la COP30, André Corrêa do Lago, va ser l’encarregat de cloure una de les sessions plenàries més particulars que s’han viscut a les negociacions climàtiques des de fa anys

Reconeixent que“ell també n’esperava més”, ja que molts dels països presents “són ambiciosos”, va agrair el paper de la societat civil al procés i va demanar que aquesta li segueixi mostrant el camí a seguir quan no es vagi per la direcció correcte.

Aquestes paraules, junt a les de agraïment al president brasiler Luiz Inácio da Silva i la ministra de Medi Ambient, Marina Silva, present a la sala, no van servir per oblidar els moments viscuts hores abans on la seva tasca es va veure entredita produint un gran enrenou i obligant a suspendre la sessió durant una estona.

I es que Diana Mejía, representant colombiana, es va queixar d’una errada de Corrêa que li va impedir expressar el seu desacord abans de que donés el cop de martell que donava per aprovat l’acord, tal i com havia demanat. “Presentem un punt d’ordre de mitigació i m’ignoren. No tinc cap més opció que objectar el programa de mitigació, a menys que s’inclogui el següent text: “hem d’implementar la transició dels combustibles fòssils”, va assegurar a la plenària la jove que va recalcar la posició del país, que considera inacceptable no incloure un full de ruta per deixar endarrere els combustibles fòssils.

“És decepcionant que la darrera interacció del text hagi perdut totes les referències per emputjar de manera més robusta i col·lectiva una transició fora dels combustibles fòssils. És una miopia total del que la crisis climàtica necessita”, va lamentar Karla Maass, asessora d’incidència i campanyes de Climate Action Network Amèrica Llatina (CANLA).

Malgrat la petició de Mejía de revisar aquest aspecte abans d’adoptar el text, el president de la COP30 es va excusar per l’errada però no va recular, ja que el text ja estava aprovat i es va a limitar a dir que prenia nota de l’objecció, fet que va provocar una reacció en cadena d’altres països llatinoamericans que van donar suport a Colòmbia, un dels que més ha cridat l’atenció en aquesta cimera llatinoamericana, juntament amb l’amfitrió, Brasil.

Combustibles fòssils i transició energètica

La sortida dels combustibles fòssils, la crema dels quals és un dels principals propulsors de la crisis climàtica provocant l’increment de la temperatura mundial, era una de les esperances de l’anomenada “COP de la veritat”, al portar-se a terme a un país que no està considerat com ‘petroestat’. No obstant, el fet de el president brasiler autoritzés l’exploració de petroli a 500 quilòmetres de l’Amazonia poc abans de la celebració de la cimera ja feia preveure quin seria el seu resultat, malgrat les “bones” intencions de Lula en el discurs que va oferir dies abans davant de la premsa internacional.

L’assistència del més d’un miler de lobbistes d’aquesta industria a la cimera continua generant polèmica. “Exigim un règim d’incompatibilitats que facin fora als combustibles fòssils i als interessos fòssils, d’aquestes negociacions com el 2008 va fer l’Organització Mundial de la Salut (amb la prohibició de les industries tabaqueres)”, va reclamar Javier Andaluz, coordinador de clima i energia d’Ecologistas en Acción.

“Per a la societat civil llatinoamericana, això és una alerta vermella: no hi ha integritat, no hi ha ciència i no hi ha justícia si la transició fora dels fòssils segueix sent un tabú a la taula de negociació”, va afegir Alejandro Alemán, coordinador de CANLA lamentant que “en aquest COP s’ha perdut l’oportunitat d’anomenar allò que és evident: sense enfrontar els combustibles fòssils, no hi ha futur que defensar”.

I es que malgrat que la Presidència de la COP va anunciar que portarà a terme full de ruta sobre aquest tema i la desforestació, cap d’elles es van recollir al text aprovat per la cimera, fet que ha causat indignació i malestar per part de la societat civil que, per d’altra banda, ha donat benvinguda a la creació de l’anomenat del Mecanisme d’Acció de Belém. Aquesta iniciativa reconeix per primera vegada la transició justa como un component central per a implementar l’Acord de París i el Balanç Global, incorporant les propostes de la pròpia societat civil.

“Celebrem que la COP30 reconegui, finalment, que una transició justa ha de posar al centre a les persones, territoris i els drets, però aquesta transició no pot construir-se sense ignorar la realitat, sense un compromís explícit de transitar lluny dels combustibles fòssils i sense abordar els riscos socioambientals de les noves cadenes de minerals, la justícia queda incomplerta”, va assegurar Camila Mercure, Coordinadora de Política Climàtica de l’organització argentina Fundació Ambient i Recursos Naturals.

Adaptació, l’altre gran qüestió

A l’altra cara de la moneda es troba el fet que es va acordar triplicar en deu anys l’ajuda financera per a l’adaptació, una de les reivindicacions dels països llatinoamericans degut a la seva vulnerabilitat a la crisis climàtica, pel 2035, en el marc de l’Objectiu Global d’Adaptació. “No té l’ambició necessària que demanem des de la societat civil ja que es aplaçada fins el 2035 i no inclou referències directes a les responsabilitats dels països desenvolupats sobre provisió de finançament públic”, va criticar Daniel Porcel, especialista en política climàtica per l’Institut Talanoa.

En aquest sentit, la plenària de la COP va aprovar una sèrie d’indicadors per mesurar com avancen les accions d’adaptació, un pas necessari per a portar a terme la seva implementació. Igualment, el text aprovat a la cimera, que ha estat criticada per ser una de les més opaques de la història, i reafirma el compromís dels països amb el text de l’Acord de Paris, que enguany celebra el seu desè aniversari, de limitar a 1,5 °C el augment de las temperatures, un objectiu que cada vegada sembla més llunyà degut a la relació depenent dels combustibles fòssils. En aquest sentit, caldrà veure seguir atentament la propera cimera es portarà a terme a Turquia, sota la presidència d’Austràlia que el passat mes de setembre va aprovar el projecte de gas més gran del país amb permís per estendre les seves activitats fins l’any 2070.