Aquestes trobades han posat de manifest la importància d’incorporar la mirada de l’empresa i dels mitjans de comunicació a l’educació ambiental. El dissabte 27, també hi ha activitat en el marc del congrés amb dues visites tècniques de caràcter educatiu
La jornada central ha estat aquest divendres 26 de gener, Dia Mundial de l’Educació Ambiental, i ha comptat amb ponents com Cécile Barbeito, Charo Morán io Andreu Escrivà, i amb taules rodones dinamitzades per les periodistes Elisabet Carnicer i Pilar Sampietro i l’ambientòleg Jordi Oliver.
Gairebé mig miler de persones han assistit al III Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA), que s’ha celebrat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, coincidint amb el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. El Congrés, que en aquesta tercera edició ha assolit una xifra rècord de participants i comunicacions, rha reunit tots els agents implicats amb l’educació ambiental en el territori català. Durant tres dies, i a través de diverses sessions, taules rodones i ponències, les persones participants han debatut i reflexionat al voltant de l’educació ambiental com a eina clau per construir comunitats més capacitades per avançar cap a la justícia ecosocial.
La setantena de comunicacions presentades s’han compartit en vuit sales paral·leles, i han tractat camps d’innovació com ara el consum responsable, la connexió de l’educació ambiental amb la salut emocional, la participació comunitària i la incorporació de l’art i altres eines d’expressió com a recursos per a l’impuls de la cultura de la sostenibilitat. El Congrés d’Educació Ambiental està organitzat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Societat Catalana d’Educació Ambiental, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya.
El Congrés és la constatació de l’aliança indispensable de voluntats polítiques i complicitats cíviques necessàries per posar l’educació ambiental al centre de les solucions per a un futur més sostenible i just per a tothom.
La primera activitat d’educació ambiental considerada històricament a Catalunya va ser la primera Festa de l’Arbre convocada el 1899 per l’enginyer de forest tarragoní Rafael Puig i Valls, és considerada
Així ho explica el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada a l’Epíleg de l’edició catlana (Viena Edicions) del llibre de Jean Giono “L’home que plantava arbres”, la història d’Elzéard Bouffier, un home que marxa a viure a la muntanya i, silenciosament, sense que ningú en sàpiga res i sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l’envolta, a la comarca erma, deshabitada i inhòspita de la Provença, a base de plantar arbres, milers d’arbres.
Martí Boada explica a l’Epíleg que “als EEUU, l’acció de restaurar les terres malmeses per sobreexplotació s’inicià l’ any 1877, concretamente a Nebraska. Amb aquest mateix objectiu, el governador Norton hi va històricament instituir l’Arbor Day, un dia en que els ciutadans havien de fer una replantació d’arbres en la terra malmesa com a conseqüència del llarg procés de colonització que no solamente va anorrear les cultures indígenes, sinó que va assolar també els paisatges forestals, que els autòctons havien respectat i que havien considerat sagrats. Segons sabem, la proposta de Norton va impressionar l’enginyer de forest tarragoní Rafael Puig i Valls, en un viatge que va fer als EEUU, i fou ell qui va convocar la primera Festa de l’Arbre a Catalunya, l’any 1899. Aquesta iniciativa tingué un èxit de participació molt gran, especialmente dels escolars, en una formulació considerada històricament la primera activitat d’educació ambiental del país”
