“Amb la pandèmia la salut pública s’ha posat en el centre de la nostra vida i considerem que una forma de garantir la salut de la població és que la gent no emmalalteixi perquè l’ambient està contaminat”, explica Olga Margalef, membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, una de les entitats impulsores de la campanya. “Tenim una oportunitat d’or per mantenir la baixa contaminació a les nostres ciutats i pobles potenciant l’ús de la bicicleta, el transport públic i la mobilitat a peu”, afegeix Albert Martos, president de Mou-te en Bici, una de les entitats que s’han adherit a aquesta iniciativa.

Els signants del manifest volen que les diferents administracions tan estatal, autonòmica com municipals, elaborin “un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per a vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats”, i en el cas del transport públic que es garanteixi el finançament del sistema i que a totes les vies d’accés a les grans ciutats el carril esquerre es converteixi en carril BUS.

“Tinc 34 anys i per primer cop he respirat un aire que no em feia mal a la salut”, indica Margalef que viu a Barcelona, una ciutat que aquests dies ha reduït el trànsit un 70% de mitjana si bé la contaminació ha disminuït en un 50% “pel fet que els vehicles de repartiment són molt bruts, perquè tots són dièsel i tenen molts anys i per tant contaminen molt”.
Martos també adverteix a les autoritats que cal garantir la seguretat en el transport públic i evitar que els, fins ara usuaris, “agafin el cotxe privat pels seus desplaçaments o aquells que compartien vehicle deixin de compartir-ho i agafin el seu”. Si això passés “seria un desastre perquè col·lapsaríem la ciutat de cotxes i la contaminació seria superior a la que hi havia abans de la pandèmia”.
Tant Margalef com Martos coincideixen en indicar que les mesures adoptades fins ara en ciutats com Barcelona, Girona o Vic “van en la direcció correcta però són insuficients” i consideren que “en un escenari post COVID-19 cal anar més enllà”, establint de forma permanent, i no pas temporal, “la creació de més carrils bici, més espai exclusiu per a vianants i reducció de la velocitat dels vehicles a les ciutats i pobles”, afirma Margalef, mentre que Martos apunta que potenciant l’ús de la bicicleta “hi ha menys perill de contagi, és un vehicle no contaminant, la sinistralitat és baixa i els accidents que es produeixen acaben amb lesions de poca importància”.

Campanya #RecuperemLaCiutat 
El manifest de la campanya, que també es pot trobar en un dels links d’aquesta noticia, diu així: 

“Demanem un Pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la Covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima.

Fa ja setmanes que vivim en estat d’alarma. Una situació que difícilment ens podíem imaginar fa tan sols uns mesos. Són moments molt durs per totes, per les conseqüències de la crisi sanitària, social i econòmica que el coronavirus ha desencadenat. La nostra prioritat absoluta com a societat ha de ser garantir el mínim contagi, la màxima cobertura mèdica i la millor assistència a la gent que està en situació de vulnerabilitat.

Aquest confinament ens deixa escenes urbanes inaudites: ciutats silencioses, olors que abans no sentíem, cants d’ocells, converses entre veïnes de balcó a balcó. Per primer cop en dècades, moltes ciutats compleixen les recomanacions en qualitat de l’aire que demana l’OMS. Per primer cop en els darrers cinquanta anys, respirar a Barcelona no ens perjudica la salut. És terrible haver hagut d’arribar a aquesta fita per una crisi com la que vivim, però ens permet imaginar la possibilitat de viure en una ciutat sense fums. No és qüestió menor. Alguns estudis internacionals evidencien que les zones amb més pol·lució estan patint majors taxes de mortalitat i morbiditat pel coronavirus. La població que porta anys i anys respirant un aire contaminat col·lecciona més patologies respiratòries i cardiovasculars; el que pot portar a experimentar els efectes més greus de la Covid-19.

Part de l’energia necessària per superar aquests dies de confinament la traiem d’imaginar com serà el dia de demà. El dia en què se’ns permeti veure amics i familiars i els carrers puguin tornar a ser trepitjats amb seguretat. El desconfinament de ben segur serà gradual i la ciutat no tornarà a ser la mateixa. Què podem fer perquè aquesta nova normalitat incorpori algun aspecte positiu? Se’ns acut almenys una idea i ben clara: hem d’intentar mantenir els nivells de contaminació a mínims. I per això cal reduir dràsticament el nombre de cotxes i motos que circulen per la ciutat.

Necessitem que un percentatge important de carrers esdevinguin un espai per anar en bicicleta i caminar de forma segura; i potenciar la capacitat del transport públic, columna vertebral de la mobilitat a les nostres ciutats que ha de garantir les distàncies de seguretat. La bicicleta ha d’esdevenir el vehicle prioritari del desconfinament. És el vehicle més net i eficient, permet desplaçaments llargs i garantir distàncies de seguretat. No estem parlant de vies secundàries o petites superilles. Estem parlant de la necessitat d’una xarxa de vies sense vehicles de motor, que faciliti la mobilitat activa entre barris i entre ciutats en el cas de les metròpolis urbanes. Els beneficis per la salut de restringir el trànsit seran múltiples: generarem prou espai per garantir distàncies de seguretat entre les persones. Els carrers pacificats seran la manera de promoure la mobilitat activa després de molts dies de sedentarisme per confinament. I recordem que respirar un aire net és també una mesura preventiva contra els efectes coronavirus. Els beneficis ambientals son també palesos: menys emissions en un món que segueix estant en plena emergència climàtica.

Altres ciutats ja ho estan duent a terme i estan reservant molts quilòmetres de calçada per ús exclusiu de vianants i ciclistes; i millorant el sistema de transport públic. A casa nostra, alguns Ajuntaments com Barcelona, Girona o Vic han presentat actuacions en la mateixa direcció. Creiem que les mesures proposades fins al moment són insuficients. Afecten pocs carrers i tan sols a la zona més cèntrica de les ciutats. Altres ciutats, com Lleida i Tarragona, no s’hi ha fet cap actuació. Per caminar cap a ciutats lliures de contaminació necessitem restringir el trànsit rodat dràsticament. Necessitem ampliar urgentment aquestes mesures i que esdevinguin permanents. Per això demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!