[foto]

L’objectiu de la concentració, que ha aplegat mig centenar d’entitats i plataformes d’arreu de Catalunya – la majoria de les comarques del Sud – ha estat visibilitzar la protesta social per l’actual model de transició energètica que s’està imposant a Catalunya arran del Decret 16/2019 “que perpetua el model anterior de control de l’energia en mans d’oligopolis energètics, que no posa la transició energètica al servei de la ciutadania, que prioritza el model de grans instal·lacions d’energies renovables arreu del territori sense donar veu als agents locals afectats, que no protegeix el patrimoni natural, cultural i paisatgístic del territori català, que no impulsa els elements bàsics per a una transició energètica veritablement sostenible: les instal·lacions d’autoconsum, les estratègies de reducció del consum i millora de l’eficiència i les instal·lacions petites i mitjanes amb inversió pública-privada local”.

En el decurs de la concentració es va exigir la derogació del decret llei 16/2019 ja que, segons les entitats i plataformes, no protegeix el patrimoni natural, cultural i paisatgístic del territori, i es va demanar una moratòria pels projectes presentants i en marxa. Seguint el lema de la concentració,totes les entitats participants es reafirmen a favor de les energies renovables, però així no, i demanen una transició energètica “justa, planificada, distribuïda i que no comprometi els sòls agrícoles, el paisatge ni la biodiversitat”. Des de la Xarxa per a la Sobirania Energètica, la protaveu Irene González, reclama “ un model energètic més proper al territori i que no estigui en mans de grans empreses que fan projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques sense tenir criteris ni ecològics, ni socials, ni ambientals”. I en aquest mateix sentit, es manifesta el responsable d’Energies Renovables d’Unió de Pagesos, Jaume Pedrós, quan diu “No volem que cap pagès o ramader hagi de deixar la seva explotació per culpa de les renovables”, va dir, i va exigir que les renovables s’instal·lin “d’una manera endreçada, de manera que tots puguem viure”.

[foto]

La concentració, que ha durat una hora i una bona part sota la pluja, ha permès escoltar a cada una de les entitats participants que han expressat en un minut els valors del seu territori i la seva queixa concreta contra les macroinstal·lacions projectades a la seva zona. A continuació, s’ha donat lectura al Decàleg per avançar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania, un document que ha estat elaborat amb l’ajut d’experts en la matèria per les entitats convocants (l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Xarxa per a la Sobirania Energètica), amb l’ajut d’Unió de Pagesos i de totes i cada una de les entitats del territori. Aquest Decaleg es va entregar al vicepresident Pere Aragonès el passat dimecres 28 d’abril en una reunió mantinguda amb les entitats convocants de la concentració.

Decàleg per avançar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som conscients que cal lluitar contra el canvi climàtic complint amb els compromisos europeus per arribar al 2050 produint el 100% de l’energia que necessita el territori català a partir de fonts renovables. Però cal fer-ho avançant cap a una sobirania energètica real, al servei de la ciutadania i basada en estratègies veritablement sostenibles, tant des del punt de vista social, ambiental i cultural com econòmic.

2. Demanem a la Generalitat de Catalunya i al conjunt de les administracions i agents socials, una PLANIFICACIÓ participativa del desplegament de les renovables, amb dos objectius bàsics: que contribueixi a l’equilibri territorial i que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans dels oligopolis) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania).

3. Cal una bona planificació, que minimitzi la necessitat d’instal·lar macroprojectes de centrals renovables que perpetuaran la dependència dels oligopolis energètics i causaran impactes molt agressius sobre el territori català. Aquesta planificació ha de començar per impulsar els projectes de reducció del consum i millora de l’eficiència energètica, així com la implantació d’instal·lacions de renovables que potenciïn l’autosuficiència energètica de totes les llars i les PIME. Per complir amb l’objectiu de la Comissió Europea que el 2050 el 100% del parc immobiliari estigui descarbonitzat, cal destinar Fons Europeus a la rehabilitació d’edificis per a millorar-ne l’aïllament, l’eficiència energètica, instal·lar-hi renovables i tecnologia intel·ligent que redueixi els consums. I les noves edificacions haurien de construir-se garantint un balanç energètic positiu.

4. Cal que ens faci avançar cap a una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, les experiències publicocomunitàries i les petites o mitjanes instal·lacions (menys de 10 MW) promogudes amb capital públic i/o privat procedent d’inversors locals que aprofitin les diverses fonts locals de renovables (hidroelèctrica, biomassa –garantint una gestió correcta dels boscos-, geotèrmia, eòlica, fotovoltaica,…) tot vetllant perquè aquestes instal·lacions tinguin un impacte reduït en l’entorn i es distribueixin equitativament per tot el territori català. Cal destinar Fons Europeus a aquests projectes d’alta rendibilitat social i baix impacte territorial.

5. Cal que prioritzi la implantació dels projectes mitjans o grans (més de 10 MW) de producció de renovables en espais periurbans, industrials, degradats i de serveis (xarxa viària, canals de reg, embassaments, etc.), així com altres espais intensament antropitzats (espais intersticials, perifèrics, etc.) propers als llocs de consum. Cal que redueixi i minimitzi la implantació de grans centrals de producció de renovables en sòl no urbanitzable per evitar la industrialització de bona part dels paisatges naturals i rurals que constitueixen l’ànima del territori, un element fonamental del nostre patrimoni identitari i base essencial per no reduir la nostra sobirania alimentària. I cal que afavoreixi, mitjançant un planejament urbanístic adient, la proximitat entre usos residencials, llocs de treball i serveis, millorant la riquesa, mixticitat i diversitat d’usos als nuclis urbans, promovent el comerç de proximitat, la protecció dels horts urbans i sòls agrícoles de proximitat, tot reduint el cost energètic del transport.

6. Cal activar les eines de reflexió territorial (les cartes del paisatge comarcals i el desenvolupament de la Llei d’Espais Agraris, entre d’altres) per poder decidir, de forma participativa (amb les administracions locals i la ciutadania), quins són els espais idonis per a la instal·lació de les grans centrals industrials de producció d’energies renovables, tot garantint la protecció dels espais naturals i agraris, així com la qualitat de vida en el món rural.

7. Cal impulsar la recerca i la innovació en la producció de renovables per tal de convertir Catalunya en territori punter en l’aprofitament de fonts d’energia de baix impacte: biomassa –procedent d’una gestió correcta dels boscos-, fotovoltaica amb nous materials (teules, vidre, asfalt,…), microcentrals hidroelèctriques, geotèrmia, eòlica sense pales, etc. Incorporant en aquests projectes els valors socials i ecològics per damunt de la rendibilitat econòmica per poder avançar cap a una transició energètica realment sostenible.

8. Cal avançar cap a la gestió pública de l’energia, on la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments haurien de jugar un paper clau amb l’objectiu d’assolir el control de les xarxes de distribució de l’energia, la gestió de les centrals hidroelèctriques amb període de concessió caducat o que finalitzarà properament i agilitzant la implantació d’instal·lacions de renovables en tots els equipaments públics, tot garantint l’accés bàsic a l’energia dels col·lectius en risc d’exclusió.

9. Cal crear un nou marc legal per a les renovables que respecti els valors de la normativa europea i catalana preexistent, que s’elabori amb transparència i amb la participació de les administracions locals i la ciutadania. Demanem la derogació del Decret Llei 16/2019 d’impuls de les energies renovables, que únicament ha servit per impulsar l’allau de macroprojectes promoguts pels oligopolis i que es decreti una moratòria de tots els macroprojectes de producció d’energies renovables actualment en tramitació.

10. Cal garantir la capacitat de decisió dels ajuntaments i de la ciutadania afectada en el procés d’autorització de la ubicació dels macroprojectes de renovables, tot articulant els mecanismes necessaris per evitar l’excessiva concentració sobre determinats territoris, la instal·lació de projectes que puguin afectar negativament elements clau del patrimoni natural, cultural i paisatgístic català i que garanteixin la protecció dels drets bàsics dels habitants dels territoris afectats.

[foto]

Després de la lectura del Decàleg, les entitats han dipositat en un cistell les seves cartes i reivindicacions que seran entregades als membres del govern.

La concentració ha comptat amb el suport d’una cinquantena d’entitats i plataformes que defensen una transició energètica democratitzada, municipalitzada, participada, racionalitzada i eficient que respecti la biodiversitat, el paisatge i als ciutadans del medi urbà i rural. Algunes de les que van confirmar la seva assistència previament són: la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïnatge, VIPTE – Voluntaris i Participació de les Terres de l’Ebre, Stop Vandellòs II, Trequem l’Ametlló, Plataforma Salvem Fullola i la Mola, Puigcerver lliure, Tivissa Sud, Terra Alta Viva , Consell Regulador DO Terra Alta , Plataforma Defensem lo Masroig, Veïns de l’Aiguasals, Plataforma pel Riu Siurana, Plataforma Priorat, PRIORITAT, Coordinadora les Garrigues per una eolica i solar sostenibles, Sobirania energètica Baixa Segarra, SOS PENEDÈS, GDT Pontons, APMA-GARRAF, Salvem Maçana i Serra Morena, Som Bellprat, Per la Conca (Associació per la Sostenibilitat Ambiental de la Conca d’Òdena), Jorba reflexiona, Salvem la Serra de Feixes, Salvem Tous, Associació de veïns de Santa Maria de Rubinat, Associació Salvem Ribera d’Ondara, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Salvem Grevalosa, Salvem Castellfollit del Boix, Plataforma Salvem el Pla del Riols / Palà de Torroella, Grup de defensa de la Serra de Pinós, Salvem Calders, Salvem lo Pallars, IAEDEN-Salvem l’Empordà, SOS Costa Brava, Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord, Albera Lliure de Molins (ALLIMO), Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador,

Pel que fa a entitats naturalistes i gurps ecologistes, a banda dels col·lectius organitzadors de la concentració, l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Xarxa per la Sobirania Energètica,i d’Unió de Pagesos que ha expressat el seu suport, d’altres entitats i grups ecologistes que han participat a la marxa són: Ecologistes de Catalunya, GEPEC-EdC, Associació de Naturalistes de Girona, BATEC – Pol cooperatiu per la transició energètica, Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, El FANAL Grup Ecologista del Moianès, i Naturalistes de Gelida.