En un comunicat de premsa, la PCDC recorda que “han passat prop de 8 anys des de que es va presentar una proposta al Parlament, fruit de la mobilització ciutadana i ecologista; llavors, es demanava que es revisés el grau de protecció del parc de Collserola. I han passat més de 4 anys des del compromís del Departament de Medi Ambient Habitatge (DMAH) per declarar Collserola parc natural. En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l’especulació i l’edificació han crescut desaforadament, tant dins el parc com al límit dels sectors protegits, perquè la planificació urbanística vigent (Pla general metropolità de Barcelona, el PGM-1976), ho permetia. Les administracions locals, en general, se n’han aprofitat tot demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural”.
La PCDC considera que “els acords finals, per ampliar els límits de protecció del parc, han estat molt tímids, fins al punt que la superfície total del parc, amb aquesta proposta de decret es veurà manifestament disminuïda. Fins i tot, inconcebiblement proposa retalls en determinats sectors protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 europea (només s’augmenta la protecció de 765’5 ha i per tant el parc que quedi serà més petit que l’actual PEPCo sense assolir les 8.465 ha)”.
Des de la Plataforma manifesten que entenen “que la proposta de Parc Natural Serra de Collserola (PNSC) no servirà per corregir la incoherència del que ha estat ja urbanitzat i edificat a la serra, alhora que no protegirà molts sectors que fins ara tenen un aspecte i funció natural o rústec, i que tanmateix la qualificació urbanística del sòl que tenen és compatible amb el parc natural. Afegint aquests sectors, el parc podria protegir més de 9.000 ha”.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola proposa “fomentar al màxim l’espai potencialment natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i, per tant, cal maximitzar-ne els límits fins on sigui possible. Per tant, el parc ha d’arribar fins les diverses zones connectores del riu Llobregat, la riera de Rubí, abastar la màxima superfície connectora del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana, etc. Això no ha d’impossibilitar el total desenvolupament urbanístic d’alguns d’aquests sectors, però pel que si ha de servir és perquè en redueixin l’impacte mediambiental i de sostre edificable, de manera similar a com fins ara ha funcionat el PEPCo; tot plegat, per garantir que la transició entre les zones urbanes i el parc sigui més gradual”.
Manca de planificació d’usos
Una incògnita que queda “és la relativa a l’ordenació i planificació de l’ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un Pla especial. El que preveu, i és clarament en detriment de la protecció dels espais naturals, és el desenvolupament dels Espais de regulació especial (ERE), la majoria sota la qualificació urbanística actual de forestal, i que proposarà transformacions urbanístiques així com la construcció de nous serveis i equipaments i també d’habitatges. Per això, la PCDC proposem que desaparegui aquesta figura urbanística inventada recentment del parc de Collserola. El decret tampoc s’atreveix a afrontar la incompatibilitat de la caça amb la resta d’usos del parc de Collserola. Això suposa un greu perill per a la seguretat de les persones en un espai tant freqüentat, ni tant sols aborda el problema de la caça des d’un punt de vista biològic. Entenem que només s’ha de poder caçar com a fórmula de control d’alguna espècie en concret, sempre que hi hagi una avaluació científica que demostri el perjudici de l’espècie”.
Punts positius de l’actual projecte
Tot i amb això, la PNSC valora positivament que l’actual projecte “protegeix nous sectors com la Torre Negra, el turó de Montcada, etc. ja que els incorpora al parc; a més crea dues reserves naturals parcials, la de la font Groga i de la Rierada – can Balasc, pel seu gran valor biològic”, però considera “inconcebible que el decret no aporti concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers, que formen l’anella verda. Aquest és un punt clau per garantir el sustent dels ecosistemes. Ha d’ésser prioritari fomentar, dimensionar i adequar una connexió ecològica suficientment efectiva, com ara no és el cas, abans de qualsevol altre desenvolupament urbanístic o de qualsevol projecte de nous eixos viaris, als quals el decret malauradament veu compatible amb la declaració de parc natural”.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola ha acompanyat les al·legacions amb firmes recollides a favor del manifest “El desenvolupament urbanístic ofega Collserola, cal protegir-la declarant-la parc natural i assegurar que no se n’urbanitzi ni un pam més!” i que recollia algunes de les demandes més destacades.
