Investigadores de l’ICTA-UAB publiquen la primera eina d’accés lliure que permet consultar, barri a barri i bloc a bloc, la vulnerabilitat a la gentrificació climàtica a 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona
La calor extrema no només fa les ciutats menys habitables, sinó que redefineix qui es pot permetre viure en un indret o en un altre. Les zones més vulnerables a la gentrificació climàtica a l’àrea metropolitana de Barcelona ja no són els centres urbans, sinó la perifèria metropolitana. Per anticipar-se a aquest procés, investigadores de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han desenvolupat el primer índex metropolità de vulnerabilitat climàtica i d’habitatge de Barcelona, amb dades consultables, carrer a carrer, de 36 municipis.
L’equip del projecte ClimateJusticeReady, liderat pel Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) de l’ICTA-UAB, acaba de publicar una plataforma d’accés lliure amb el primer índex de vulnerabilitat a la gentrificació climàtica de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb dades de secció censal, cosa que equival pràcticament a una illa d’edificis. ClimateJusticeReady, liderat per Isabelle Anguelovski i Amalia Calderón-Argelich i amb anàlisi de Lisa Hannuschke, es va dur a terme en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres de Catalunya, una organització cívica que defensa els drets dels llogaters, i la secció tècnica de gestió de projectes de l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La plataforma posa a disposició pública desenes d’indicadors ambientals, socials i d’habitatge per a cada secció censal de 36 municipis metropolitans. És la primera vegada que aquest nivell de detall i aquesta combinació de variables —exposició a la calor, accés a espais verds, vulnerabilitat social, any de construcció dels edificis o equipaments públics— estan disponibles en un sol lloc, de manera visual i immediata.
Qualsevol associació de veïns, tècnic municipal o ciutadà pot entrar, buscar el seu barri i veure com se situa respecte d’altres. Fins ara, disposar de la informació que aporten aquestes dades requeria creuar múltiples fonts administratives; actualment són consultables en segons.
Podeu consultar el document sobre l’índex de vulnerabilitat a la gentrificació climàtica aquí I l’accés directe al mapa, aquí
Gentrificació climàtica: un concepte per entendre el que ja està passant
Es parla de com els elevats preus de Barcelona van desplaçant la demanda cap als municipis propers a l’àrea metropolitana. Les científiques assenyalen que hi ha una variable que pot aguditzar encara més aquest procés: l’adaptació a impactes climàtics com la calor o les inundacions.
La gentrificació climàtica descriu el procés pel qual la inversió dels municipis en la creació d’infraestructures d’adaptació a la calor, com les zones verdes o la rehabilitació de cursos d’aigua, zones del litoral o edificis, pot acabar encarint aquests barris i desplaçant la població vulnerable que hi viu. És un fenomen documentat en ciutats com Boston o Miami (vinculat a inundacions freqüents i pujada del nivell del mar), i aquest projecte és un dels primers a analitzar-lo sistemàticament en el context mediterrani europeu.
«És important pensar que, a mesura que el canvi climàtic ens porti onades de calor més llargues i intenses en habitatges que no hi estan preparats, les prioritats de la població poden canviar. I zones on fins ara no s’ha parlat de gentrificació poden resultar ara molt atractives des d’un punt de vista ambiental i de confort tèrmic», explica Amalia Calderón-Argelich. «El problema és que això pugui ocórrer en municipis que no estiguin preparats per gestionar tot el que pugui implicar quant a desigualtats socials i desplaçament», hi afegeix.
