En l’estudi han participat les institucions espanyoles Basque Centre for Climate Change (BC3), Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat de La Laguna

Aquestes són les conclusions de l’equip internacional de 60 investigadors de 26 països dirigit per científics de la Comissió de la Terra, que van avaluar els objectius proposats pel Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides (CBD) per conservar la biodiversitat global del 2020 al 2030, i es van preguntar quina és l’evidència científica que els dóna suport, com aquests objectius es reforcen o soscaven entre si, i si una d’aquestes facetes de la naturalesa podria servir com a “drecera” per a totes les altres.

El document arriba en un moment crucial: els incendis sense precedents, les selves tropicals convertides en monocultius i la sobrepesca en els oceans se sumen a una pèrdua de diversitat impactant i insostenible que amenaça les expectatives d’un futur millor. Malgrat aquestes amenaces, els objectius que els països s’han vingut fixant fins al 2020 per aturar aquest declivi han fracassat en gran mesura. Els formuladors de polítiques, els científics i els negociadors dels països s’estan preparant per acordar el proper conjunt d’objectius de biodiversitat per al 2030 a la 15a Convenció de les parts en 2021.

Segons els científics, les nacions membres del CBD podrien tenir en compte tres punts crítics a l’hora d’establir i negociar els nous objectius de biodiversitat:

En primer lloc, un objectiu únic per a la naturalesa, basat en una sola de les seves facetes (per exemple, centrat únicament en l’extinció d’espècies o en l’extensió dels ecosistemes, similar a l’objectiu climàtic “per sota de 2° C “) seria arriscat. Encara que pugui ser temptador des del punt de vista comunicacional, l’evidència científica publicada és contrària. Donat que les diferents facetes de la naturalesa estan entrellaçades, és molt més segur establir objectius específics per als ecosistemes, les espècies, els gens i les contribucions de la natura a les persones. És la manera d’assegurar-se que cap d’ells es queda enrere, ja que tots són necessaris per assolir la visió compartida adoptada pel CBD de “Viure en harmonia amb la natura”.

En segon lloc, atès que les facetes de la naturalesa estan interrelacionades i s’afecten mútuament per bé o per mal, els objectius s’han de definir i assolir de manera integral, no de forma aïllada.

En tercer lloc, només el nivell més alt d’ambició per establir cada objectiu i la implementació de tots els objectius de manera integrada, donarà una possibilitat realista de “torçar” la corba del deteriorament de la naturalesa. No serà suficient tenir, per exemple, un objectiu ambiciós per reduir l’extinció d’espècies si els objectius per als ecosistemes i la diversitat genètica no són també ambiciosos.

El document conclou que, llevat que les diferents facetes es contemplin juntes i que les ambicions siguin molt altes per a cadascuna d’elles, hi ha molt poques possibilitats de fer la transició cap a un futur millor i més just per a tota la vida a la Terra

Per ajudar a cristal·litzar aquestes recomanacions generals, els autors han elaborat una llista de verificació de punts clau, sòlidament basats en l’evidència científica publicada, que els negociadors podrien tenir a mà durant les properes negociacions del text final dels nous objectius de biodiversitat.

“Construir una xarxa de seguretat prou ambiciosa per la natura i la gent serà un gran desafiament global”, va dir Díaz, “però si no ho fem, deixarem enormes problemes per a totes les generacions futures”. Els autors s’han centrat explícitament en els aspectes biològics, però destaquen que no considerar les dimensions socials i polítiques a l’implementar les accions seria una recepta segura per al fracàs.

La Comissió de la Terra

És una comissió científica que inclou un equip global de científics líders i cinc grups de treball convocats per Future Earth, la xarxa de científics de sostenibilitat més gran de món. La Comissió de la Terra és la pedra fonamental científica de la Global Commons Alliance, i la seva missió és definir un corredor segur i just per a les persones i el planeta, i informar l’establiment d’objectius basats en la ciència per ajudar a mantenir els sistemes de suport de la vida de la terra: el clia, terra, biodiversitat, aigua dolça i oceans. El Basque Centre for Climate Change (BC3), és un centre internacional d’investigació interdisciplinar amb seu a Bilbao per a l’estudi del canvi climàtic impulsat pel Govern Basc per fomentar la ciència i la investigació. El centre té entre els seus socis a Ikerbasque, la Universitat del País Basc i IHOBE, la Societat Basca per a la Gestió i Conservació de el Medi Ambient i és un dels centres estatals María de Maeztu.

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) és un centre multidisciplinar que promou la investigació acadèmica i els estudis de postgrau en ciències ambientals. El seu objectiu és millorar la comprensió del canvi ambiental global i de la naturalesa i les causes dels problemes ambientals. Estudia les polítiques, estratègies i tecnologies per afavorir la transició a un model social i econòmic sostenible. És un dels centres espanyols distingit com a Unitat d’Excel·lència María de Maeztu pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) del Govern d’España.