Un nou estudi publicat en Trends in Plant Science demostra que ChatGPT pot ajudar a formular preguntes científiques sobre plantes, tot i que que les propostes són limitades i no contempla aspectes com la urgència climàtica, el context polític, estudis més recents o la necessitat de plantejar recerques multidisciplinàries. En vista d’aquests resultats, l’equip d’autors alerta que el llistat ha d’enriquir-se sempre amb la mirada humana. “Hem detectat un biaix cap al contingut més abundant. Així que, en cas que ens baséssim en aquesta tecnologia, ens arrisquem a estrènyer la perspectiva científica”, comenta Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i un dels autors. Un exemple d’aquest biaix és que, d’acord amb ChatGPT, la prioritat número ú de les recerques hauria de ser desenvolupar productes sostenibles amb plantes, “creiem que el motiu és que hi ha molt de contingut a la internet que relaciona plantes i productes fitosanitaris, medicaments, roba, etc.”, apunta Peñuelas.
Les 100 prioritats
Per a dur a terme la recerca els autors van preguntar al ChatGPT els 100 temes crítics en els quals la ciència de les plantes ha de centrar-se en els pròxim anys. Les respostes les van comparar amb un estudi científic internacional en el qual es ja s’havien consensuat aquestes 100 preguntes. “El nostre objectiu era avaluar les diferències i saber fins a quin punt els resultats eren similars”, explica Peñuelas. Quan van comparar totes dues llistes, van observar que les dues incloïen temes com ara les interaccions entre plantes i pol·linitzadors, la fixació del nitrogen o l’ús de plantes per a elaborar productes sostenibles. No obstant això, el ChatGPT no va incloure preguntes que els investigadors consideren molt rellevants. Entre elles, temàtiques relacionades amb el canvi climàtic i la captura de carboni, “molt presents en l’agenda social i política”, explica Peñuelas. Tampoc va proposar temes capdavanters com l’estudi del sistema immune de les plantes o priming, que pot contribuir a desenvolupar ‘vacunes vegetals’ contra patògens, insectes i altres estressors o investigar el potencial de les algues marines per a disminuir la contaminació “probablement perquè encara no hi ha molta informació publicada”, aclareix Peñuelas.
D’una altra banda, també van consultar amb el ChatGPT els 10 temes més rellevants de la ciència de les plantes i on hauria de posar el focus la recerca en la segona meitat del segle XXI i el segle XXII. Va respondre de manera diferent de cada pregunta, “això demostra que és capaç de donar respostes diferents segons l’escenari”, comenta Peñuelas.
En la recerca han participat el CREAF, el CSIC, la Universitat de Nanjing, la Universitat de Berlín i l’Institut de Recerca Avançada sobre Biodiversitat de Berlín-Brandenburg (BBIB). Els autors conclouen que el ChatGPT pot estalviar temps de revisió i anàlisi de bibliografia, però alerten que s’ha d’utilitzar amb molta cautela i sempre comptant amb la visió de la comunitat científica.
Les limitacions de basar la ciència en la IA
Els resultats de la recerca també revelen que el ChatGPT no té en compte qüestions que requereixen una comprensió més profunda del món “imprescindible per a que la ciència avanci”. Per exemple, no menciona que és important transferir els resultats científics a la política; enfortir el vincle entre ciència i societat; mantenir la biodiversitat genètica de la vegetació, essencial en un context de crisi climàtica i de biodiversitat, o la importància que la ciència col·labori amb altres disciplines, per exemple, l’arquitectura o l’enginyeria per a reverdir les ciutats o el sector agrícola per abordar la seguretat alimentària. “Aquests matisos, de moment, encara no els pot apreciar”.
