El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i president de l’AREFEHL (Associació de les Regions Europees Productores de Fruites, Llegums i Hortalisses), Josep Ma Pelegrí, ha participat a Bolonya, Itàlia, en la IV Trobada Europea de la Castanya.

Durant la seva intervenció, el conseller Pelegrí ha volgut incidir en “la importància de la producció de castanyes per a nombroses regions europees. Tot i que al segle XIX la producció de castanya va disminuir molt a causa de malalties, i va arribar a enfonsar-se en els anys 60, la dinàmica de renovació i replantació endegada els anys 80-90 fa que es pugui esperar un futur prometedor per a la castanya”.

La castanya és un fruit que es produeix a una altitud mitjana, entre els 200 i els 1.000 metres, fet que representa un fort desavantatge natural la major part del temps. Aquesta característica fa que no pugui ser substituïda per cap altra producció agrícola. Per aquest motiu, “la castanya exerceix un paper primordial en l’equilibri natural dels nostres territoris. Quan s’abandona una castanyeda, el paisatge torna a ser erm, i conseqüentment s’abandona tota l’activitat econòmica que s’hi produeix”, ha explicat el conseller.

Pelegrí ha recordat que “en la majoria dels casos, aquesta producció es basa en una economia familiar tradicional. Fa viure a nombroses explotacions familiars de petites i mitjanes dimensions, i també a totes les activitats connexes (estacions d’embalatge, indústries de transformacions).”

L’evolució de la castanya a Europa
La producció europea de castanya l’any 2010 era aproximadament de 160.000 tones per a una producció mundial de més de 2.000.000 t. Actualment, Europa s’enfronta cada vegada a competidors de més alt nivell. En primer lloc, la Xina, amb 1.600.000 t, és el pes pesant de la producció mundial, seguida de Corea del Sud i Turquia.

A causa de la globalització, aquesta espècie està actualment amenaçada per noves plagues i malalties. El canvi climàtic és responsable d’algunes amenaces sobre zones on es cultivava tradicionalment. Aquestes debilitats es reflecteixen en la disminució de les produccions i en alteracions del mercat de la castanya, que han de ser corregides.

En aquest sentit, per a les castanyedes antigues, els programes de reestructuració per poda severa n’han permès el manteniment o, fins i tot, la recuperació de la producció en moltes regions europees.

Així mateix, moltes regions s’han integrat en programes de plantació de noves castanyedes, ja sigui a partir de varietats locals (cas de Portugal) o bé a partir de varietats híbrides (cas del sud occidental de França i, més recentment, altres regions d’Europa).

Més de la meitat de la producció europea actualment es destina a la transformació industrial i artesanal.

Aquesta producció industrial ha incrementat en els últims anys molt més la seva importància, ja que aporta noves possibilitats en un món de consum urbà a la recerca de productes sans i naturals, i també fàcils de consumir. La castanya és un fruit molt eclèctic a causa de la multiplicitat d’aspectes de consum variats que pot oferir en el transcurs d’un dinar.

L’AREFEHL amb el sector castanyer

En el seu discurs de clausura, el conseller Pelegrí també ha posat de manifest els actius de la castanya, així com les dificultats i les accions que l’AREFEHL creu que s’haurien d’emprendre per tal de millorar la producció de la castanya a Europa:

Els actius de la castanya
– Un mercat no satisfet en volum que ha de recórrer a productes d’importació
– Un fruit sa procedent d’una producció de tipus silvestre respectuosa envers el medi ambient
– Una forta demanda de la indústria de transformació
– Instruments d’investigació relacionats.

Les seves dificultats
– Un producte poc identificat pels seus orígens de producció i que només disposa d’escassos mitjans promocionals
– Una competència xinesa instal·lada a Europa des de 2005 amb preus baixos tant per al producte fresc com per al transformat
– L’existència de plantacions antigues majoritària en tots els països
– Varietats tradicionals sensibles a les malalties com el Cynips

Accions que cal iniciar: aturar la caiguda de la producció europea
– Mantenir per tots els mitjans la recuperació i l’explotació de les castanyedes antigues
– Donar suport als programes de plantació de noves castanyedes
– Permetre l’accés al pagament únic en el marc de la PAC
– Donar suport als esforços d’investigació i experimentació
– Donar suport als processos de denominació de les produccions europees i la promoció al consumidor
– Afavorir i donar suport a l’organització del sector (OP i DOP).