CATALUNYA I ALEMÿNIA ESTRENYEN LLAÿOS EN POLÍTICA AGRÿRIA El conseller Josep Maria Pelegrí manté diverses reunions de treball amb representants institucionals i del sector agrari alemany

Pelegrí ha reiterat el "suport del Govern català al sector agrari i agroalimentari de Catalunya i al seu procés d'internacionalització, clau per al seu creixement i competitivitat i, per tant, garantia de superació dels reptes i garantia de futur"; i ha ressaltat que "Catalunya és un dels clústers agroalimentaris més importants d'Europa" format per un sector productor amb més de 60.000 explotacions agroramaderes, més de 60.500 treballadors i un capital mobilitzat d'uns 1.554 milions d'euros; i una indústria transformadora que té més de 4.300 empreses, 77.000 treballadors i mou unes ventes de més de 18.500 milions d'euros.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, de la delegada del Govern català a Alemanya, Mar Ortega, així com del conseller delegat de Mercolleida, Francesc Ollé, ha mantingut, al llarg del dia d’avui, diverses reunions de treball a Berlín.

Així, al matí, Josep Maria Pelegrí s’ha reunit en primer lloc amb el secretari general de l’Associació Alemanya de Pagesos, Helmut Born. Aquesta entitat és una federació de les 18 Associacions Regionals de Pagesos (que a la vegada representen més de 300 associacions subregionals) i d’altres organitzacions de gran importància en els sectors agrícola, ramader i forestal. Les seves delegacions repartides arreu del país ofereixen serveis als seus associats (300.000 pagesos i les seves famílies), especialment en els camps jurídic, fiscal i social. Tot plegat fa que tingui un paper molt influent en la política agrària d’Alemanya. El seu àmbit d’actuació no es limita a la totalitat del territori alemany sinó també a l’exterior, fet pel qual compta amb una representació a Brussel·les.

Pelegrí ha reiterat el “suport del Govern català al sector agrari i agroalimentari de Catalunya i al seu procés d’internacionalització, clau per al seu creixement i competitivitat i, per tant, garantia de superació dels reptes i garantia de futur”; i ha ressaltat que “Catalunya és un dels clústers agroalimentaris més importants d’Europa” format per un sector productor amb més de 60.000 explotacions agroramaderes, més de 60.500 treballadors i un capital mobilitzat d’uns 1.554 milions d’euros; i una indústria transformadora que té més de 4.300 empreses, 77.000 treballadors i mou unes ventes de més de 18.500 milions d’euros.

Posteriorment, el conseller ha mantingut una reunió amb els responsables de l’Associació de Cooperatives Alemanyes, la qual vetlla pels interessos de 2.500 empreses cooperatives dels sectors agrari, ramader i alimentari, que conjuntament tenen una facturació anual aproximadament de 50.000 M€. Val a dir també que té representació tant a nivell estatal com europeu i global, interactuant amb administracions, socis comercials, i amb el públic en general.

Alemanya és un país on el sistema cooperatiu està altament desenvolupat i reposa en una llarga tradició. Les cooperatives agràries estan molt esteses i tenen importants quotes de mercat, i de fet, pràcticament tots els agricultors en són socis d’una o de més d’una. L’organització cooperativa alemanya es caracteritza pel fet que la competitivitat de les cooperatives primàries locals es veu reforçada per organitzacions empresarials regionals i centrals i per cooperatives federades, algunes d’elles presents en l’escena internacional. Un element clàssic de la governança de les cooperatives és que cada cooperativa ha de ser soci d’un institut d’auditoria.

Un altre element és el “Marktstrukturgesetz”, que permet l’acció grupal entre les organitzacions de productors (EZG), sempre i quan s’aconsegueixi que l’oferta i la comercialització de productes agrícoles s’adapti millor als requisits del mercat. A Alemanya coexisteixen molts models diferents a l’hora d’organitzar una cooperativa. A més, en diversos sectors de l’agricultura alemanya hi ha un tipus específic d’organització de productors similar, però no idèntic, a una cooperativa. És el que es coneix com a associació de productors (Erzeugergemeinschaft, o EZG), que té com principal funció la negociació col·lectiva.

En aquesta matèria, el conseller ha volgut fer palès que “el Govern català està donant tot el suport al nostre abast per a ajudar a garantir l’activitat i millorar la competitivitat de les cooperatives, que són un instrument essencial de desenvolupament social i econòmic i de vertebració del territori”, i ha afegit que “una de les principals dificultats del cooperativisme agrari català és la seva heterogeneïtat i atomització en moltes cooperatives de dimensió reduïda que no poden fer front als reptes que els planteja el mercat globalitzat en el que han de competir. Des del Departament defensem que una bona estratègia per a garantir la viabilitat del sector agroalimentari consisteix a millorar l’eficiència dels processos productius per a incrementar la seva competitivitat encara més; i a guanyar dimensió concentrant la producció i orientant-la cap al mercat, si és possible cap a la seva internacionalització”.

Així, Josep Maria Pelegrí ha incidit en què el Govern català creu fermament en el concepte de centralització de les cooperatives, l’estimula i el promou, i ha manifestat que la incidència del Pla de Cooperatives ha estat clau per a la millora de la situació del sector, havent-se aconseguit una major concentració i enfortiment de teixit cooperatiu agrari català, passant en menys de deu anys de 450 a unes 237 cooperatives, 14 d’elles de segon grau, que facturen uns 1.333M€ anuals, ocupen unes 4.000 persones, agrupen 77.850 socis i els seus principals sectors d’activitat són l’oli, la fruita seca, el vi/raïm i la fruita dolça. A dia d’avui, 66 d’elles exporten amb un volum mitjà d’exportació de 2M€.

Després de la reunió amb l’entitat cooperativista i d’una trobada amb l’ambaixador de l’Estat espanyol a Alemanya, Juan Pablo Garcia Berdoy, i altres representants de l’ambaixada, el conseller Josep Maria Pelegrí s’ha reunit amb responsables de la delegació de l’Estat Federat de Baixa Saxònia a Berlín. Aquest Estat, 27 regions, és el quart d’Alemanya pel que fa a nombre d’habitants (8M) i el segon pel que fa a l’extensió. L’agricultura i la ramaderia en són un sector econòmic molt important, tenint com a principals productes agraris el blat, les patates i el sègol, i com en ramaderia el boví, el porcí i l’aviram. Així, pel que fa al porcí, la Baixa Saxònia és l’edat federat amb un nombre més elevat de porcs: uns 9 milions, xifra que creix a un ritme més accelerat que a la resta del país. Actualment, la regió representa un 32% del nombre total de porcs del país (28,3M). Val a dir que l’agència que fixa els preus recomanats del porcí a Alemanya (VEZG), dependent del govern regional, es troba ubicada a Baixa Saxònia.

I, com ha recordat el conseller, “el porcí és el sector agroalimentari més important a Catalunya, el primer sector agrari, i amb una alta especialització en relació al conjunt estatal i la base d’una molt important indústria càrnia. El porcí català representa prop del 40% del total del porcí de l’Estat, en producció i sacrifici; parlem, doncs, d’un clúster carni-ramader que ha esdevingut una de les columnes vertebrals més sòlides de la nostra economia en els darrers anys. Això vol dir que el porcí català és competitiu, és dinàmic, és exportador i és versàtil”. A més, de 2009 a 2012, Catalunya ha incrementat més d’un 20% les seves exportacions de carn de porc. El sector del porcí català està molt avesat a exportar, però necessita d’un marc normatiu que li garanteixi estabilitat i igualtat de condicions per a ésser competitiu envers els seus competidors. En aquest sentit es reclama un marc comunitari d’acords comercials internacionals equilibrat, on prevalguin qüestions com la reciprocitat.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...