Les plantes de biogàs possibiliten la reducció de les emissions de CO2 tot afavorint la gestió de les dejeccions ramaderes

L'estratègia catalana del biogàs de Catalunya 2023-2030, en la recta final de la seva aprovació, marca com a fita multiplicar per 3,5 la producció actual de biogàs a Catalunya per passar de les 72 instal·lacions existents a més de 150 l'any 2030, reduir l'emissió de 350.000 tones de CO2 cada any i afavorir la gestió de les dejeccions ramaderes. Perquè Catalunya pugui multiplicar per 3,5 la producció actual l'any 2030 fins a representar el 5,7% del consum actual de gas natural.caldrà posar en marxa unes 80 noves instal·lacions de codigestió anaeròbia de potència tèrmica mitjana de biogàs d'1,3 MW. ÿs a dir, unes 12 plantes noves cada any, més l'adaptació d'alguns centres de tractament actuals.

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas i la directora general d’Energia, Assumpta Farran han inaugurat aquest divendres la planta de producció de biometà del dipòsit controlat de residus de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia)

Durant la visita, el conseller ha anunciat que “la Generalitat aprovarà abans de finals d’any l’Estratègia del biogàs de Catalunya 2023-2030 per incentivar la producció d’aquest gas renovable al país”, i que “només entre els anys 2024 i 2026, es preveu invertir fins a 80 milions d’euros en ajuts”.

12 noves plantes cada any

Tot plegat perquè Catalunya pugui multiplicar per 3,5 la producció actual l’any 2030 (fins als 2 TWh/any) fins a representar el 5,7% del consum actual de gas natural. Per assolir aquestes xifres, caldrà posar en marxa unes 80 noves instal·lacions de codigestió anaeròbia de potència tèrmica mitjana de biogàs d’1,3 MW. És a dir, unes 12 plantes noves cada any, més l’adaptació d’alguns centres de tractament actuals. Ara mateix n’hi ha 72 en funcionament, entre abocadors, tractaments de fangs de depuradora, residus orgànics municipals i industrials, codigestió i dejeccions ramaderes. Aquestes plantes valoritzen els materials orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per generar calor, electricitat o biometà, i també per obtenir biofertilitzants.

La mesura forma part de la transició de Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, que pretén assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. Es calcula que la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que comportarà l’increment de generació i ús del biogàs en els pròxims anys permetrà reduir l’emissió de 350.000 tones de CO2 eq/any a l’atmosfera.

Mascort ha afirmat que “a la darrera convocatòria que ha fet l’Estat de fons Next Generation destinats a plantes de biogàs, a Catalunya ens han concedit 27 projectes, dels 96 que té el Govern sobre la taula.” “Això”, ha dit el conseller, “convertirà el nostre país en un punt estratègic de la generació de biogàs de tot l’Estat.” Per al conseller, el fet que Catalunya sigui una de les regions europees amb més disponibilitat de recursos és una gran oportunitat per al territori, tant econòmica com energètica i ambiental. Per això, la Generalitat està acabant d’ultimar aquesta estratègia de biogàs i preparant tres convocatòries d’ajuts, per un import total de 80 milions d’euros.

Els ajuts es destinaran a la implantació de plantes de biogàs, a la depuració del biogàs a biometà i a les connexions fins a xarxa de distribució. La línia que s’orientarà a promoure noves instal·lacions de biogàs fomenta el tractament de dejeccions ramaderes per digestió anaeròbia de, com a mínim, el 50% de la matèria orgànica tractada, fins a un topall de subvenció de 3,5 milions d’euros, i també inclourà la promoció d’instal·lacions de tractament de digestats per valoritzar-los com a fertilitzants orgànics, i es complementarà la subvenció fins a 1 milió d’euros més. L’altra línia facilitarà la transformació del biogàs de les plantes existents a biometà, i la connexió de les que generin biometà a la xarxa de distribució de gas perquè el puguin evacuar i comercialitzar, i així prendre terreny al gas d’origen fòssil.

Afavorir el tractament de les dejeccions

Les plantes de biogàs poden oferir energia en l’entorn on s’instal·len, sigui produint electricitat, calor o biometà, dinamitzen l’economia, sobretot en zones rurals, i treuen profit del potencial local de generació d’energia renovable amb criteris d’eficiència energètica. A més, permeten aprofitar els materials orgànics residuals al nostre país per generar energia, cosa que contribueix a la millora ambiental, i afavoreixen el tractament de les dejeccions ramaderes per millorar la seva gestió i la seva valorització com a biofertilitzants.

Només en l’àmbit del tractament de les dejeccions, la nova estratègia incentivarà que es multipliquin per deu els residus tractats cada any fins a arribar als 4 milions de tones de purins, fems i gallinasses.

Transformar residus en energia neta

La planta de producció de biometà que es posa ara en marxa als Hostalets de Pierola aprofita el biogàs generat pels residus dipositats a l’abocador de Can Mata a través de la biometanització, un procés biològic en què part de la matèria orgànica dels residus orgànics es transforma, per l’acció dels microorganismes, en una mescla de gasos, el biogàs, constituït principalment per metà i diòxid de carboni i d’altres gasos en petites quantitats, com ara l’amoníac, l’hidrogen i el sulfur d’hidrogen.

El projecte, l’ha impulsat el grup PreZero, que gestiona el dipòsit controlat, amb dos socis, Waga Energy, que ha desenvolupat una tecnologia per valoritzar el biogàs amb la màxima qualitat, i Nedgia, que s’encarregarà de la distribució a través de la xarxa.Es calcula que s’injectarà prou biogàs a la xarxa per garantir el consum de gas de 14.000 llars.

 

Comparteix-me:

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...