El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat, aquest dimecres 4 de març, la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que té com a objectiu establir accions de prevenció per a reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i aprofitar-lo millor implicant l’Administració i tots els agents de la cadena alimentària.

El text també estableix que les empreses de la cadena alimentària, llevat de les microempreses, i les entitats esmentades hauran de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, i que el Govern, en col·laboració amb el Consell Català de l’Alimentació, haurà d’elaborar un pla estratègic en el mateix sentit i trametre’l al Parlament perquè s’hi pronunciï. Així mateix, el Govern haurà d’aprovar el reglament que desplegui la llei en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor, l’endemà que es publiqui al ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’.

La llei ha estat aprovada per 132 vots a favor, de tots els grups i subgrups parlamentaris, llevat de tres punts relatius bàsicament al règim sancionador, en què Cs s’ha abstingut. El Ple ha rebutjat totes les esmenes que es mantenien vives, però n’ha aprovat tres de noves signades per tots els grups i subgrups que modifiquen el text de l’exposició de motius.

Sobre la nova normativa, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari és un objectiu de país en el que fa temps que sector i administració hi estem treballant. Aquesta llei ens ha d’ajudar a tots a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i de producció i consum responsable que proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari a l’any 2030 i reduir les pèrdues alimentàries al camp”.

La consellera Jordà ha explicat que “es tracta d’una normativa pionera a Europa perquè a diferència de la llei francesa o italiana, la llei Catalana prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. És amb aquest enfocament que la llei introdueix el concepte de pèrdues alimentàries per a tots aquells aliments que es perden durant la producció primària”.

Teresa Jordà ha posat en valor els aliments i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que implica obtenir-los com a via per fer-nos conscients de la importància de no malbaratar-los. “És important considerar que les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres”, ha afirmat la consellera.

En relació a l’elaboració de la Llei, Teresa Jordà ha destacat el treball realitzat per la Comissió Interdepartamental, liderada pel Departament d’Agricultura, que integra també els departaments de Territori i Sostenibilitat, Treball, Afers Socials i Famílies, Empresa i Coneixement, Salut i Presidència, implicats en el contingut d’aquesta normativa. “Durant el transcurs de la tramitació de la llei s’han realitzat diferents reunions per elaborar esmenes tècniques a la proposició de llei que han estat traslladades als membres de la ponència al Parlament. Per a l’elaboració d’aquestes esmenes també s’han tingut en compte els diferents posicionaments del sector agroalimentari”, ha assenyalat la consellera.

Què exigeix la Llei?

La llei imposa una sèrie d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària, amb el corresponent règim sancionador. Entre d’altres obligacions, les empreses de la cadena alimentària, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments estaran obligades a:

La llei obliga a empreses, hospitals, escoles i residencies a disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments
Adoptar les mesures pertinents per aplicar la jerarquia de prioritats que estableix la llei pel que fa el destí dels excedents: primera destinació l’alimentació humana, si aixó no és possible, l’alimentació animal i si tampoc és possible, a compostatge o altres usos tècnics.

El Departament d’Agricultura s’ha avançat a les obligacions previstes a la llei i ha posat a disposició del secor agroalimentari una Guia per implementar un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i té previst organitzar seminaris tècnics a tot Catalunya sobre els 10 principis bàsics per implementar aquesta plans. El primer seminari estarà dirigit a les indústries agroalimentàries i tindrà lloc el proper 5 de març a Barcelona. (Els mitjans de comuniaicó que ho desitgin podran assistir a l’impartició d’aquests tallers).

El client s’endurà el menjar que no s’acabi

A més, el text també estableix deures específics a les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, entre els quals destaquen:

Facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú.

Utilitzar envasos, per al trasllat dels aliments no consumits, que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament a les administracions públiques

La nova normativa imposa a l’Administració pública i a la resta d’entitats del sector públic l’obligació de :

Incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Crear un sistema d’informació per a recollir i analitzar les dades resultants de la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i elaborar un Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

El Govern, amb la col·laboració del Consell Català de l’Alimentació, haurà d’elaborar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s’ha d’actualitzar amb una periodicitat màxima de cinc anys.

Mesures de suport a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

La llei també inclou una sèrie de mesures de suport i foment per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris adreçada a l’Administració pública i les empreses alimentàries, com per exemple, el foment de la recerca i la innovació, així com campanyes de sensibilització sobre la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentaris o el foment de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària.

Un altre aspecte important a destacar de la llei és la Regulació de l’espigolament, com una activitat complementària i sense ànim de lucre que té com a objectiu prevenir les pèrdues alimentàries a la producció primària. El Departament d’Agricultura tambè s’ha avançat en aquest aspecte i está a punt de publicar una Guia per a l’espigolament segur.

El malbaratament a Catalunya

A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.

L‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i de 112€ per persona i any. Pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l’emissió de 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.