La Unesco, l’organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, ha confirmat que aquest centre d’escala mundial s’ubicarà a Barcelona, on estarà actiu com a mínim fins a 2030, és a dir, al final de la Dècada de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible 2021-2030 (Ocean Decade), coordinat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI) de la Unesco
El DCC tindrà tres eixos estratègics:
- Generar coneixements sobre economia blava.
- Impulsar la innovació en aquest sector.
- Fomentar partenariats i aliances internacionals.
Seguint aquests 3 eixos, es marquen accions concretes com:
- Configurar-se com un think tank global sobre economia blava.
- Constituir el major repositori mundial de projectes privats i públics escalables i aplicables al desenvolupament econòmic dels oceans.
- Consolidar un Fons d’Inversió d’Impacte en Economia Blava amb seu a Barcelona.
- Construir una xarxa públic-privada internacional experta sobre economia blava.
- Impulsar els esdeveniments internacionals sobre economia blava que se celebren a la ciutat, principalment el Tomorrow Blue Economy.
El Centre començarà a funcionar ja aquest any amb una direcció i dues persones tècniques i la previsió és que s’ampliï a cinc persones a partir del tercer any de funcionament.
El director general d’Afers Marítims i Pesca Sostenible Antoni Espanya durant l’acte d’anunci del nomenament de Barcelona com a centre col.laborador de la UNESCO
L’Ajuntament lidera el projecte del centre en col·laboració amb el Port de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb socis científics com el Consell Superior d’Investigacions Científiques, a través del seu Institut de Ciències del Mar, i BlueNetCat, la xarxa R+D+I Marítima de Catalunya (integra més de 800 científics i científiques de les principals universitats i centres de recerca catalans i és l’instrument d’innovació i transferència de l’Agenda Marítima de Catalunya de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat), i amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El soci implementador del centre col·laborador és la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que l’acollirà a les seves instal·lacions del Port de Barcelona i s’ocuparàde la gestió del personal i del pressupost.
D’aquesta manera, Barcelona es converteix en la primera ciutat a liderar un dels deu reptes fixats per les Nacions Unides en la defensa de l’ecosistema marí i el desenvolupament d’una economia oceànica sostenible i equitativa. Fins ara, ho havien fet entitats com universitats i centres de recerca. El centre de Barcelona fixarà l’atenció en el repte número 4, que fa referència a desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa.
L’economia blava, un sector estratègic per a Catalunya i Barcelona
Des de l’any 2020 al Departament d’Agricultura mesura el dimensionament de l’economia blava a Catalunya (amb la col·laboració del CREDA). L’últim informe, que es va publicar l’any 2024 i que conté les dades de 2021 (les darreres disponibles), va mostrar que l’economia blava a Catalunya suposa un volum de negoci de 15.000 milions d’euros (el 3.3% del total de Catalunya) i un valor afegit brut de 3.800 milions d’euros (1,7% de Catalunya). A més, ocupa 104.000 persones (2,9% del total de Catalunya). I això que alguns sectors, fonamentalment el turisme, en les dades analitzades encara no havien recuperat l’activitat prèvia a la covid-19 (turisme marítim).
La candidatura de Barcelona per acollir el DCC es va presentar des de l’Ajuntament de Barcelona coincidint amb la celebració a la ciutat de la Conferència de la Dècada de l’Oceà, que va reunir fa un any més de 1.500 persones de la comunitat oceànica per posar el focus en els reptes i les oportunitats relacionades amb la sostenibilitat dels oceans.
L’economia blava és, de fet, un dels deu sectors definits com a estratègics en el pla Barcelona Impulsa, que és l’agenda econòmica de la ciutat fins al 2035, que s’enfoca a la creació de llocs de treball de qualitat i a la diversificació econòmica de la ciutat.
Aquest sector ja representa el 4,3% del PIB i un 1,4% de l’ocupació a la ciutat, i inclou activitats econòmiques com el transport i la logística marítima, l’activitat portuària, la pesca i la biotecnologia marina, el sector nàutic i esportiu, el turisme, la construcció i el manteniment naval o les energies renovables marines, entre d’altres. Amb l’obertura del DCC, Barcelona s’erigeix com el referent de la UNESCO en aquest àmbit.
La ciutat té en marxa, també, la posada en marxa de tres equipaments de referència per a l’economia blava:el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona a la Nova Bocana del Port, el pol d’innovació BlueTechPort impulsat pel Port de Barcelona i el centre Barcelona Mar de Ciència, que serà un nou Living Lab de l’oceà per la transformació social de l’Institut Ciències del Mar, centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dedicat a l’oceà i a la participació ciutadana al Port Olímpic.
Aquests projectes, que estaran en funcionament entre els anys 2027 i 2028, suposen una inversió global de 142 milions d’euros i, a banda de contribuir a reimpulsar la relació amb el litoral de la ciutat, seran espais de referència en recerca, formació, transferència de coneixement, innovació i emprenedoria vinculada al mar. En total, aquests espais ocuparan 45.000 m2 del litoral de la ciutat.
Accions que contribueixen a l’assoliment dels reptes de la Dècada dels Oceans
La Generalitat de Catalunya està totalment alineada amb els objectius de la Dècada de l’Oceà. Aquesta sincronia es veu reflectida en el treball que desenvolupa el Govern en tots els reptes identificats per la Dècada dels Oceans, i també en el repte 4 de potenciar l’economia blava sostenible (en terminologia de les Nacions Unides, l’economia oceànica sostenible).
Així, Catalunya va ser pionera a Espanya en disposar d’una Estratègia Marítima. Posteriorment, algunes comunitats autònomes han desenvolupat estratègies d’economia blava (Andalusia, Galícia, Múrcia, entre d’altres) i Espanya està treballant també en una estratègia marítima.
L’actual Pla 2023-2026 de l’Estratègia Marítima de Catalunya és ambiciós. Té 4 àmbits d’actuació, 28 objectius estratègics, 75 línies estratègiques d’actuació i 334 accions. L’àmbit 1 és justament l’impuls de l’economia blava sostenible, i concentra aproximadament la meitat de les accions de l’Estratègia (37 de les línies d’actuació i 192 de les accions): accions transversals per impulsar el coneixement, la innovació i la transició energètica en tots els sectors, i accions específiques per millorar la sostenibilitat dels principals sectors blaus catalans.
A més, la innovació és fonamental per impulsar tots els sectors, també el blau. La Generalitat de Catalunya coorganitza anualment, en col·laboració amb la xarxa BlueNetCat el Maritime Hub, un congrés de referència en innovació en economia blava. L’objectiu d’aquesta jornada és promoure l’intercanvi de coneixement sobre els temes més actuals entre els investigadors, tant de Catalunya com d’altres regions internacionals, punteres en economia blava (Portugal, Flandes, aquest any tindrem a Quebec).
La Generalitat de Catalunya també potencia la dimensió internacional de la política marítima. Participa en organismes internacionals de la pesca, d’aqüicultura i també de política marítima. La Generalitat de Catalunya té dos accions reconegudes com a accions de la Dècada dels Oceans, dutes a terme en col·laboració amb ICATMAR. Es tracta de les accions: “Avaluació adaptativa de la pesca en un oceà en canvi” i “Posar les dades d’Oceanografia a l’abast de tothom”.
Un projecte clau per a l’economia blava a Barcelona i Catalunya
Projectes com el futur centre col·laborador de la Dècada dels Oceans són clau per a aquest full de ruta i contribueixen tant a la generació de llocs de treball especialitzats en centres de recerca i empreses del sector com a atraure iniciatives d’inversió i generar startups innovadores.
Decàleg dels 10 reptes a abordar des del pla d’execució de la Dècada dels Oceans:
Repte 1: Comprendre i combatre la contaminació marina
Repte 2: Protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat
Repte 3: Alimentar de forma sostenible la població mundial
Repte 4: Desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa
Repte 5: Desbloquejar solucions al canvi climàtic basades en l’oceà
Repte 6: Augmentar la resiliència de la comunitat davant els perills oceànics
Repte 7: Ampliar el sistema mundial d’observació de l’oceà
Repte 8: Crear una representació digital de l’oceà
Repte 9: Habilitats, coneixements tecnologia i participació per a tothom
Repte 10: Restaurar la relació de la humanitat amb l’oceà
