La representant de la UNESCO felicita les institucions catalanes per haver-se erigit com a líders en la tasca de reserva d’un espai natural i fer-lo compatible amb el seu desenvolupament econòmic i social
[foto]
La conservació dels principals elements que configuren la biodiversitat de la reserva és un dels principals eixos de treball. Aquesta conservació s’exerceix a través de l’acompliment de diferents plans específics:
– Pla de conservació que incorpora, tal com recull el Pla d’acció, els elements d’interès natural i ecològic de la zona de transició, així com estratègies i línies d’acció específiques per als espais de la zona tampó, exclosos de l’àmbit del Pla especial (Cingles del Bertí, Riera d’Arbúcies).
– Pla d’ús públic, que té en compte tots els equipaments i serveis d’atenció a la ciutadania i visitants, s’incorpora de fet, dins d’un document estratègic i de programació d’abast més ampli, la Carta Europea de Turisme Sostenible.
– Pla per al desenvolupament socioeconòmic, que té es fonamenta en línies d’ajut (subvencions) als habitants de la Reserva de la Biosfera (per l’àmbit forestal, agrari, i cultural).
– Pla de seguiment, inclòs dins del Pla de conservació, ha d’incorporar paràmetres fonamentalment socioeconòmics de l’àmbit de la Reserva.
– Plans d’acció per a l’energia sostenible: alguns municipis de la reserva han elaborat aquest plans inscrits dins del Pacte dels alcaldes per a l’assoliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic.
– Pla d’acció de la Carta Europea de Turisme Sostenible: abasta tot l’àmbit de la Reserva de la Biosfera, estableix una estratègia concertada per al desenvolupament turístic, amb un Fòrum
permanent i diferents grups de treball establerts.
– Pla d’acció de l’estratègia d’educació ambiental: el Parc Natural del Montseny ha elaborat una document estratègic per a l’educació ambiental que, per la seva vocació, depassa l’àmbit estricte de l’espai protegit.
[foto]
El 28 d’abril de 1978 la UNESCO va declarar el massís del Montseny com a Reserva de la Biosfera, una figura del programa l’Home i la Biosfera (Man and Biosphere – MAB), que té com a finalitat establir una base científica per millorar la relació entre els éssers humans i el medi ambient en un territori determinat.
Feia poc que la Diputació de Barcelona, concretament el juliol de 1977, i després la Diputació de Girona, al gener de 1978, havien declarat el massís parc natural a tenor de la legislació urbanística aleshores vigent i dotant-lo d’un pla especial de protecció. No va ser fins al 1987, que la Generalitat de Catalunya declararia el Montseny parc natural, en base a la Llei d’espais naturals del 1985.
El mateix 1978 obria les portes l’Escola de Natura Can Lleonart, la primera a Catalunya i de tot l’Estat espanyol, impulsada pel Zoo de Barcelona. Des d’aleshores, aquest equipament situat dins el Parc Natural del Montseny, concretament a la vall de Santa Fe, ha estat un referent del món educatiu per a milers i milers d’escolars que han seguit alguna de les seves activitats i programes pedagògics.
Durant molts anys, els límits de la reserva de la biosfera eren coincidents amb el mateix àmbit de protecció del parc natural primigeni, i únic parc natural a Catalunya i a l’Estat espanyol congestionat per dues diputacions. Però el 2014, la UNESCO va aprovar -a petició dels seus gestors i amb el suport dels municipis implicats- l’ampliació de l’àmbit de la reserva a tot el territori dels 18 municipis que conforma el parc natural, passant així dels poc més de 30.000 a més de 100.000 hectàrees de superfície.
El 2018, el Parc Natural del Montseny celebra doncs, una doble efemèride: el 40è aniversari de la seva declaració com a Reserva de la Biosfera, el 28 d’abril de 1978, i l’inici de les activitats educatives a l’entorn de l’Escola de Natura Can Lleonart, el febrer de 1978.
Per aquest doble motiu s’ha considerat oportú promoure un programa d’actes per commemorar aquesta doble celebració, en diferents àmbits, tot aprofitant al màxim aquells que ja estaven programats i que es celebren de forma en l’àmbit territorial del Parc.
Balanç positiu de la feina feta al Parc Natural del Montseny com a Reserva de la Biosfera al llarg d’aquests 40 anys- Aquest ha estat el missatge de la presidenta, Mercè Conesa, en l’acte celebrat per commemorar l’aniversari de la declaració realitzada per la UNESCO, en què també ha participat el diputat de la Diputació de Girona, Albert Gómez, el director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcón, i la responsable del programa Ecologia i Biodiversitat de la UNESCO, Maria Rosa Cárdenas
A l’acte de commemmoració del 40è aniversari de la declaració realitzada per la UNESCO, la presidenta de la Diputació de Barcelonja, Mercè Conesa ha remarcat que el compromís de la Diputació de Barcelona amb el Parc Natural del Montseny va més enllà de la col·laboració institucional entre administracions, per implicar-hi plenament el conjunt de la societat: «Aquest és el repte que ens hem marcat i que va més enllà de la feina feta, que ha estat positiva per a la societat, per al país i per a les generacions futures, per posar la mirada en tot el que ens queda per fer». La presidenta també ha assenyalat que «des de la Diputació de Barcelona hem analitzat el procés de desertització de bona part del territori, tal com ens adverteixen de Nacions Unides que diu que l’any 20150 el 70% de la població mundial viurà en àrees urbanes», per afegir: «Això ja està passant a Catalunya, on el 70% de la població ja està vivint en zones metropolitanes. Per tant, hem de trobar oportunitats per a les comunitats locals per evitar-ho, perquè se sentin protagonistes d’un territori amb més oportunitats de futur. Aquest ha de ser un dels eixos que ens ha de guiar per solucionar-ho»
Per la seva banda, el diputa de Noves Tecnologies de la Diputació de Girona, Albert Gómez, ha volgut remarcat rel compromís que ha de tenir la societat amb el model de desenvolupament que està marcat pel Montseny, un desenvolupament caracteritzat per l’aprofitament humà i per la salut del territori.
També el director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcón, ha volgut posar de relleu la importància del Montseny per l’educació ambiental, un concepte que va sorgir l’any 1978 amb l’obertura del primer equipament d’educació ambiental a Can Lleonart, impulsada des del mateix Zoo amb acord amb la Diputació, i que ha estat referent educatiu i de recerca mediambiental al llarg de tots aquests anys.
Alarcón també ha fet referència a una de les especies de fauna endèmica descobertes al Montseny com és el tritó, un amfibi en perill d’extinció, un projecte de recerca en el que també estan implicats com a zoo i que l’ha de marcar com a nou model d’equipament de divulgació científica en un moment de ple procés de transformació.
Finalment, la responsable del programa Ecologia i Biodiversitat, Maria Rosa Cárdenas, ha volgut recordar que el Montseny va ser una de les primeres reserves de la biosfera, un programa que va passar d’una conservació dura pels territoris a entendre que el seu futur havia d’anar de la ma de les poblacions locals. «No puc més que felicitar-los perquè han fet un bon treball. Altres reserves els ha estat difícil adaptar-se, però vostès són líders en protegir la Reserva i promoure el desenvolupament econòmic i social de la mateixa» ha dit la representant de la UNESCO.
En aquesta línia, Cárdenas també ha dit que això és el que ha passat al Montseny, que l’any 2014 va passar de 30.000 ha més de 100.00 ha amb la incorporació del tot el territori dels municipis implicats. Cárdenas ha manifestat estar impressionada pel treball realitzat al llarg d’aquests anys al Montseny, i remarcar que des d’aquí es lidera un dels projectes pel conjunt de les més d e600 reserves de la biosfera que hi ha en tot el planeta, com és el de gènere, i que també està treballant en la línia de joves, uns temes de gran importància pel conjunt de la població de cara a donar sortides laborals i d’igualtat als seus habitants.
