Augmenten els litigis climàtics, que en cinc anys passen a duplicar-se

L'informe Global Climate Litigation Report: 2023 Status Review ell Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) que realitza una anàlisi de les causes judicials sobre el canvi climàtic a nivell mundial afirma que els litigis climàtics han crescut d'una manera important passant de 884 casos el 2017 a 1.550 el 2020 i 2.180 el 2022.
 Aquest informe global de litigi climàtic: revisió de l’estat del 2023 mostra que la gent recorre cada cop més als tribunals per combatre la crisi climàtica.
Les dades del darrer informe, presentat aquest juliol, indiquen que els litigis s’han presentat davant de 65 jurisdiccions diferents, incloent-hi tribunals, òrganismes quasijudicials i òrgans jurisdiccionals internacionals i regionals (com a procediments especials a les Nacions Unides i altres tribunals d’arbitratge).
La majoria dels casos s’han presentat davant d’organismes dels Estats Units destacant també que, al voltant del 17% dels casos, es notifiquen en països en desenvolupament, incloent-hi els petits Estats insulars en desenvolupament. Nens i joves, grups de dones, comunitats locals i pobles indígenes, entre d’altres, exerceixen un paper destacat en la presentació d’aquests casos.

Els litigis climàtics es converteixen en una part integral de l’estratègia per garantir l’acció i la justícia climàtiques. Està tenint un efecte d’augment de la protecció dels grups més vulnerables de la societat, així com a una major rendició de comptes, transparència i justícia, cosa que obliga els governs i les corporacions a perseguir metes més ambicioses de mitigació i adaptació al canvi. climàtic. Categories de conflicte

La majoria dels litigis climàtics analitzats tenen en compte les categories de conflicte següents:

– Qüestions relacionades amb els drets humans i la seva integració al dret internacional i les constitucions nacionals.
– Manca d’aplicació de lleis i polítiques nacionals relacionades amb el clima.
– Accions per evitar lextracció de combustibles fòssils.
– Litigis en relació amb qüestions de divulgació climàtica i greenwashing.
– Reclamacions en relació amb la responsabilitat corporativa per danys climàtics.
– Reclamacions sobre manca dadaptació als impactes del canvi climàtic.

En relació amb aquesta qüestió, es preveu que creixeran els casos relacionats amb les migracions climàtiques, els casos presentats per afectats pel canvi climàtic (pobles indígenes, comunitats locals i altres grups) i els casos que aborden la responsabilitat per esdeveniments climàtics extrems.

L’infome, presentat el juliol d’aquest 2023, analitza diversos casos clau de litigis climàtics:

- El Comitè de Drets Humans de l'ONU conclou que Austràlia viola les seves obligacions en relació amb els drets humans dels illencs de l'Estret de Torres viola per la seva inacció climàtica.
- La Cort Suprema del Brasil reconeix que l'Acord de París és un tractat de drets humans, que gaudeix d'estatus “supranacional”.
- Un tribunal holandès ordena a Shell que compleixi l'Acord de París i redueixi les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030 en un 45% respecte als nivells del 2019 per al 2030.
- Un tribunal alemany anul·la parts de la Llei Federal de Protecció del Clima perquè són incompatibles amb els drets a la vida i la salut.
- Un tribunal de París sosté que la inacció climàtica de França i l'incompliment dels objectius de pressupost de carboni han causat danys ecològics relacionats amb el clima.
- Un tribunal del Regne Unit sentencia que el govern incompleix preceptes de la Llei de Canvi Climàtic del 2008 en aprovar la seva estratègia de zero emissions netes.

Han començat els procediments per obtenir opinions consultives sobre el canvi climàtic de la Cort Internacional de Justícia i el Tribunal Internacional del Dret del Mar pels petits Estats insulars en desenvolupament.

 

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...