Augmenten els exemplars d’esparver cendrós a Catalunya

Amb més d'un centenar de parelles, la presència d'aquesta au protegida ha augmentat a la Plana de Lleida, l'Empordà i les Terres de l'Ebre. Aquest és un rècord històric d'una au rapinyaire de mida mitjana que nia a terra entre matolls espessos o grans herbassars com els grans camps de cereal o farratgeres.

Tècnics de Fauna del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han comptabilitzat 102 parelles d’esparver cendrós a Catalunya. Aquest any 2021 es va localitzar 81 nius de l’espècia a la Plana de Lleida, 14 al Montsià, i 7 a l’Empordà, essent el primer cop que el nombre de nius supera els 100.

Les campanyes de localització i protecció de nius als camps de cereal amb la col·laboració dels Agents Rurals han donat resultats molt positius en l’augment i manteniment de la població de l’esparver cendrós. Des que l’any 2016, en què es va incrementar la protecció dels nius afegint-hi unes tanques de protecció contra els predadors terrestres, l’èxit dels nius s’ha incrementat notablement.

Actualment, gràcies a la implicació de la pagesia i a les campanyes de salvament de nius realitzades conjuntament entre tècnics propis, Agents Rurals, i personal contractat, els nius són protegits, evitant la sega d’un quart d’hectàrea (2.500m2) al voltant del niu, i col·locant una petita tanca que minimitzi la predació. Aquestes actuacions han permès recuperar l’espècie.

Espècie gairebé extingida en els anys 80

A Catalunya es va considerar en perill d’extinció imminent en els anys 80, arribant a niar tan sols 2 parelles, fins que es va iniciar les actuacions de protecció dels nius de la Plana de Lleida i de l’Empordà a partir, principalment dels anys 90.

Aquesta protecció ha consistit en localitzar els nius i evitar la sega d’un quart d’ hectàrea al voltant d’aquest niu fins que volessin els polls, tot indemnitzant l’agricultor. Posteriorment, l’espècie també va colonitzar el Montsià (on nidifica exclusivament en garrigues) gràcies a l’increment d’exemplars de Castelló de la Plana. Tot això va comportar un augment de la població de l’esparver cendrós a Catalunya fins a unes 90-100 parelles els darrers anys, uns valors superiors als que es coneixien el 1970.

 

Comparteix-me:

La majoria de boscos madurs de Catalunya es troben al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

S'ha analitzat el grau de maduresa forestal de 20 boscos i s’ha constatat que presenten uns dels valors més elevats de Catalunya i Espanya, perquè, en conjunt, tenen més arbres...

La Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona reclama un compromís polític clar

L'objectiu de la iniciativa és situar les comunitats energètiques en l'agenda política municipal i reclamar una política pública clara i articulada. El document "Compromisos per a l'impuls de les comunitats...

El Fons Climàtic ha impulsat la millora d’una cinquantena de línies de bus interurbà arreu de Catalunya

Les actuacions han permès crear noves connexions, augmentar expedicions i millorar la mobilitat sostenible tant en àmbits urbans com rurals...