Augmenten els exemplars d’esparver cendrós a Catalunya

Amb més d'un centenar de parelles, la presència d'aquesta au protegida ha augmentat a la Plana de Lleida, l'Empordà i les Terres de l'Ebre. Aquest és un rècord històric d'una au rapinyaire de mida mitjana que nia a terra entre matolls espessos o grans herbassars com els grans camps de cereal o farratgeres.

Tècnics de Fauna del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han comptabilitzat 102 parelles d’esparver cendrós a Catalunya. Aquest any 2021 es va localitzar 81 nius de l’espècia a la Plana de Lleida, 14 al Montsià, i 7 a l’Empordà, essent el primer cop que el nombre de nius supera els 100.

Les campanyes de localització i protecció de nius als camps de cereal amb la col·laboració dels Agents Rurals han donat resultats molt positius en l’augment i manteniment de la població de l’esparver cendrós. Des que l’any 2016, en què es va incrementar la protecció dels nius afegint-hi unes tanques de protecció contra els predadors terrestres, l’èxit dels nius s’ha incrementat notablement.

Actualment, gràcies a la implicació de la pagesia i a les campanyes de salvament de nius realitzades conjuntament entre tècnics propis, Agents Rurals, i personal contractat, els nius són protegits, evitant la sega d’un quart d’hectàrea (2.500m2) al voltant del niu, i col·locant una petita tanca que minimitzi la predació. Aquestes actuacions han permès recuperar l’espècie.

Espècie gairebé extingida en els anys 80

A Catalunya es va considerar en perill d’extinció imminent en els anys 80, arribant a niar tan sols 2 parelles, fins que es va iniciar les actuacions de protecció dels nius de la Plana de Lleida i de l’Empordà a partir, principalment dels anys 90.

Aquesta protecció ha consistit en localitzar els nius i evitar la sega d’un quart d’ hectàrea al voltant d’aquest niu fins que volessin els polls, tot indemnitzant l’agricultor. Posteriorment, l’espècie també va colonitzar el Montsià (on nidifica exclusivament en garrigues) gràcies a l’increment d’exemplars de Castelló de la Plana. Tot això va comportar un augment de la població de l’esparver cendrós a Catalunya fins a unes 90-100 parelles els darrers anys, uns valors superiors als que es coneixien el 1970.

 

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...