El baròmetre també indica que el sector percep un enduriment de les condicions d’obtenció de finançament.
L’ estudi indica que creix fins el 30% el nombre d’agents empresarials (majoristes, distribució, indústria i productors) que decideixen invertir en innovació com a eina per sortir de la crisi. Segons les dades, el 17,3% dels productors i el 29,2% dels majoristes aposten per la innovació, quan en el segon trimestre les xifres estaven en nivells del 6,6% i del 8,8% respectivament. De fet, la indústria, els majoristes i la distribució ressalten la innovació com a factor clau per a incrementar la competitivitat en el els propers anys.
Amb tot, les empreses mantenen la contenció de despeses i costos com a mesura prioritària per afrontar la crisi (oscil·la entre el 64% dels majoristes i el 80,9% dels productors). Aposten per reduir costos com a factor més important per a ser competitiu. Encara en relació a la crisi, els agents perceben que s’ha endurit les condicions per concedir un crèdit per al finançament. Els productors són els que perceben un major risc de tancament, situant-se en el 27,5% enfront de la mitjana de la resta de subsectors (majoristes, indústria i distribució) que estan per sota del 10%.
Així, el secretari general del DAR ha remarcat que el nou baròmetre constata “un canvi radical en la manera d’afrontar la crisi, el sector s’adona que la via de reducció de costos per sortir-ne s’ha exhaurit, i ara passa a ser-ho la innovació, confirmant la idea que la crisi obliga a repensar-nos”.
Castella ha incidit en la ferma aposta del Govern català i, en concret del DAR, per la innovació, com demostra les polítiques de suport a la R+D+i, a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que ha vist reforçat el seu pressupost amb un increment d’un 11,58%, amb un import global de 42 milions d’euros, davant la contenció del pressupost global del Departament per a aquest 2010. A més, ha recordat diverses mesures habilitades pel DAR, conscient de les dificultats de finançament del sector, com ara avançar a octubre de 2009 el 50 per cent del Pagament Únic que s’havia d’abonar el gener de 2010, i habilitar crèdits a interès zero per als processos de transformació i de comercialització en l’àmbit de l’agroindústria amb un import total de 33 milions d’euros, als quals se sumen els 26,5 milions de subvenció destinats pel mateix concepte.
En la mateixa línia de pal·liar la situació del sector, Castella també ha fet referència al pla de xoc amb un paquet d’una vintena de mesures a curt termini que el conseller Joaquim Llena presentarà al Govern en el proper Consell Executiu per tal de facilitar l’accés al circulant, el finançament i la reducció de costos amb especial atenció al sector productor, però també a les cooperatives i a la indústria agroalimentària; i el debat monogràfic que tindrà lloc properament al Parlament de Catalunya per tal de posar les bases de les solucions més a mig i llarg termini.
Pel que fa als consumidors i al seu comportament envers la crisi, el 71,5% de consumidors catalans ha modificat els seus hàbits de compra de productes alimentaris per tal de reduir despeses durant el quart trimestre de 2009, un nivell molt superior al de l’anterior onada del segon trimestre en què se situava en el 47,3%. Els que han canviat d’hàbits sobretot compren més marques del distribuïdor, més productes en oferta, més productes bàsics enlloc de productes de caprici i fan més planificació de la llista de la compra. També s’ha produït un lleuger augment de la presència de productes de marca blanca: els qui compren més marca blanca que líder passa del 26,4% durant el segon trimestre de 2009 al 29,9% durant el quart trimestre; i els que afirmen comprar tanta marca líder com blanca ha passat del 39% al 42,6%. El 56,8% dels consumidors pensa que els preus es mantindran estables i només un 6,4% creu que disminuiran, enfront a poc més d’un terç que creu que augmentaran. Aquestes són les principals conclusions del “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” del quart trimestre de 2009.
En aquest context, Castella ha volgut remarcar la satisfacció que l’informe palesa quant a la qualitat i a la seguretat dels productes catalans; i, en aquest sentit, també la importància dels programes i accions de foment de la qualitat agroalimentària (distintius d’origen i qualitat, producció agrària ecològica, i integrada, etc.).
Marge comercial
En l’àmbit dels marges comercials, tots els agents empresarials del sector (majoristes, distribució, indústria i productors) coincideixen a situar els productors com el col•lectiu que menys marge obté. Així mateix, tots els agents menys els majoristes, mostren disposició a establir estratègies d’actuació o de col·laboració conjunta per afrontar la crisi amb la resta d’agents del sector agroalimentari. Els agents més proclius a establir una certa col·laboració amb la resta de graons de la cadena agroalimentària són els distribuïdors. El 56% es mostra totalment o bastant disposats a aquestes aliances. En aquest punt, el secretari general ha destacat que es confirma la percepció que el sector productor és l’agent de la cadena agroalimentària més perjudicat quant als marges i, el rellevant paper que hi pot jugar tant el nou Observatori de Preus Agroalimentaris. Una altra eina serà el Codi de Bones Pràctiques.
Confiança del consumidor
L’Índex de confiança global del sector durant el 4t trimestre de 2009 es manté en valors molt similars al d’altres consultes (52,7) i per sobre del valor amb el qual es tancava el 2008. En el cas concret dels consumidors, creix el seu grau de confiança del 53,7% al 57%, i un dels elements d’aquest fet és la reducció del preu de certs aliments. També augmenta la confiança dels consumidors en les marques líders que segueixen sent les que disposen de més confiança mentre que les més barates són les que menys en tenen. Per la seva banda, els supermercats són el tipus d’establiments comercials que desperten més confiança entre els consumidors (81,5%).
En canvi, la satisfacció mitjana dels agents empresarials s’ha mantingut gairebé igual durant 2008 i 2009, passant del 48,1 de fa dos anys al 48,5 amb què es tancava aquest any passat. El subsector dels productors és el que abaixa la mitjana ja que té un menor índex de confiança (43,6), mentre que la de la resta d’agents (majoristes, distribució i indústria) se situa entorn del 50,0. També són els productors els qui perden més confiança en aquest darrer trimestre (un 7%) i se situen a nivells molt similars als de finals de 2008. La pèrdua de confiança es dóna en tots els àmbits, però sobretot en els elements comercials i, més concretament, es tradueix en una valoració força crítica de l’evolució de les vendes i els marges, i de les perspectives per als propers mesos en aquests aspectes.
Castella ha mostrat la seva satisfacció pel fet que el Baròmetre constata la millora de l’índex de confiança del consumidor, alhora que una certa preocupació pel descens en el cas de la percepció dels agents empresarials, i ha vinculat la davallada de la confiança del productor a la crisi de preus, confirmant-se així la diagnosi que el Departament ve fent fa mesos.
En l’àmbit de conjuntura, els valors obtinguts per part dels agents empresarials en el segon semestre de 2009 són lleugerament més positius que els de la primera meitat de l’any, i l’evolució interanual és positiva. Les valoracions més positives per part dels agents empresarials segueixen donant-se pel que fa a la competitivitat de l’empresa en l’exportació i a la capacitat de fer front a les importacions de productes.El secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella; el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers; i el director de l’Àrea d’Investigació de Mercats i Màrqueting de l’Institut Cerdà, Agustí Filomeno, juntament amb el director dels Serveis Territorials del DAR a Lleida, han presentat avui, a la seu del DAR a Lleida, “El Baròmetre de la situació i de les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” del segon semestre de 2009″.
