Variabilitat en els limícoles

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 73.069 exemplars (23% del total). En termes generals, la població global durant aquest hivern ha estat superior (+13%) al nivell de referència. Malgrat tot, hi ha una gran variabilitat entre espècies. La majoria de limícoles que mostren una marcada preferència pels aiguamolls naturals han presentat valors normals o molt alts, com ara el territ variant Calidris alpina (37.939 exemplars, +39%) o el bec d’alena Recurvirostra avosetta (3.591 exemplars, +219%), mentre que les més dependents dels arrossars inundats han mostrat decrements molt significatius, com ara la fredeluga Vanellus vanellus (-51%, amb 7.242 exs.) o la daurada grossa Pluvialis apricaria (-55%, amb 1.750 exs.), fet que s’ha anat repetint en els darrers anys.

Rècord de flamencs

La població d’ardeids (6.470 exs.) ha presentat un contingent molt baix (un 50% per sota del nivell de referència) i ha afectat especialment les espècies més abundants a l’hivern, com l’esplugabous Bubulcus ibis (-73%), el martinet blanc Egretta garzetta (-64%) i el bernat pescaire Ardea cinerea (-51%). Altres dades particularment notables corresponen a les xifres significativament baixes de corb marí gros Phalacrocorax carbo, amb solament 2.011 exemplars (-46% en relació al nivell de referència). En sentit contrari, s’han produït rècords de tota la sèrie històrica de capó reial Plegadis falcinellus (amb 11.358 exemplars) i de flamenc Phoenicopterus roseus (21.146 exemplars).

Pèrdua de capacitat d’acollida

Dins d’aquesta gran variabilitat, la superfície inundada d’arrossars al gener de 2022 ha estat del 57,9%, xifra que no s’assolia des de 2016. Les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre proporcionen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el delta de l’Ebre com a zona humida.

La sèrie temporal de dades entre el període d’inundació generalitzada (2005 -2010) i el període amb limitacions de la inundació (2011-2022) comença a ser suficientment perllongada com per a començar analitzar estadísticament les conseqüències d’aquest canvi agronòmic, per bé que cal tenir en compte l’alta variabilitat de la superfície inundada anual que s’ha produït darrerament. Igualment, existeixen altres factors, de tipus extern, que també tenen una alta influència en el nombre d’ocells que hivernen cada any al delta de l’Ebre, com ara la cruesa hivernal a les zones d’origen (nord i centre d’Europa) o l’èxit reproductor anual.

Tot i que enguany s’ha assolit un màxim històric de població en general, la diferència entre els valors globals (incloent-hi totes les espècies) dels dos períodes amb diferent nivell d’inundació, és molt petita (+4%), dada que induiria a pensar que els canvis han estat poc significatius. Malgrat tot, les diferències són força evidents si es consideren separadament els valors d’aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d’hivernada dels d’aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals.

Així, ocells com l’ànec blanc Tadorna tadorna, el flamenc Phoenicopterus roseus, el territ variant Calidris alpina o el bec d’alena Recurvirostra avosetta, espècies altament dependents d’aiguamolls salobres o salins, continuen experimentat creixements molt significatius (+21-133%). Contràriament, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d’alimentació han sofert davallades ràpides de gran magnitud, com ara l’esplugabous Bubulcus ibis (-57%), el martinet blanc Egretta garzetta (-53%), la daurada grossa Pluvialis apricaria (-40%) i la fredeluga Vanellus vanellus (-34%).

Compromís de conservació

Des d’una perspectiva global i a llarg termini, es preveu la disminució significativa de la capacitat d’acollida del delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, i un decrement de moltes de les poblacions d’ocells aquàtics. Algunes d’aquestes espècies (daurada grossa, martinet blanc, valona Tringa glareola) han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable.

Per altra banda, també existeix, sota l’empara de l’AEWA (Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics, derivat del Conveni de Bonn), un compromís de conservar les poblacions d’ocells aquàtics migratoris.

Dades a escala global

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtids, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de cada zona humida. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha portat a terme enguany gràcies a la participació de 27 observadors, sobretot tècnics del parc natural i agents del Cos d’Agents Rurals.

Aquest hivern, malauradament, la participació del voluntariat ha tornat a estar força limitada a causa de les mesures de contenció per la COVID-19. El període de realització del cens (3-24 de gener) s’ha desenvolupat amb normalitat, ja que han predominat unes condicions meteorològiques anticiclòniques. La realització d’aquest recompte comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls) com per les grans concentracions d’ocells que s’hi donen.