La captura i l’emmagatzematge de CO2 és una de les mesures que contempla el tercer informe del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de la ONU (IPCC) pels països que, com Espanya, tenen dificultats per complir els compromisos de reducció d’emissions a causa del seu model productiu encara massa basat en els combustibles fòssils, fonts de CO2.
En aquest sentit, la vicepresidenta Maria Teresa Fernandez de la Vega, ha explicat que amb aquest projecte es dóna un pas endavant cap al compromís de la UE de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que amb aquesta mesura Espanya s’incorporaria a les disposicions de la directiva europea 2009/31/CE adaptant-la a la realitat industrial, geològica i energètica del país.
La previsió del govern és construir-hi una estructura subterrània amb capacitat per a emmagatzemar grans quantitats de CO2, que seria captat de les indústries emissores i injectat i confinat en una formació geològica subterrània adequada. Tot i que tant les instal•lacions d’emmagatzematge com les canonades de transport s’hauran de sotmetre a les normes que avaluen l’ impacte ambiental, el decret emès pel govern regula l’activitat d’emmagatzematge geològic de CO2 i conté algunes previsions puntuals pel que fa a la captura i el transport.
Plantes de residus de CO2
El que queda a l’aire és si l’emmagatzematge de CO2 serà una mesura de xoc per donar compliment als compromisos de reducció mentre es potencia l’ús de fonts d’energia renovables i netes amb uns objectius clars d’apostar per aquest tipus d’energia, o si es continuarà amb el mateix model productiu mentre es van creant plantes de residus de CO2, un gas contaminant que quedaria emmagatzemat de forma permanent. Si no es veu una voluntat clara d’apostar per les tecnologies netes, el CO2 passarà a ser un residu més que anirem guardant i acumulant, sense saber què fer-ne. Com a residu que és, a les emissions de CO2 s’hauria d’aplicar el decàleg de les R, en aquest cas dues: reduir i restituir.
