Aquest any 2020, ha finalitzat la vigència de l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC20) que va incloure l’avaluació dels impactes del canvi climàtic, d’acord amb l’estat del coneixement, i un seguit de mesures d’adaptació per a esdevenir menys vulnerables a aquests impactes. Ara, mitjançant el portal de participació ciutadana de la Generalitat: ‘Participa.gencat.cat’, s’inicia el camí per a planificar una nova Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic per al període 2021-2030 (ESCACC30) i, amb aquest objectiu, arrenca un procés participatiu perquè la ciutadania pugui incidir en la definició i l’elaboració de mesures d’adaptació a incloure en la nova ESCACC30, unes mesures que ajudin a reduir la vulnerabilitat dels territoris, dels àmbits socioeconòmics i dels sistemes naturals als impactes actuals i futurs del canvi climàtic. Aquest procés participatiu té, com a lema central, Actua! #EtsElCanvi.
Tres eixos de debat
El procés participatiu es centrarà en 3 eixos de debat vinculats a l’adaptació als diferents impactes del canvi climàtic, sobre els quals es subministrarà informaciói coneixement expert i, així, recollir les propostes i la priorització de mesures d’adaptació per part de la ciutadania, les entitats i els actors interessats.
- Eix 1. Aigua, aliments i boscos
El canvi climàtic és una realitat contrastada que incrementa la pressió existent sobre el territori, els sistemes agro-forestals i la gestió de l’aigua. Així, els seus impactes incrementen el nivell de vulnerabilitat actual a les conques dels nostres rius. La reducció de cabals circulants en el darrer sexenni i les projeccions dels escenaris futurs conclouen en una evident reducció en la disponibilitat d’aigua per als ecosistemes i les activitats humanes que en depenen.
Què podem fer per adaptar-nos-hi? Hi ha alternatives diverses com l’eficiència, entesa com el manteniment de la producció amb menys aigua, l’estalvi, entès com el retorn al riu de la millora en l’eficiència per al reg agrícola, l’aportació de nova aigua en línia costanera a partir de la dessalinització i l’ús d’aigua regenerada, o la interconnexió de les conques dels rius catalans. La despoblació, l’abandonament de conreus, la pèrdua de la ramaderia extensiva i la manca de gestió forestal són factors que incrementen la nostra exposició i sensibilitat als impactes del canvi climàtic i, per tant, la vulnerabilitat.
Una dada que il·lustra la gestió insuficient del territori i, per tant, la nostra vulnerabilitat, és el fet que la població activa dedicada a l’agricultura tot just arriba a l’1% de la població activa total a Catalunya; una població activa que depèn de les indústries afins al sector, i cada cop hi ha menys explotacions agràries familiars i més explotacions de perfil empresari-industrial.
- Eix 2. Infraestructures
Una de les conclusions de l’ESCACC20 vigent és la manca de coneixement sobre la vulnerabilitat de les infraestructures en general i de transport i mobilitat en particular (xarxes viàries i ferroviàries).
Fenòmens meteorològics extrems com la tempesta Glòria han subratllat aquesta vulnerabilitat en algunes de les infraestructures del nostre país. En general, la reparació de danys es basa en reposar al mateix lloc allò malmès, si bé ja hi ha alguna experiència que planteja repensar elements essencials com el traçat i les dimensions de les infraestructures malmeses.
- Eix 3. Agenda urbana | Agenda rural
Entre d’altres objectius, la Unió Europea ha apostat per l’Agenda Urbana com a mecanisme que ha de facilitar l’adaptació als impactes del canvi climàtic. També el Govern de Catalunya. Però la superfície urbana només és el 6% de la superfície del país. D’altra banda la provisió de serveis, cultura, aigua, benestar i aliments de les ciutats costaneres té un cost. En el context de l’adaptació, i tenint en compte que la superfície forestal i agrícola suposa el 94%, fora plantejable complementar l’Agenda Urbana amb una Agenda Rural.
Les aportacions rebudes en les sessions deliberatives d’aquests tres eixos de debat seran valorades per l’OCCC, i les que siguin avaluades positivament s’incorporaran a l’ESCACC30 . El procés participatiu acabarà amb una fase de retorn a la ciutadania per a explicar quines aportacions han estat incorporades i quines han estat desestimades, amb una explicació sobre els motius de la seva inclusió o exclusió.
Al web de l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic es poden consultar diferents materials, infografies (estàtiques i dinàmiques) i documents.
Com participar?
Es realitzaran 3 seminaris (un per a cada eix de debat) oberts a tota la ciutadania. Diverses persones expertes exposaran la seva visió per a cada eix de debat, quins són els impactes del canvi climàtic, els reptes i les oportunitats. La durada de les sessions és de dues hores, de 18.00 h a 20 h del vespre.
Es realitzaran 3 sessions de debat (una per a cada eix de debat), obertes a la participació de la ciutadania i les entitats i actors interessats per a deliberar possibles mesures/accions d’adaptació al canvi climàtic relacionades amb els impactes i la vulnerabilitat dels territoris, dels àmbits socioeconòmics i dels sistemes naturals. Per a participar a les sessions caldrà inscripció prèvia que es realitzarà mitjançant una plataforma en línia. Es recomana assistir abans als seminaris amb experts sobre els eixos de debat. Les sessions duraran 2.30 h.: de 18.h a 20.30 h del vespre.
- La participació en línia es farà mitjançant un qüestionari per conèixer quins són els impactes del canvi climàtic que més prioritzen les persones, un espai per recollir les propostes sobre els diferents eixos de debat.
- Sessions de debat autogestionades Les sessions autogestionades són sessions de treball i debat conduïdes i dinamitzades de forma autònoma per organitzacions, entitats o col·lectius que tinguin interès en contribuir en l’elaboració de l’ESCACC30 i vulguin fer arribar propostes. Per fer-ho hi ha unes pautes en forma de guia que permet a les organitzacions, entitats o col·lectius fer llur propi procés participatiu.
Fases del procés
Des d’ara, doncs, ja és possible informar-se sobre el procés participatiu de l’ESCACC30 i accedir a tota la informació sobre els impactes del canvi climàtic i les vulnerabilitats. Els seminaris amb experts i les sessions deliberatives s’iniciaran la setmana del 18 de gener i es clouran la setmana del 15 de març.
A continuació hi haurà la fase de retorn, prevista per a finals d’abril. L’objectiu d’aquesta fase és dur a terme la presentació pública dels resultats del procés participatiu i la redacció d’un informe de retorn on s’explicitaran com aquests resultats han estat recollits, i els motius de la seva inclusió o exclusió en l’ESCACC30.
