[foto]
La prova pilot ha involucrat 7 cellers catalans -la Cooperativa Falset Marçà, Cellers Torres, Albet i Noya, la Vinyeta, Talcomraja, Vins Pravi i Joan Ametller-, més de 30 comerços, més de 50 restaurants, 2 empreses logístiques, 3 deixalleries del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i la planta de rentat d’ampolles Infinity i la de Vins Pravi
Durant els mesos que ha durat la prova pilot, s’han venut 150.000 ampolles amb l’etiqueta reWINE i se n’han recuperat 82.239. Per aconseguir-ho, s’han explorat diferents logístiques recollides en 5 escenaris diferents. Per una banda, s’han recollit ampolles a través dels restaurants participants. I per l’altra, a través de comerços amb sistemes d’incentius. Per exemple, diverses botigues dels supermercats Veritas i d’Ametller Origen abonaven 10 cèntims a les persones consumidores que retornaven una ampolla amb l’etiqueta reWINE. Al Vallès, també hi van participar quatre establiments de Caprabo, que venien ampolles dels vins del projecte i els consumidors les havien de retornar a les deixalleries i entraven en un sorteig per guanyar una experiència vitivinícola. Alguns establiments petits, aplicaven un dipòsit a l’ampolla (entre 0,13 i 0,5 cèntims) que era retornat un cop recuperaven l’ampolla.
“La prova pilot del reWINE ha demostrat que la reutilització d’ampolles al sector vitivinícola és tècnicament viable i més respectuosa amb el medi ambient. Però és una iniciativa ambiciosa que necessita més recolzament i iniciatives per part del sector i l’Administració”, destaca Juan Fran Sangüesa, cap de la Unitat de Projectes d’Innovació del Parc de Recerca UAB i coordinador del projecte.
Demostrats els beneficis ambientals de la reutilització
En els diferents escenaris, el reWINE ha analitzat tot el cicle de vida de l’ampolla, des de la seva fabricació, l’etiquetatge al celler i distribució al mercat, fins a la recol·lecció de les ampolles buides, rentat i ompliment de nou. S’ha utilitzat la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida per comparar la reutilització de les ampolles fins a vuit vegades -quantitat òptima d’usos que s’ha estipulat considerant els aspectes estètics i higiènics- versus l’ús de vuit ampolles noves.
Entre els diferents indicadors ambientals, s’ha avaluat la petjada de carboni, expressada en kg de CO2 equivalent. “Els estudis ambientals indiquen que les ampolles reutilitzables són més respectuoses amb el medi ambient que les ampolles d’un sol ús, ja que hem comprovat que amb la reutilització es pot estalviar entre un 0,56 i 2,6 kg de CO2 equivalent per ampolla, acumulat després de 8 cicles”, explica Gabriela Benveniste, project manager d’inèdit, l’estudi d’ecoinnovació que participa al projecte com a responsable de l’anàlisi econòmic i ambiental del procés de reutilització. Per exemple, reutilitzant fins a 8 vegades les 82.239 ampolles recollides durant la prova pilot, s’aconsegueixen estalviar més de 170.000 kg de CO2 equivalent, que són les emissions que es produiria un vehicle fent 11 voltes al món. A més, amb la reutilització d’aquestes ampolles s’han evitat 34 tones de residus.
Segons els estudis, aquests beneficis ambientals es podrien incrementar encara més si es redueix la distància entre els cellers i les plantes de rentat i es simplifica la logística. “La nostra planta de rentat es situava a més de 400 km dels diferents cellers i tot i així s’ha demostrat un estalvi en la petjada de carboni. Si es situessin plantes de rentat a prop dels cellers -aproximadament uns 60 quilòmetres, una a cada D.O. per tal de cobrir tot el territori català-, reduiríem encara més la petjada de carboni de la reutilització i augmentaríem l’estalvi entre un 40 i un 50%”, afegeix Gabriela Benveniste.
[foto]
Es necessiten més plantes de rentat d’ampolles
Un dels reptes més importants per implementar la reutilització en aquest sector és resoldre el sistema de retorn d’ampolles. “La logística de recollida de les ampolles ha de ser fàcil i còmode, tant pels punts de venda com per les persones consumidores”, explica Marta Beltran, directora de projectes de Rezero.
“En el sector de la restauració ja existeixen begudes retornables, en canvi la reutilització no està present en els comerços”, destaca Beltran. Això queda reflectit en les dades obtingudes a la prova pilot: les vendes a botigues i supermercats, on els consumidors havien de retornar l’ampolla buida, el reWINE ha aconseguit recuperar un 21% dels envasos reutilitzables, mentre que en el sector de la restauració el nivell de retorn s’ha situat al 96%. “El reWINE també ha permès comprovar que el sistema de dipòsit, devolució i retorn –SDDR- és l’instrument més efectiu per garantir el retorn de les ampolles buides als establiments per part dels consumidors, molt per sobre d’altres incentius”, afirma.
A nivell econòmic, actualment el cost de reutilitzar una ampolla de vi és lleugerament superior al de comprar una ampolla nova. Però en aquest cas, torna a jugar un paper essencial la distància de la planta de rentat i el cost de la neteja de les ampolles. Segons l’equip del reWINE, és necessari instal·lacions de rentat a Catalunya a prop dels cellers per tal d’optimitzar el cost econòmic i ambiental del transport. En aquest sentit, anima a les Denominacions d’Origen a disposar cada una d’una planta de rentat compartida amb la capacitat de rentar un volum gran d’ampolles.
reWINE és un projecte impulsat el 2016 pel Parc de Recerca UAB, l’Agència de Residus de Catalunya, Rezero, Inèdit, la Cooperativa Falset Marçà, Cellers Torres i la planta de rentat Infinity, i compta amb el suport del programa LIFE de la Unió Europea.
