ÿlibes per protegir cultius de producció ecològica

L'actuació forma part d'una prova pilot que la Generalitat té en marxa per potenciar la gestió integrada de plagues en producció ecològica i integrada. I ho fa mitjançant l'alliberament d'espècies concretes, que intervenen en la cadena alimentària, i serveixin per controlar la proliferació de plagues que podrien danyar els cultius.

[foto] 

El mètode s’utilitza amb diverses espècies d’ocells a més de l’òliba, com ara el xoriguer petit, el xoriguer gros, o el mussol

El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà del Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb la Unitat de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, ha alliberat mitjançant la tècnica del ‘hacking’ dos pollets d’òliba a la finca del Cortal Gran, dins del terme municipal de Sant Pere Pescador. Així, han deixat anar a la natura 2 pollets nascuts en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), cedits per intentar que es reprodueixin en aquestes finques.

Es tracta del segon alliberament que la Generalitat fa dins d’aquest projecte. El primer va tenir lloc l’any passat a la finca Mas Badia, al terme municipal de la Tallada d’Empordà, amb la col·locació d’una
caixa-niu amb tres pollets. Els experts creuen que aquest any els tres exemplars s’han dispersat cap a altres espais propers a la finca, ja que no han fet ús de la caixa-niu.

La iniciativa va sorgir del treball conjunt, arran d’observar la problemàtica existent en diverses finques fructícoles amb els talpons, que poden malmetre considerablement els arbres més joves, rossegant les
arrels.

ALLIBERAMENT ‘SUAU’

La tècnica del ‘hacking’ consisteix en l’alliberament ‘assistit’ d’exemplars de determinades espècies, que han estat criats prèviament en captivitat als centres de fauna salvatge o trobats a la natura ferits, i posteriorment són recuperats. L’alliberament ‘suau’ consisteix en la col·locació de caixes-niu en diversos punts, en espais cedits gràcies a la col·laboració d’entitats i particulars. D’aquesta manera, es poden adaptar progressivament al nou medi, ja que durant les primeres setmanes disposen sempre d’aliment a la caixa-niu, proporcionat pels seus cuidadors.

Pel que fa a òlibes, el 2017 la Generalitat en va eintroduir 100 en 32 hacking dins del programa de conservació de l’espècie, amb el suport dels centres de fauna del Departament de
Territori i Sostenibilitat i el Centre de Cria de Fauna i Educació Ambiental de Camadoca, a Santa Maria de Merlès. Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de 153 ‘hackings’ amb l’alliberament de 499
òlibes, la majoria en cases o masies particulars i nuclis urbans (68%).

També en edificis històrics, com ara esglésies, monestirs, castells o ajuntaments (14%), en escoles i instituts rurals (10%) i en altres edificacions a la natura (7%).

Comparteix-me:

Transició, credibilitat i risc: el greenwashing de TotalEnergies

Una sentència recent a França envia un avís clar a les empreses: comunicar un compromís climàtic sense suport verificable pot tenir conseqüències legals, reputacionals i financeres. El passat 23 d’octubre...

Repensar el llibre: el compromís ambiental de l’ecoedició

Molts cops la lectura va més enllà de llegir una novel·la, un article, un text divulgatiu o fins i tot un conte, és un refugi on les persones podem escapar...

La COP30 comença amb la Cimera de Belém signada i amb pocs compromisos rebuts sobre la reducció d’emissions

La Cimera del Clima de Belém arrenca després que el passat divendres, 7 de novembre, els líders de 43 països i de la Unió Europea signessin la “Declaració de Belém...