L’escalfament global, amb una significatiu augment de la temperatura en els últims 30 anys, també constatada en el cas d’Espanya i, en particular, de Catalunya, incrementa la pressió sobre els sistemes d’aigua, inclosa la seva qualitat. Aquesta és una de les conclusions del II Simposi de l’Institut de l’Aigua (Aula Magna de la Facultat de Dret, 13-11-2009), que recull que els resultats de l’aplicació de models hidrològics, com el SIMP, per part del Centro de Estudios Hidrogràficos (CEDEX), als escenaris climàtics futurs conclouen en una minva de recursos hídrics, amb algunes variacions regionals. Segons el coordinador del simposi, el Dr. Javier Martín-Vide la mitjana d’escorrentia a Espanya passarà de 75 mm a 25 mm a finals d’aquest segle sota un escenari estàndard, i en el cas de Catalunya la capacitat de servei de l’aigua es pot reduir en un 15%, passant de 495 hm3 a 420 hm3, segons l’Agència Catalana de l’Aigua.
Els estudis paleoclimàtics i paleoambientals, centrats en els registres sedimentaris, permeten reconstruir els climes del passat, en els que la variabilitat natural, en particular la d’origen solar, és nítida. Igualment, l’estudi de la variació del volum i la superfície de les grans masses de gel antàrtiques i de Groenlàndia, tan llunyanes vistes des de les latituds mediterrànies, permet conèixer molt millor el sistema climàtic, incloent la dinàmica oceànica. Tots dos tipus d’estudi serveixen per valorar en la seva justa mesura el inequívoc escalfament actual, així com per definir millor l’atribució de causes.
Un dels problemes tècnic-jurídics més greus de la problemàtica de l’aigua en el nou context del canvi climàtic és l’existència d’un ordenament jurídic territorialitzada davant d’un problema global. La paradoxal situació fa difícil garantir i posar en pràctica els drets sobre l’aigua (en lleis i directives), més tenint en compte la dispersió normativa i la fragmentació de l’aigua com a objecte jurídic.
La ciutat, en particular, àvida d’aigua i al mateix temps hidròfoba, constitueix un dels reptes més complexos, en el nou context ambiental, pel que fa a la planificació de la gestió de l’aigua. Els mals usos de l’aigua, derivats en part del seu baix preu, permeten un marge ampli i variat d’accions de millora de la distribució, reutilització i depuració de les aigües en els mitjans urbans.
L’aigua i el canvi climàtic estan íntimament lligats al model energètic vigent, on les potencialitats de les energies renovables són molt altes, encara que el seu ús en lloc de les d’origen fòssil ha de comptabilitzar també els costos econòmics, igual que han de les tradicionals comptabilitzar els costos ambientals.
En conclusió, el canvi climàtic incrementa, i ho farà més en el futur. En aquest sentit, la vulnerabilitat dels sistemes de gestió de l’aigua a Espanya, fa que els estudis i anàlisi interdisciplinaris resultin del tot necessaris per resoldre de la millor manera possible aquesta problemàtica, respectant els valors ambientals i garantint els drets de l’ésser humà sobre l’aigua.
Per més informació: www.ub.edu/institutaigua
