El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí, acompanyat del director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, ha presentat avui el Pla de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2014-2016 i els eixos estratègics en què es fonamentarà el nou model de gestió que promou el Departament.

A la presentació també hi ha assistit el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, el president del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , Ruben Farelo, alcalde de La Vall de Boí, Joan Perelada, , president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, José Antonio Troguet Ignacio Rodríguez, subdirector General de la Biodiversitat i Jaume Fabà, director del SSTT d’Agricultura a Lleida.

L’objectiu principal del Departament, ha senyalat Pelegrí, en tant que responsable de la gestió dels espais d’especial protecció “és preservar i gestionar de manera sostenible els valors naturals i la biodiversitat que caracteritzen els espais protegits mitjançant un nou model de gestió multifuncional, d’acord amb les directives comunitàries i sota els criteris de sostenibilitat (ambiental, socioeconòmica i territorial) per tal de potenciar el conjunt de bens i serveis que ofereixen els espais.

“La millor manera de conservar els valors naturals i protegir-los és gestionant-los de manera sostenible. El model de gestió multifuncional facilita la integració dels espais protegits en el propi territori, cercant l’equilibri entre la protecció de la seva biodiversitat i l’activitat de la població que hi viu i, alhora, contribueix a garantir recursos complementaris als que aporta l’administració via pressupostos públics per consolidar la gestió que requereixen aquests espais per a la seva conservació i millora”.

El conseller ha presentat els eixos estratègics d’acció que preveu el Pla de Gestió i ha remarcat que en aquest nou model de gestió “l’Administració de la Generalitat es reserva i manté sempre el control sobre la gestió, l’administració i la vigilància del compliment de les lleis ambientals” però alhora posa en valor tots aquelles elements permetin crear sinergies amb la població local, i promoure la dinamització dels espais protegits com a font de creació de nova activitat vinculada, principalment als àmbits de l’agricultura i la ramaderia sostenibles, al desenvolupament rural i al sector serveis vinculat al coneixement i valoració social dels propis espais naturals i dels diferents productes que s’hi produeixen.

Parc Natural del Cap de Creus
Entre les novetats anunciades pel conseller Pelegrí cal destacar des de punt de vista del primer eix estratègic en què es focalitza el Pla, l’eix de la conservació la creació de l’Observatori de conservació i seguiment de la biodiversitat i la redefinició i potenciació del Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiu de millorar la seva vinculació amb el Departament, sistematitzar i millorar la relació en tant que òrgan consultiu i donar-li el suport logístic perquè pugui millorar el seu funcionament.

Pel que fa al segon eix estratègic que busca aconseguir un model de gestió més àgil i eficaç, el model aposta per l’optimització dels equips de gestió i es recolza en les fórmules de gestió consorciades i el treball en xarxa, dotant alhora de més autonomia els equips de gestió i millorant la coordinació de tots a través de la creació del Consell de Parcs de Catalunya.

El tercer eix estratègic del Pla aposta per la valorització de l’activitat agrària i ramadera sostenibles com a element clau en la conservació del territori protegit, en línia amb la nova PAC (greening) i pretén fomentar el papers dels Parcs naturals com a camps experimentals per a la conservació de la biodiversitat cultivada i potenciar les sinèrgies a través del reconeixement i promoció dels productes agroalimentaris i ramaders que es produeixen als Parcs naturals.

Parc Natural del Cadí-Moixeró
El quart eix estratègic és el de la valorització social dels Parcs naturals i espais d’especial protecció. El model de gestió que impulsa el Departament, ha senyalat Pelegrí, “ha permès demostrar que es poden compatibilitzar perfectament les activitats per posar en valor el coneixement dels espais protegits amb la conservació dels seus valors (la majoria dels nostres Parcs en són bon exemple), fins al punt que aquesta conservació ha esdevingut una clara oportunitat per al desenvolupament de molts serveis que contribueixen a la dinamització econòmica de la seva àrea d’influència”.
El conseller ha remarcat que cada any visiten els parcs més de 3 milions de persones, amb una despesa personal d’entre 20 i 50 €/dia, la qual cosa suposa un impacte sobre el territori del voltant dels Parcs de prop de 100 M€ (un exemple: la pràctica del submarinisme a les Illes Medes, que suposa un impacte de 10 M€ per a l’Estartit que, a més, ha permès una millora clara de les poblacions de peixos.)

Si centrem a Catalunya, p.e. si mirem les dades del Parc d’Aigüestortes, sabem que dels 300.000 visitants que tenim de mitjana, un 63% han anat allà precisament per l’existència del parc nacional (és a dir, si el parc no existís no hi haurien anat). Aquests visitants deixen de mitjana 27€/persona/dia a la zona, per tant l’impacte econòmic directe a l’àmbit d’influència del Parc (no per al parc, sinó per a l’activitat socioeconòmica de la zona) gràcies a l’existència del parc és de més de 5 milions d’€/any.

En el cas de la Garrotxa, on la gestió i l’activitat s’inscriuen plenament en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible, l’aplicació d’aquet model ha suposat unes despeses dels diferents agents (ajuntaments, operadors privats, Generalitat, etc.) de 99 m€, i un retorn econòmic per a la comarca de més de 700 M€ i 8.500 llocs de treball, uns ingressos tributaris de 160 M€ i, en resum, un impacte sobre el PIB comarcal d’entre el 7 i el 9%… i tot això gràcies a l’impuls del parc des del seu origen.

PN Alt Pirineu
Pelegrí ha recordat que en els parcs de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Delta de l’Ebre “tenim més de 50 empreses acreditades (i actualment estem en procés d’acreditar-ne unes quantes més) i estem incorporant contínuament operadors locals per a oferir serveis i guies acreditats dels parcs.

La dinamització dels parcs i de totes les activitats i serveis relacionats han de ser una de les alternatives per complementar i millorar el finançament dels Parcs atès que aquests actuen directament com a pol i motor d’atracció de la ciutadania als nostres espais protegits i beneficien les activitats vinculades a diferents serveis en l’àmbit d’Influència dels Parcs.

En aquest sentit ha esmentat entre altres iniciatives interessants en que ja s’ha començat a treballar dins l’àmbit de la col·laboració interdepartamental per desenvolupar un Pla director de turisme dels Parcs Naturals a través de la col·laboració entre la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat i la direcció general de Turisme.

Pel que respecta al cinquè eix estratègic, es recolza en el treball coordinat dels Parcs naturals dins d’un programa marc d’actuacions que inclou les actuacions per afavorir la divulgació dels valors i la consolidació de l’oferta pedagògica, els plans de millora de l’accessibilitat, l’elaboració del mapa d’equipaments, plans de senyalització, utilització de les TIC, potenciació els centres de documentació vinculats a la xarxa Recida.

Així mateix es preveu l’impuls del voluntariat a través d’un programa específic ‘Voluntaris per la natura’ que oferirà l’oportunitat de realitzar activitats útils en entorns i espais naturals protegits com col·laboració en campanyes (de difusió i sensibilització, de neteja d’espais protegits, d’eliminació d’espècies exòtiques, de restauració del patrimoni etc); suport a iniciatives d’educació ambiental no reglada, i col·laboració en altres iniciatives puntuals o específiques (centres de recuperació de fauna, senyalització, etc.).

Els voluntaris per la Natura, en cap cas realitzaran tasques exclusives del personal adscrit als Parcs o que requereixin un grau professional d’especialització elevat, utilització de maquinària o que puguin comportar riscos.

Noves formes de finançament
El conseller ha explicat que “hem de fer un canvi de model per disposar dels recursos necessaris per garantir la conservació dels espais protegits. Els temps han canviat, la situació i el context econòmic també. En el context econòmic actual, és evident que l’administració, d’acord amb les responsabilitats i competències derivades de les lleis haurà de vetllar prioritàriament per la protecció els espais, per fer complir la llei i garantir la gestió administrativa, la vigilància i les infraestructures i els serveis bàsics de manteniment i millora sobre les que se sustenta la protecció dels espais naturals i, en aquest sentit, aporta un pressupost de base vinculat a aquests aspectes essencials (gestió, administració, infraestructures bàsiques, manteniment, vigilància i control)”.

“Tot i que mantenim el mateix pressupost que l’any 2013, és evident que això cal complementar-ho mitjançant mecanismes per permetin posar en valor la gestió dels diferents bens i serveis que cada espai proporciona per al gaudi de la societat i que, alhora, garanteix el reequilibri territorial perquè contribueix a la creació d’activitat socioeconòmica per a la població local, llocs de treball, progrés i benestar i ajuda a fixar la gent en el medi rural, evitant el seu abandonament i deteriorament” ha afirmat el conseller i ha apuntat els mecanismes prioritaris:

– Establiment de preus públics amb caràcter finalista per serveis nous o millora dels existents (aparcaments, guies, itineraris, fulletons, plànols, tallers d’educació ambiental, visites específiques a elements emblemàtics o a aquells indrets amb gran afluència de visitants per evitar-ne el deteriorament, etc.)

– Establiment de taxes (p.e. immersió a les Medes) en hàbitats especialment fràgils i que requereixen un nivell de protecció superior

– Promoció i foment dels productes lligats als parcs ‘Fet al parc’

– Cessió per a l’ús d’equipaments i infraestructures ara infrautilitzades o que fins ara es cedien gratuïtament

– Accions de mecenatge/esponsorització (RSC empreses )

– Creació del carnet ‘Amics dels Parcs de Catalunya’ . Estem treballant per desenvolupar aquesta eina, que posa en valor el compromís de les persones amb un alt nivell de sensibilització envers el medi natural i la seva conservació. Per una quota anual donaria dret a utilitzar els serveis dels parcs (accés als equipaments, aparcaments, rutes guiades,…) amb preus bonificats

– Inversions indirectes derivades de la col·laboració amb les autoritats responsables d’aplicar la taxa turística (p.e. senyalització, promoció de rutes i itineraris temàtics dins dels parcs) a través de la cooperació entre la direcció general de Medi Natural i Biodiversitsat i la direcció general de Turisme. Estem treballant en el desenvolupament d’un Pla director del turisme dels espais protegits, semblant al que s’ha desenvolupant en altres àmbits com el relacionat amb l’enoturisme, per exemple.