Extinction Rebellion protagonitza una acció de suport als pobles indígenes

En motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, Extinction Rebellion Barcelona ha realitzat una acció de suport a la campanya internacional 'Maracá - Emergència Indígena " que ha començat a la Plaça Catalunya a la tarda, i durant la que s'han empaperat amb fotografies dels indígenes morts els aparadors d'alguns negocis de la zona que consideren còmplices del genocidi i de l'ecocidi que s'està produint, i deixat empremtes vermelles simbolitzant la sang vessada amb els negocis que estan destrossant l'Amazònia i arrabassant les terres i els drets als pobles indígenes. Al món hi ha més de 5000 pobles indígenes pertanyents a fins a 90 països diferents que parlen fins a un total de 7000 llengües del món. L'acció també vol visibilitzar la lluita i la missió de Pere Casaldàliga, mort el dia 8 d'agost als 92 anys, qui no va abandonar mai de defensar els drets dels pobles indígenes del Brasil. Segons les Nacions Unides; "els pobles indígenes han heretat i practiquen cultures i formes úniques de relacionar-se amb la gent i el medi ambient".

[foto]

Així, diumenge 9 d’agost, dia internacional dels pobles indígenes, APIB (Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil) Extinction Rebellion Barcelona ha fet una crida a l’acció, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, professors i investigadors, i ha realitzat una acció en línia, que s’emmarca en la campanya internacional ‘Maracá – Emergència Indígena “.

L’acció al Brasil, entre altres esdeveniments, ha consistit en un minut de silenci seguit d’una tocada de tambors a les dotze del migdia amb els quals s’ha recordat la gran pèrdua de vides indígenes per la covid, així com la pèrdua de biodiversitat que es generarà, ja que moltes espècies depenen de la protecció exercida per les persones indígenes.

Extinction Rebellion s’ha sumat a la campanya convidant els seus seguidors a pintar-se les mans, una vermella i una verda, per simbolitzar el genocidi i l’ecocidi realitzat a les terres indígenes respectivament, i pujar els selfies a les seves xarxes socials amb els hashtags # EmergenciaIndígena i #VidasIndígenasImportam per difondre l’emergència i el link per fer donacions. A més, també ha col·laborat fent difusió i realitzant accions en remot en altres ciutats, com és el cas de Barcelona.

L’objectiu de la campanya ‘Maracá – Emergència Indígena’ és el d’incentivar la solidaritat nacional i internacional pel que fa a les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 entre els pobles indígenes brasilers i recaptar fons, donada la negligència del govern de Bolsonaro a l’hora de protegir als pobles indígenes de la pandèmia.

La desinformació, les retallades i l’escassetat de personal mèdic en territoris de l’Amazones ha augmentat la vulnerabilitat d’aquesta població. La taxa de mortalitat en les comunitats indígenes és el doble que a la resta de país, i per això APIB juntament amb les seves organitzacions de base han preparat un pla d’acció d’emergència per actuar davant de la pandèmia en els pobles indígenes.

Es tracta d’un pla rector per a les accions d’organitzacions indígenes vinculades a APIB i institucions associades no indígenes. El pla es treballarà de manera cooperativa en tot el territori nacional per enfortir i millorar les accions de la xarxa amb els fons recaptats amb la campanya.

Les propostes d’aquest pla rector són el resultat de dos processos participatius amplis, que van comptar amb innombrables líders indígenes de tot el país, a més d’especialistes en salut indígena de diverses organitzacions de la societat civil: el campament Terra Livre i l’Assemblea Nacional de Resistència indígena, tots dos portats a terme virtualment el maig de 2020 a causa de la pandèmia. La part brasilera és la llar d’uns 220.000 indígenes repartits en 180 pobles i comunitats.

[foto]

Extinction Rebellion Barcelona denuncia que la passivitat de govern de Bolsonaro està relacionada amb la seva voluntat de reduir els drets de les comunitats indígenes i suavitzar la supervisió de les lleis ambientals a l’Amazònia en ares de poder treure el màxim rendiment econòmic de la regió.

En 2019, el govern de Bolsonaro va retallar fons de la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI), l’agència federal responsable de defensar els drets dels indígenes. A més, ha reduït considerablement les multes per violar les lleis ambientals en Amazònia i anima les empreses a destruir aquests territoris per interessos econòmics.

La selva amazònica és una de les regions amb més biodiversitat de la planeta, i amb major capacitat d’absorció de CO?. No obstant això, des de 1970, el Brasil ha perdut una superfície forestal d’una mida més gran que el de França. A la dècada dels 90, la selva absorbia 2.000 milions de tones de CO?; avui dia, aquesta xifra s’ha reduït a la meitat, la qual cosa l’organització considera un ecocidi.

Entre les múltiples causes de la desforestació, hi ha la ramaderia i el cultiu de soja. Anualment, s’importen a Europa gairebé 18 milions de tones de llavors de soja i de soja triturada procedents del Brasil. El 80% de la producció de soja es destina a l’elaboració del farratge per alimentar els animals procedents de la indústria ramadera. Aquests acaben en els supermercats i en les cadenes de menjar ràpid de tot Europa.

Extinction Rebellion Barcelona declara que no ens podem permetre seguir col·laborant amb empreses que fomenten la destrucció de l’Amazònia i dels seus pobles, i exigeixen la responsabilitat per part dels governs i empreses involucrats en aquesta.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...