La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat des de la ciutat egípcia de Xarm el-Xeikh, on participa a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP27, que “el Govern destinarà 80 milions d’euros en els propers quatre anys a col·laborar amb ajuntaments, consells comarcals, consorcis locals, entitats municipals descentralitzades i agrupacions de municipis per dur a terme accions de mitigació i adaptació”. En aquest sentit, la consellera ha afegit que “els governs subestatals i els ens locals, som actors fonamentals en la lluita contra l’emergència climàtica, i per això volem acompanyar els municipis per accelerar les accions de mitigació i adaptació”. Jordà ha detallat que, “en primera instància la Generalitat multiplicarà per 20 el suport econòmic als ens locals per afrontar el canvi climàtic en els propers dos anys”, ja que per a l’exercici 2021-2022 la dotació va ser del voltant d’un milió d’euros anuals.

Redacció i execució de projectes

Les actuacions subvencionables en el pròxim bienni inclouran tant la redacció de plans municipals de lluita contra el canvi climàtic i d’emergència per sequera, i la redacció de projectes, com la seva execució. Alhora, es finançarà l’execució de projectes destinats a:
– Rebaixar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) conseqüència de la reducció de la mobilitat. S’hi inclouran els destinats a la pacificació del trànsit, l’afavoriment de la intermodalitat, la connexió amb el transport públic, el condicionament d’espais segurs, l’impuls dels modes no motoritzats, els carrils bici, la mobilitat elèctrica, el transport urbà de mercaderies o els carrers amb plataforma única, entre d’altres

– Produir energia geotèrmica per reduir les emissions difuses de GEH.

– Millorar l’eficiència de les xarxes municipals d’abastament d’aigua i/o l’aprofitament de recursos hídrics no convencionals per a usos no potables en equipaments municipals.

– Protegir la població de l’increment en el risc de fenòmens meteorològics extrems. Se’n preveuen per a aplicar solucions basades en la natura orientades a la prevenció de riscos en espais urbans i periurbans, com el risc d’incendis en l’espai urbà-forestal, inundacions, esllavissades, o regressió del litoral; adequar equipaments perquè puguin actuar com a refugis climàtics per a ús públic en períodes d’onades de calor; i adquirir i instal·lar sistemes d’alerta primerenca d’inundació.

– Alleugerir la vulnerabilitat en la salut de les persones, intervenint en espais públics per esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes en l’àmbit de l’habitatge, la salut i l’urbanisme, amb solucions com l’ombrejat natural o artificial de carrers i places, la plantació d’arbres, la reducció de la impermeabilitat del sòl, la creació de microclimes amb làmines d’aigua, l’aplicació de solucions bioclimàtiques, jardins verticals, sostres verds, la restauració o rehabilitació de zones humides i la presència de vegetació adequada en parcs i jardins. També s’hi inclouran les intervencions per adaptar els edificis públics per prevenir l’excés de calor i millorar l’eficiència energètica, prioritzant els equipaments utilitzats pels grups més vulnerables a la calor: centres educatius, residències i centres de dia per a persones grans, centres de salut, etc.

Accelerant accions

Tant el Govern de la Generalitat com les corporacions locals han anat assumint els compromisos que la Unió Europea ha acordat en matèria climàtica. Des de l’any 2008 han estat sis les convocatòries de subvencions perquè els municipis fessin efectives polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Fins ara, centenars de corporacions locals han estat beneficiades amb un import total de subvenció de 5,1 M€. Aquesta línia ha contribuït decisivament a reduir les emissions de GEH dels pobles i ciutats catalans i, progressivament, a establir polítiques efectives d’adaptació als impactes.

La nova convocatòria d’ajuts buscarà ara accelerar les accions perquè el país assoleixi el compromís assumit als acords de París de reduir les emissions de GEH per limitar l’escalfament global a 2 graus centígrads -i, si és possible, a 1,5 graus- a finals de segle, i perquè es pugui adaptar ràpidament als canvis que, tot i les accions de mitigació, hores d’ara són inevitables.