40 anys de la primera escola d’educació ambiental de Catalunya al Parc Natural del Montseny

Aquest any 2018 es celebra el 40è aniversari de la creació l'Escola de Natura de can Lleonart, al Parc Natural del Montseny (1978-2018) la primera que es creava a Catalunya i també de l'Estat espanyol. L'escola va sorgir el 1977 del conveni de col·laboració entre el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i el departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona per dedicar la Torre Lleonart, situada a la vall de Santa Fe, al cor del Montseny, a activitats educatives i de recerca.

Impulsada a principis de 1978 pel Zoo de Barcelona per realitzar itineraris pedagògics i activitats d’educació ambiental, des de la seva creació, l’escola de natura de Can Lleonart ha estat un referent de l’educació ambiental a Catalunya, amb un equip puntual d’educadors encapçalats per Martí Boada. La seva bona rebuda com a iniciativa educativa es va demostrar ràpidament pel fet que en els primers cinc anys havia acollit prop de 50.000 alumnes, 1.500 dels quals universitaris, així com més de dos mil professors, amb diferents cursos d’educació ambiental els mesos d’estiu, amb una mitjana de 300 mestres cada any. Més endavant, l’any 1986 s’inicien les trobades d’estudiosos del Montseny, amb nou edicions fins al 2016. Aquest èxit assolit en aquells primers anys per l’Escola de Natura de Can Lleonart, que ràpidament va ser imitada amb la creació d’altres centres pedagògics similars arreu del territori, hi va tenir per la novetat que va suposar la introducció de matèries vinculades directament amb el coneixement de l’entorn i el medi natural, a més d’un equip d’educadors entusiastes que s’allunyava de la teoria i cercava una experiència directa, pràctica i vivencial.

Declaració del Parc Natural com a Reserva de la Biosfera
Aquests inicis de les activitats pedagògiques a l’entorn de l’escola de Natura de Can Lleonart coincideixen amb la declaració del Parc Natural del Montseny com a Reserva de la Biosfera dins el programa Mab (Man and Biosphere) de la UNESCO.

El 28 d’abril de 1978 la UNESCO va declarar el massís del Montseny com a Reserva de la Biosfera, una figura del programa l’Home i la Biosfera (Man and Biosphere – MAB), que té com a finalitat establir una base científica per millorar la relació entre els éssers humans i el medi ambient en un territori determinat. Feia poc que la Diputació de Barcelona, concretament el juliol de 1977, i després la Diputació de Girona, al gener de 1978, havien declarat el massís parc natural a tenor de la legislació urbanística aleshores vigent i dotant-lo d’un pla especial de protecció. No va ser fins al 1987, que la Generalitat de Catalunya declararia el Montseny parc natural, en base a la Llei d’espais naturals del 1985..

Durant molts anys, els límits de la reserva de la biosfera eren coincidents amb el mateix àmbit de protecció del parc natural primigeni, i únic parc natural a Catalunya i a l’Estat espanyol congestionat per dues diputacions. Però el 2014, la UNESCO va aprovar -a petició dels seus gestors i amb el suport dels municipis implicats- l’ampliació de l’àmbit de la reserva a tot el territori dels 18 municipis que conforma el parc natural, passant així dels poc més de 30.000 a més de 100.000 hectàrees de superfície.

El 2018, el Parc Natural del Montseny celebra doncs, una doble efemèride: el 40è aniversari de la seva declaració com a Reserva de la Biosfera, el 28 d’abril de 1978, i l’inici de les activitats educatives a l’entorn de l’Escola de Natura Can Lleonart, el febrer de 1978.

Per aquest doble motiu s’ha considerat oportú promoure un programa d’actes per commemorar aquesta doble celebració, en diferents àmbits, tot aprofitant al màxim aquells que ja estaven programats i que es celebren de forma en l’àmbit territorial del Parc.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...