El marc de biodiversitat mundial de Kunming-Montreal també insta a recaptar 200 000 milions de dòlars per al 2030 destinats a la biodiversitat de diverses fonts i a treballar per eliminar o reformar les subvencions que podrien aportar altres 500 000 milions de dòlars a la natura. Com a part del paquet de finançament, el marc demana augmentar almenys a 20.000 milions de dòlars anuals per al 2025 els diners que es destinen als països pobres. Aquesta xifra augmentaria a 30.000 milions de dòlars anuals el 2030.
Mrema també va assenyalar que l’agenda internacional sobre biodiversitat apareix cada vegada més en els debats de les COP sobre el clima. Per primera vegada en una decisió coberta per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, els governs reunits a la COP27 de Sharm el Sheij al novembre van reconèixer la importància de les solucions al canvi climàtic basades en la natura. Es tracta de solucions que protegeixen els ecosistemes naturals que beneficien les persones alhora que contribueixen a atallar el canvi climàtic i protegir la biodiversitat.
En aquest context, cal destacar que diverses associacions empresarials i de minoristes van anunciar a la COP15 sobre Biodiversitat el seu compromís de convertir-se en acceleradors de la campanya Race to Zero (la Carrera cap al zero) de les Nacions Unides, dissenyada per animar els governs i les parts interessades no pertanyents a les Parts a assolir un nivell net zero d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050.
La pròxima cimera de l’ONU sobre biodiversitat se celebrarà el 2024 i s’espera que en ella els països reforcin els seus compromisos financers per aturar la pèrdua de biodiversitat.
D’entre els compromisos recollits al “Marc Mundial per la biodiversitat Kunmin-Montreal’, des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB se’n destaquen especialment la protecció d’un 30% del planeta, la restauració del 30% de la natura que està degradada, la reducció a la meitat el malbaratament alimentari i la disminució en un mínim de 500 milions de dòlars de les subvencions que són perjudicials per la biodiversitat.
Quatre metes per recuperar la natura i gestionar-la de manera sostenible i justa
El paquet de 23 mesures que s’han aprovat en el Marc Mundial queda englobat en quatre grans objectius o metes que concerneixin a tot el món, de la A a la D. En aquest cas, l’any d’horitzó passa a ser el 2050.
A. Més protecció i restauració de la biodiversitat. De cara al 2050 cal mantenir la integritat, la connectivitat i la resiliència de tots els ecosistemes que estan en bon estat i millorar o restaurar els que no ho estan tant. Al mateix temps, és necessari augmentar la pròpia àrea d’ecosistemes naturals i aturar l’extinció d’espècies amenaçades que causa l’ésser humà. Es fixa una reducció per deu de la taxa d’extinció i del risc de totes les espècies.
B. Gestió sostenible de la natura. Els propers anys s’ha de dibuixar un futur on la biodiversitat s’utilitzi i es gestioni de manera sostenible, incloses les funcions i els serveis dels ecosistemes on s’allotja aquesta biodiversitat. L’objectiu és valorar aquestes funcions, mantenir-les i restaurar les que actualment estan en declivi.
C. Els beneficis (monetaris i no monetaris) que dona la natura s’han de compartir de manera justa i equitativa, incloent quan escau els pobles indígenes i locals. Com a exemple d’aquests beneficis trobem la utilització dels recursos genètics i la informació de les seqüències d’aquests recursos genètics, tant digitals com de coneixements tradicionals. A més, aquests beneficis s’han d’augmentar substancialment de cara l’any 2050 seguint els instruments d’accés i de repartiment acordats internacionalment.
D. Un marc factible per a tothom. La implementació plena de tots els acords del marc mundial de biodiversitat Kunmin-Montreal –que inclou recursos financers, capacitació, cooperació científica i accés a diverses tecnologies, entre d’altres necessitats– ha d’estar garantida i ser accessible de manera equitativa per a totes les parts implicades, especialment per als països amb economies en transició. Per al 2050 cal tancar la bretxa de finançament de 700.000 milions de dòlars anuals i alinear els fluxos financers entre les parts signants.
Deu compromisos bàsics
D’entre els vint-i-tres compromisos que s’han d‘haver complert abans del 2030, n’hem recollit aquests deu d’especial interès.
Pel que fa a les figures de protecció:
-
La conservació i gestió de la biodiversitat han de ser més efectives per protegir mínim el 30% del sistema terrestre, les aigües continentals, les costes i oceans de tot el planeta, amb especial èmfasis en les àrees d’especial importància per la seva biodiversitat i els serveis ecosistèmics que ens proporcionen.
-
Hem d’haver restaurat (o estar en vies de fer-ho) un 30% dels ecosistemes degradats.
-
Reducció a prop del zero de la pèrdua de les àrees amb una elevada biodiversitat.
Pel que fa al nostre sistema de consum i estil de vida:
-
Tallar el malbaratament alimentari a la meitat i reduir significativament el sobreconsum i la generació de residus.
-
Prevenir la introducció d’espècies exòtiques que més perillosament poden esdevenir invasores i reduir almenys a la meitat la introducció i l’establiment d’altres espècies exòtiques invasores conegudes o potencials. Més èmfasi en l’eradicació control de les espècies exòtiques invasores a les illes.
-
Reduir a la meitat tant l’excés de nutrients dels nostres ecosistemes (que en molts casos arriben per la contaminació propera a zones urbanes i els desequilibris als ecosistemes aquàtics) com el risc que suposen els pesticides i altres productes químics altament nocius.
Pel que fa a les gestions econòmiques i financeres:
-
Redirigir o eliminar les subvencions que actualment donen alguns governs i que perjudiquen la biodiversitat en almenys 500.000 milions de dòlars anuals. També es potenciaran els incentius per una bona conservació i ús sostenible de la natura.
-
Aconseguir que un mínim de 200.000 milions dòlars cada any en finançament estatal i internacional que s’inverteixin al voltant de la biodiversitat tant de la part de finançadors públics com privats.
Augmentar els fluxos de fons internacionals dels països anomenats com “desenvolupats” cap als països anomenats “en vies de desenvolupament” mínim en 20 milions de dòlars per any al 2025 i mínim en 30 milions de dòlars per any al 2030. Una acció que serà prioritària pel que fa als països amb economies en transició i els Petits Estats Insulars amb economies en Desenvolupament (SIDS, de les seves sigles en anglès)
- Exigir a les empreses i grans institucions financeres que supervisin, avaluïn i facin públics de manera transparent els impactes que poden tenir sobre la biodiversitat les seves operacions, cadenes de valors i subministraments i carteres.
30×30: Protegir un 30% de la terra alhora que restaurar el 30% degradat
La coordinadora científica del CREAF, Alícia Pérez-Porro, és optimista i defensa que “estem davant d’un acord històric, perquè marca un compromís per detenir i revertir la pèrdua de biodiversitat en menys de 10 anys i aporta un finançament per la protecció de la natura sense precedents. A més, insta a protegir un 30% de la terra alhora que restaurar el 30% degradat. Hi ha molta feina per davant, inclús per la comunitat científica”. D’altra banda, un dels valors diferenciadors d’aquest acord mundial és que reflecteix el vincle que hi ha entre les nostres accions i l’estat de salut de la natura. Així mateix ho remarca el nostre investigador i del CSIC Lluís Brotons: “Aquest no és l’Acord de Paris de la Biodiversitat, però clarament és un pas positiu en la bona direcció. Sense la conservació de la biodiversitat i també dels processos naturals que la sustenten, el futur del mateix ser humà està amenaçat. El nou marc global de la biodiversitat reconeix aquest fet de manera explícita i identifica els objectius per revertir-ho”. Precisament les polítiques ambientals de Catalunya van en aquesta línia, recuperar els processos que seguiria la natura i restaurar els ecosistemes que estan malmesos pel canvi climàtic i l’acció humana. La decisió rau en que les àrees protegides del país ja assoleixen a dia d’avui el 30% que estableix l’acord i, per tant, és prioritària la restauració.